Aquesta setmana passada hem assistit a un veritable festival AVE. El príncep Felip inaugurava la línea Madrid-Albacete, mentre son pare ho feia dissabte amb la Madrid-València (que ha d’arribar a Múrcia). Espanya –que ja en té la xarxa més gran d’Europa- aviat tindrà AVE pertot, sense importar gaire que els milers i milers de milions d’euros que ens costa l’operació tinguin o no tinguin justificació des d’un punt de vista econòmic.Així, entre d’altres, tindran AVE les quatre capitals de província gallegues, les tres basques i també Astúries i Cantàbria. Igualment, el tren unirà les dues extremenyes, Càceres i Badajoz. Si … Continuar leyendo →

Comprenc i comparteixo la indignació. Observant i escoltant la gent atrapada en els aeroports, amb els bitllets a la mà, no puc deixar de sentir amb ells l’estupefacció, el disgust i la ràbia. Provant de racionalitzar l’assumpte se m’ocorre que ningú no hauria de poder fer xantatge a la societat d’aquesta manera. Antigament les vagues tenien com a objectiu castigar l’amo de la fàbrica, que veia aturada la producció. Ara del que es tracta és de fer la vida impossible al ciutadà normal i corrent per tal que les autoritats cedeixin. Les coses han canviat. També ha de canviar, per … Continuar leyendo →

Que Antoni Castells s’enfadi fins a ratllar l’encoleriment cada vegada que l’oposició li retreu que el tripartit marxarà deixant els calaixos buits i un endeutament només comparable al del govern valencià de Francisco Camps resulta com a mínim paradoxal. Oimés perquè la Generalitat ha emès bons per valor de 3.000 milions d’euros. Els bons tenen un cost altíssim: a l’interès, del 4,75 per cent, s’hi ha de sumar els costos d’intermediació, d’un 2 o 3 per cent, i, encara, les corresponents despeses de publicitat i màrqueting de l’administració catalana. A la vista d’això resulta obvi, crec, que aquesta oferta de … Continuar leyendo →

Els ministres d’Economia i Finances dels vint-i-set van decidir dimarts que els països membres hauran de sotmetre els seus pressupostos al control europeu abans d’aprovar-los. Així, caldrà que presentin els seus comptes a Brussel·les per ser avaluats i debatuts. L’objectiu és que Europa –i molt en especial els països de l’euro- vagin en una mateixa direcció i també evitar contradiccions i desequilibris. O sigui: que estats com Irlanda, Itàlia o Espanya (que ha de passar d’un dèficit de l’11,2 per cent el 2009 al 3 per cent el 2013) no es desmarxin i compleixin els objectius establerts. Em penso que … Continuar leyendo →

Repenjar-se Celestino Corbacho, que, com la majoria dels polítics que han estat alcaldes, és a dir, en contacte, a frec, amb la realitat, no és gens progre, troba que no és normal que els aturats que rebutgen sistemàticament les feines que se’ls ofereixen o que rebutgen millorar la seva formació rebin el subsidi d’atur. Té tota la raó del món: l’atur no és una pensió ni una beca, sinó una ajuda mentre el treballador no es recol·loca en el mercat de treball. A Corbacho no li agrada la gent que té barra i s’hi repenja. A mi tampoc. Sindicats Les … Continuar leyendo →

Ortodòxia L’economia d’Alemanya ha rebotat amunt, i amb força. Angela Merkel va fer keynesianisme al principi, en tot allò que li va convenir. Després va aplicar l’ortodòxia econòmica severament, posant tota l’atenció i els esforços a evitar la inflació, obsessió alemanya des dels estralls inflacionaris patits durant la República de Weimar. Estralls que tan bé va narrar i explicar, per cert, el gran Eugeni Xammar. Keynesianisme Si Merkel se’n surt, si Alemanya continua tirant amunt, l’ortodòxia haurà marcat un gol important en el debat de les idees econòmiques. Els apologetes del keynesianisme es quedaran amb un pam de nas, almenys … Continuar leyendo →

Porpra Del gener de 2002 –data de la seva creació– ençà l’emissió de bitllets de 500 euros ha crescut a un ritme del 32 per cent anual, llegeixo en un diari. També m’assabento que hi ha en circulació més bitllets de 500 que de 200 i que per cada tres de 5 euros n’hi ha un de 500. Tot plegat em semblen unes xifres exorbitants. Més encara perquè, la veritat, jo mai no n’he vist cap, ni un, de bitllet d’aquests –sé que són de color porpra perquè ho he mirat a internet. Crim L’Agència Contra el Crim Organitzat britànica … Continuar leyendo →

Diners La crisi continua fent estralls i, naturalment, els diners s’han convertit en la primera preocupació de molta gent. A aquestes persones tenir més ingressos els suposaria un gran alleujament, una gran millora en termes de benestar. Val a dir, però, que a partir de cert nivell, amb certes necessitats cobertes, l’augment d’ingressos no els proporcionaria la mateixa felicitat, mentre altres factors guanyarien protagonisme. Felicitat Sembla, però, que els països solen mantenir estable el nivell mitjà de felicitat percebuda de la seva població (sempre, és clar, hem de suposar, que no es produeixi una gran desgràcia…). La felicitat no varia … Continuar leyendo →

Controladors Els controladors aeris són una d’aquelles professions que posseeixen una capacitat de causar estralls molt considerable, capacitat que han utilitzat històricament per anar millorant indefinidament unes condicions salarials i laborals desorbitades. Així, les negociacions i les topades amb Aena i el govern espanyol de torn solien saldar-se sempre igual: l’administració afluixava i cedia, i els controladors feien un nou avanç salarial i laboral. Fer mal Com dèiem, els controladors tenen una gran capacitat de provocar danys a la societat. Entre d’altres coses, poden originar pèrdues milionàries al sector del turisme, fer anar de cul un munt de persones i … Continuar leyendo →

Fluïdesa Els tests d’estrès o proves de resistència del sector financer duts a terme per la Comissió Europea han deixat malament algunes entitats espanyoles. Les caixes catalanes no n’han sortit gens airoses. Les que són menys sòlides hauran de rebre més injeccions de diners del Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB). Tothom confia que, a partir d’ara, amb les coses una mica més clares, el diner fluirà millor, i les famílies, les empreses, els ajuntaments i la Generalitat (que està patint molt i molt financerament parlant) podran disposar de diners a crèdit. Tant de bo sigui així. És molt important. … Continuar leyendo →