Vida i mort a la zona zero

Infermera de molta experiència, casada i amb fills ja adults, d’un hospital públic català, un hospital d’entre els primers i més colpejats pel brot de la malaltia. A la nostra infermera l’anomenarem Carme, tot i que no és el seu nom de veritat. El que narra la Carme és real, viscut en primeríssima persona, i pot donar una idea —a desgrat que cada centre és diferent— del que està passant avui als nostres hospitals, la zona zero de la pandèmia. Els primers dies, rememora la Carme, van ser un caos, una bogeria. Un infern. Era el mes de març. Anava … Continuar llegint

Ser radicals o pensar en l’economia?

La discussió sobre les mesures a prendre acompanyant la declaració de l’estat d’alarma va allargar-se molt en el si del Consell de Ministres. Simplificant, i amb la informació de què disposem, es pot afirmar que en aquella reunió de fa uns dies es van enfrontar bàsicament dos pols o bàndols amb visions diferents sobre com actuar. En el primer, les ministres Nadia Calviño, responsable d’Economia, i María Jesús Montero, d’Hisenda, ambdues del PSOE. En l’altre, Pablo Iglesias i els seus companys de Podemos. El bàndol de Calviño i Montero provava de preservar tant com es pogués l’economia, per la via … Continuar llegint

La monarquia, la dreta espanyola i Franco

És massa curt aquest article per repassar la vida de Joan Carles I, amb totes les seves vicissituds, incloses les més fosques, que no són poques. Em limitaré, per tant, a provar de caracteritzar el decantament que la monarquia espanyola ha anat mostrant al llarg dels anys, fins a quedar identificada no sols amb un sistema, el nascut l’any 1978, profundament en crisi, sinó també i sobretot amb les forces de la dreta espanyolista, avui PP, Vox i Ciutadans. Com se sap, els pares de la Constitució, recollint el desig de Franco i el franquisme, van incorporar Joan Carles I … Continuar llegint

Sánchez s’esforça a tenir ERC contenta

Per què Pedro Sánchez s’asseurà a la taula de negociació amb el Govern de Catalunya? Crec que és important, des de la part catalana, fer-se aquesta pregunta. És important posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia. De fet, s’ha dit i repetit que un dels molts errors que ha comès l’independentisme és no haver sabut fer aquest exercici bàsic d’alteritat. Cal saber com veu ―i sent― l’altre per poder prendre decisions, per poder actuar nosaltres més encertadament, la qual cosa vol dir de la forma que més ens acosti als nostres objectius. Tornem ara a la pregunta: per què … Continuar llegint

Cas Atutxa i cas Torrent: semblances i diferències

El fons del que ha ocorregut aquest dilluns al Parlament ens remet per força al passat. En concret, al que va succeir al Parlament basc quan n’era el president Juan Mari Atutxa. El cas Atutxa i el cas Torrent presenten semblances i diferències. En aquests moments resulta, sens dubte, il·lustratiu i útil recordar els fets que van tenir lloc a Euskadi fa uns quants anys. == Cas Atutxa: Juan Mari Atutxa, president del Parlament basc, va desobeir el Tribunal Suprem, que havia ordenat la dissolució, just després de la il·legalització de Batasuna el 2003, del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El … Continuar llegint

El diàleg entre governs, ‘impasse’ tàctic

Miquel Iceta, sempre un pas per davant, aconsellava aquest cap de setmana no esperar resultats a curt termini del diàleg entre el govern espanyol i el de la Generalitat. Els diré un secret: tampoc cal esperar-ne, de resultats, a mitjà ni a llarg termini. Em refereixo a un acord que pugui satisfer mínimament l’independentisme. La raó és clara: encara que el PSOE cedís (cosa improbable), qualsevol acord que pogués ser acceptable necessitaria almenys el vot del PP o que el PP li donés suport. I el PP no sembla que hagi de canviar radicalment, més ben dit, de girar com … Continuar llegint

Dues espifiades tremendes

Un dels avantatges de què ha gaudit el moviment per la independència ha sigut, és indiscutible, els molts errors, alguns de fenomenals, com ara la violència de l’1-O, comesos per l’estat espanyol. Sense aquestes espifiades, grans, petites i sovintejades, les coses serien avui dia d’una altra manera, i pitjors per a l’independentisme. Manuel Marchena, i amb ell el Tribunal Suprem, va cometre espifiada una de gegantina quan va decidir preguntar al Tribunal de Justítica la UE, amb seu a Luxemburg, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Tot i interpel·lar Luxemburg, però, Marchena va tirar pel dret. És a dir, va actuar … Continuar llegint

Quan a Iceta li diuen supremacista

A vegades, en intentar filigranes, Miquel Iceta acaba equivocant-se. Ha estat el que li ha succeït amb la qüestió del català a l’escola i la crida del PSC a “flexibilitzar” la immersió, presa de posició interpretada per molts, també dins el PSC, com un atac a un sistema del qual els socialistes són corresponsables. Tot seguit, en recordar el PSC que Catalunya és una nació i que a l’estat espanyol no n’hi ha solament una, de nació, Iceta ha irritat els que havien aplaudit que posés en qüestió la immersió i que assegurés ―sense base― que el sobiranisme s’havia apropiat … Continuar llegint

La veritable negociació serà amb el PP

El peatge no és gaire car: la investidura a canvi que Pedro Sánchez torni allà on era, és a dir, al diàleg entre els governs d’Espanya i de Catalunya. Rebobinar un any. De fet, aquesta és una operació que hauria de costar més als independentistes d’ERC que als socialistes, ja que l’acumulació de barrabassades comeses per Sánchez en aquest període fan l’alçada d’un campanar. I tenint en compte que és obligació del president del govern, de qualsevol color i condició, fer tot el possible per resoldre un conflicte polític —i de democràcia— com el que hi ha plantejat. Tanmateix, i … Continuar llegint

ERC i Puigdemont han d’anar a l’una

Parteixo de tres premisses: la primera és que Pedro Sánchez hauria de ser investit i el govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos posar-se en marxa. Si no fos així, Espanya entraria en una deriva vertiginosa i imprevisible, i de segur molt negativa per a Catalunya. Seria el primer govern de coalició a Espanya de la democràcia, cosa que no és un pas petit. Com poden deduir, no soc partidari del “com pitjor, millor” que sembla dominar en una part notable de l’independentisme. La segona premissa és que ERC i Junts per Catalunya no poden comptar amb la CUP, … Continuar llegint