Resultats: tres apunts

1) Pedro Sánchez, president Pedro Sánchez serà de nou president del Govern espanyol. Aquesta vegada no gràcies a una moció de censura contra el PP, sinó perquè ha guanyat les eleccions, i a més de forma espectacularment folgada. D’alguna manera, els votants han donat la raó a aquelles forces polítiques que van sumar-se per enderrocar Mariano Rajoy i tornar-lo a la seva vida de registrador de la propietat. El somni de Sánchez s’ha fet realitat, ja que pot governar pactant cap a l’esquerra, amb Podem com a soci principal, o bé cap a la dreta, amb Ciutadans. La primera opció … Continuar leyendo

Vox i l’anatomia moral de Pedro Sánchez

La campanya, que ara arriba a la recta final, no ha estat una campanya exemplar. Tampoc no s’esperava. Ha consistit en una carretada de proclames superficials i emotivistes llançades per uns candidats amb més ambició que gruix intel·lectual. Els principals assumptes tractats: Catalunya i els debats televisius. Pel que fa a Catalunya, l’escarment per l’1-O o, per ser més precisos, esborrar la catalanitat de Catalunya, és la proposta estrella de la triple dreta. En aquesta tasca, Casado y Rivera compten per atiar l’odi amb Álvarez de Toledo y Arrimadas. Pel que fa al PSOE, es tracta de negar el referèndum … Continuar leyendo

L’independentisme canvia de cavall

Esquerra Republicana s’aferma com a força hegemònica dins l’independentisme, al mateix temps que el postpujolisme (Junts per Catalunya) va perdent pistonada. Ho confirma el darrer baròmetre del CEO, l’enquesta amb una mostra més robusta d’entre les que proven de saber què pensen i què senten els catalans. És una tendència en aparença imparable, almenys pel que fa a les eleccions espanyoles, el pròxim 28 d’abril. En contra del que podria concloure algú que, per exemple, estigués molt pendent de les xarxes, on sovint els punts de vista més emocionals i estripats (o enginyosos) són els que aconsegueixen més popularitat, en … Continuar leyendo

Improvisant un altre cop (ara amb els llaços)

He seguit aquests darrers dies, la veritat és que sense entusiasme i amb gran inquietud, l’episodi dels llaços grocs, protagonitzat pel president Torra i la Junta Electoral Central. Aquest episodi exemplifica, per desgràcia, la mena de desconcert en què es troba no tot, però sí una part molt significativa de l’independentisme. Quan Ciutadans va denunciar la presència dels llaços, el president i el govern català havien d’haver dissenyat una resposta. Van tenir prou temps. Tanmateix, la impressió sobre el que en realitat va succeir és una altra. No solament no es va preparar res en el si del govern, sinó … Continuar leyendo

Què pretén Puigdemont?

És cert: el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy i va votar, després, el 155. Però també és cert que gràcies al PSC el 155 va respectar TV3 i no va ser tan agressiu com el PP i Ciutadans haguessin volgut. Els socialistes catalans es presentaran a les eleccions del 28-A amb un bon cartell, Meritxell Batet, i amb un missatge clar, molt semblant a aquell que José Zaragoza va idear ja fa molt temps: “Si tu no hi vas, ells tornen”, aquesta vegada referit a la tríada dretana i ultraespanyolista. Un enfocament que sens dubte Pedro Sánchez farà … Continuar leyendo

Dos camins davant nostre

La situació política espanyola s’està enverinant acceleradament, per bé que, esclar, ningú no pot saber com giraran finalment els esdeveniments. La convocatòria de la finalment fracassada manifestació de diumenge a Madrid, amb PP, Ciutadans i els ultres, començant per Vox i acabant per tota mena de feixistes, va fer venir tremolor de cames a un PSOE dividit, acomplexat i paralitzat per les rancúnies internes. El PSOE no té una idea compartida d’Espanya i, el que és potser pitjor, li manca força i convenciment per plantar cara. La fragilitat de l’esquerra espanyola davant l’avanç dels radicals és sorprenent i desarmant (un … Continuar leyendo

Amb el cap fred

L’independentisme es troba encara a hores d’ara sumit en el desconcert després de la derrota política —el fracàs, si es prefereix dir-ho així— soferta el 27 d’octubre de 2017. El naixement, aquest cap de setmana, de la Crida Nacional constitueix, a parer meu, una prova de la confusió i les contradiccions que per desgràcia segueixen tenallant una part de l’independentisme, al qual li està costant horriblement adonar-se de l’ombrívol paisatge engendrat per aquella derrota. Malgrat això, s’ha d’esforçar a afinar la seva intel·ligència i no deixar-se arrossegar per les emocions, per molt justificades que siguin, si vol evitar que la … Continuar leyendo

Manuel Valls: de megacrac a megabluf

Manuel Valls va ser anunciat com un gran fitxatge, tots vostès ho deuen recordar. Un ex-primer ministre de França candidat a l’Ajuntament de Barcelona! Albert Rivera es va saltar les primàries i tota altra formalitat i el va col·locar a dit com a alcaldable. Ciutadans havia fitxat un megacrac i això és el que es fa amb els megacracs: el que faci falta, el que convingui. Gran catifa vermella per a l’estrella rutilant. Valls, dèiem, va arribar a primer ministre de França. Això a algú de mentalitat provinciana com Rivera ―entusiasmat d’estar fent carrera a Madrid― el devia enlluernar. També … Continuar leyendo

Barcelona o el gran sarau ‘indepe’

És una obvietat com una casa de pagès, però, veient com van les coses, cal sens dubte repetir-la una altra vegada: la capital de Catalunya, Barcelona, és molt important. Ho és per al país i ho és també per al projecte sobiranista/independentista. Increïblement, però, els actors d’aquest bàndol es comporten amb una irresponsabilitat i una feblesa estratègica que fan feredat. Disputes, desunió, improvisació, caos. El resultat: la bona gent independentista resta astorada davant un espectable deplorable. Tot plegat fa més difícil a l’independentisme una batalla, la de Barcelona, programada per al 26 de maig i en què els seus adversaris, … Continuar leyendo

El combat pel 21-D, en tres actes

El significat de qualsevol cosa ―un text, una imatge, una obra d’art, un gest, una acció― ve determinat pel context. I els contextos canvien. El que ahir semblava una cosa avui en sembla una altra de molt diferent, fins i tot antagònica. Cada context, a més, propicia, afavoreix, alimenta, un tipus determinat de punt de vista, un enquadrament ―o frame― de la situació. Ha succeït així, de forma radical, amb el Consell de Ministres que està previst de celebrar a Barcelona aquest divendres, dia 21. La reunió ha passat per tres contextos, fases o, si volen, actes teatrals diferents. Context … Continuar leyendo