Em miro ara, perquè en duc una fotografia al mòbil, Penyes de Mouthier, de Gustave Courbet (1819-1877), un quadre que l’artista francès va pintar als rodals d’Ormans, el seu poble natal, al Franc Comtat. És un quadre d’una bellesa callada però rotunda. El motiu no té res d’especial: uns turonets, un breu barranc, molt de verd. El color i la llum són inigualables. I tot el quadre exhala serenitat, una calma estranya, com de temps suspès. Té ecos de l’art japonès i explica per què a Courbet se’l cita a voltes com a antecedent d’Edward Hopper. Les Penyes de Mouthier … Continuar leyendo →

Fa uns dies, el 23 de gener, es van complir 26 anys de la mort de Salvador Dalí. Tots recordem les últimes imatges del pintor: demacrat, la pell cerúlia, entubat i respirant per la boca entreoberta. Dalí va ser, juntament amb Picasso, el primer artista a qui vaig admirar de veritat, almenys segons la meva memòria. En aquell temps jo anava a classes de dibuix en una acadèmia a càrrec d’un pintor local. Al principi admirava de Dalí la seva tècnica. El seu traç. La perfecció que es desprenia dels quadros que jo havia vist en els llibres. Recordo com … Continuar leyendo →

El novembre del 2013, ara fa una mica més d’un any, recorria les planes d’Auschwitz dalt d’un cotxet dels que es fan servir en els camps de golf. El conduïa el director del Museu Estatal d’Auschwitz-Birkenau, l’historiador Piotr M.A. Cywiski , i m’acompanyava el meu fill i uns bons amics. L’estampa tenia un punt d’estranya, però els cotxets de golf són la millor manera de fer-se una idea de la immensitat d’aquell infern. Durant el recorregut ens vam anar aturant aquí i allà, als barracons de totxana, als de fusta, a les cambres de gas, als crematoris, a una cel·la … Continuar leyendo →