La qüestió de la dita unilateralitat ve a ser, en aquestes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, com el monstre del llac Ness: de tant en tant treu el cap amb força, i després torna a amagar-se en les profunditats ombrívoles. Han aparegut informacions periodístiques que apuntaven, per exemple, que el PSOE reclama a l’independentisme que rebutgi la via unilateral com a condició per concedir l’amnistia. Per dir-ho amb la cèlebre frase de Jordi Cuixart: que no ho tornin a fer. A partir d’aquestes informacions s’han produït opinions molt dividides: mentre que aquesta exigència per a uns és … Continuar leyendo →

Dolors Feliu, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, va assenyalar, el diumenge passat, 1 d’octubre, que no hi pot haver amnistia si no hi ha alhora autodeterminació. Perquè l’amnistia sola, va continuar, “blanqueja Espanya” i és, per tant, una “trampa”. “No volem ser un poble perdonat i vençut”, va reblar. Uns dies abans, en la commemoració de l’Onze de Setembre, havia exigit a ERC, Junts i la CUP que declarin la independència immediatament o convoquin noves eleccions perquè uns altres —la “llista cívica” que ella impulsa— puguin fer-la. Mentrestant, un sector del Consell de la República, presidit per Carles Puigdemont, … Continuar leyendo →

L’entrada del català i les altres llengües oficials al Congrés de Diputats és un fet històric, i no exagero gens ni mica. És molt rellevant, tant per als catalanoparlants com per a la resta de ciutadans de l’estat espanyol. Ho és perquè atorga visibilitat i contribueix al prestigi de la nostra llengua, i ho fa en el mateix cor de la democràcia espanyola. A partir d’ara, els catalans podrem ser representats a la seu de la sobirania popular espanyola en català. Al mateix temps, els ciutadans espanyols s’adonaran de forma real, fàctica —anava a dir palpable— que a Espanya es … Continuar leyendo →

Constato un canvi d’actitud general amb relació a les possibilitats que Carles Puigdemont faci president Pedro Sánchez. No es pot dir que l’eufòria s’hagi desfermat, però sí que n’hi ha molts que han deixat l’escepticisme enrere i estan convençuts que, finalment, el líder de Junts acabarà tancant un acord amb el PSOE. Noto aquesta diferent actitud tant en periodistes i tertulians com en els partits catalans i espanyols. Fins i tot, també, en la premsa de dretes de Madrid (i en Felipe González), que comença a témer seriosament que es reediti l’executiu de coalició entre el PSOE i Sumar (abans … Continuar leyendo →

La unitat de l’independentisme, això és, fonamentalment d’ERC i Junts per Catalunya, va monopolitzar la sessió de dimecres al Parlament. Els resultats de les eleccions del passat dia 23 han donat la clau del futur govern espanyol als partits sobiranistes bascos i catalans, i, molt específicament, a Junts, la formació més reticent a pactar amb Pedro Sánchez i el PSOE. Pere Aragonès va insistir dimecres a demanar unitat d’acció a l’independentisme, amb l’objectiu de treure el màxim rendiment dels catorze diputats (set i set) de què disposen republicans i juntaires al Congrés. El president va afegir que cal deixar al … Continuar leyendo →

Carles Puigdemont ha tornat a ser notícia aquests dies arran del pronunciament del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat d’ell, Clara Ponsatí i Toni Comín. També perquè això els ha provocat una situació d’inseguretat entorn de la seva assistència a les sessions del Parlament Europeu a Estrasburg. No és la primera vegada que l’actualitat ens recorda vivament la situació de Puigdemont, que continuarà sent protagonista mentre no se solucioni l’anomalia de l’exili. Un exili que, com se sap, té el seu origen en la decisió de Mariano Rajoy i el PP de subcontractar les forces policials … Continuar leyendo →

Hi ha, entre els independentistes, molta gent decebuda, fastiguejada i emprenyada. Parlo dels ciutadans corrents, de la gent del carrer, dels membres civils d’aquest moviment. Em penso que el sentiment d’insatisfacció, en el grau que sigui, és majoritari, molt majoritari. Això és justament el que va portar molts votants a abstenir-se en les passades eleccions municipals del 28 de maig. Aleshores l’abstenció va fer molt mal a ERC, que va perdre ni més ni menys que 300.000 vots respecte al 2019. És probable que, a més dels pactes amb Pedro Sánchez, el fet de governar en solitari a la Generalitat … Continuar leyendo →

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar leyendo →