Aragonès, ERC y la complejidad

Que la cumbre hispano-francesa se celebrara en Barcelona tiene su lógica, dada la agenda que debía abordarse, y en la que destacaba el conducto que debe unir Barcelona con Marsella con el fin de transportar hidrógeno. Además, no era una reunión ordinaria o de trámite, sino al más alto nivel y muy relevante desde la perspectiva de las relaciones bilaterales entre España y Francia, es decir, del rediseño de la geometría del poder en Europa. Visto así, nada que alegar. El problema está en otra parte. El problema es el ambiente creado por Pedro Sánchez al insistir en la voluntariosa … Continuar leyendo

Ucraïna: una guerra entre el passat i el futur

No sé si la guerra a Ucraïna s’acabarà aquest 2023. Naturalment, desconec també com s’acabarà. El que és segur és que no serà, ja no ho pot ser, el triomf fàcil que havia imaginat Vladímir Putin; al contrari: serà per a ell, en més o menys grau, una derrota. El dictador va cometre alguns errors de càlcul gruixuts i va preveure, a més, que la divisió, l’egoisme i la por paralitzarien, com ha passat tants altres cops, una resposta occidental severa. Però l’acció dels Estats Units i Europa ha estat més determinada del que Putin i molts altres, jo mateix … Continuar leyendo

Sanna Marin y el escándalo digital

La primera ministra de Finlandia, la muy joven -36 años- Sanna Marin, se ha convertido a su pesar en una celebridad internacional. Ha sucedido tras hacerse públicos un par de vídeos en los que se la ve bailando desinhibidamente y una foto pretendidamente erótica de dos amigas suyas besándose en la boca en Kesäranta, la residencia oficial de los jefes de gobierno. Todo aquel que quiera ver los detalles puede acceder al material con un par de clics. El asunto ha desatado una durísima campaña contra ella, que la ha obligado a pedir disculpas públicamente, así como -sí- a hacerse … Continuar leyendo

Sánchez se rinde al poder americano

‘Cómo hemos cambiado’ (1991). Me cuesta horrores sacarme de la mollera el título de la canción de Presuntos Implicados cuando pienso en el PSOE y en Pedro Sánchez. Me asaltan al mismo tiempo imágenes no tan lejanas: veo, por ejemplo, a Rodríguez Zapatero sentado mientras la bandera norteamericana, con sus barras y estrellas, pasa ante él. 12 de octubre del 2003. Centrémonos, sin embargo, en los hechos recientes, para lo que necesariamente hay que remontarse a la entrada en España de Brahim Gali, líder del Frente Polisario, para ser atendido en el Hospital de Logroño. Abril del 2021. Mohamed VI … Continuar leyendo

Rússia i Occident: quan el futur era un altre

Quan el 25 de juliol de 1992, aviat farà quaranta anys, s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona, un tou de canvis radicals, transcendentals, havien sacsejat el món, i molt particularment Europa. La Unió Soviètica havia esclatat com una aglà i tots aquells pobles –també els rus– sotmesos al cruel totalitarisme del règim iniciat el 1917 podien respirar una mica més tranquils i somiar en la llibertat. I en una vida diferent i millor, una vida que els havia sigut negada durant generacions. El 1989 havia caigut el Mur de Berlín i amb ell el Teló d’Acer. S’havia obert insospitadament la … Continuar leyendo

El factor humà: Putin i Zelensky

Se sol menystenir des de les ciències socials la importància del que es coneix com el factor humà. Així, els moviments, passats, presents o futurs, s’intenten explicar atenent un ventall de grans forces, de grans causes, que són les que, en conjunció o en lluita entre elles, acaben modelant la realitat. Diferents corrents de pensament atorguen més importància o menys a algunes d’aquestes grans causes. L’exemple més clamorós, en aquest sentit, és el marxisme, que va voler predir el futur a partir de les condicions econòmiques. No endebades, del marxisme, amb les seves lleis sobre el funcionament de la història, … Continuar leyendo

Rufián, contra els “senyorets que es creien James Bond”

Vaig escoltar atentament les paraules pronunciades per Gabriel Rufián a propòsit de les informacions publicades sobre una sèrie de reunions entre el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i diverses personalitats russes. També el mateix Puigdemont ―que ho ha desmentit― hi apareix com a protagonista d’alguna d’aquestes trobades. Deia que vaig escoltar atentament, dimarts, les declaracions fetes per Rufián. El republicà pronuncia una frase que ja s’ha fet famosa: “Són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es pensaven que eren James Bond”. La porta apresa de casa … Continuar leyendo

Les armes i el pacifisme immoral

El ventall d’excuses, a vegades infantils, sempre cíniques, per rebutjar l’enviament d’armes als ucraïnesos és ampli. I abunden entre alguns conspicus representants de l’esquerra. De l’esquerra catalana i de l’esquerra espanyola. S’escuden els suposats pacifistes rere el lema “No a la guerra!”. Un lema que és una carbassa buida, un lema que iguala l’agressor i l’agredit, aquell a qui estan ferint, mutilant i matant amb els seus botxins. El “no a la guerra” ha portat determinats responsables polítics (Ione Belarra, Irene Montero, Pablo Echenique, Javier Sánchez Serna, Mireia Boya, Albert Botran, David Cid, Gabriel Rufián, etcètera) al no a l’enviament … Continuar leyendo

Adeu a Angela Merkel, la líder antipopulista

Encara que pugui semblar sorprenent, és la primera vegada a la vida que visito Berlín. Faig una passejada després d’esmorzar, mentre els berlinesos, juntament amb la resta d’alemanys, van a les urnes. M’adono que aquest diumenge és un dia històric. Entre els candidats no hi ha Angela Merkel, i d’aquí a uns dies qui ha regit els destins d’Alemanya des del 2005 desapareixerà d’escena. Merkel ha sigut, sens dubte, la líder política més influent d’aquest principi de segle. La seva figura s’ha projectat a tot Europa i al món. D’aspecte anodí, aquesta doctora en Física criada a l’antiga RDA ha … Continuar leyendo

Deshonor y engaño en Afganistán

No porque una derrota tarde mucho en llegar es menos derrota. En Afganistán estamos comprobando cómo la derrota diferida se convierte en una mucho mayor. Cuando EEUU decidió atacar Afganistán lo hizo como respuesta al brutal ataque del 11-S, por razones estratégicas y finalmente para, siguiendo la doctrina ‘neocon’ entonces en boga, convertirlo en un país mejor, tan democrático como fuera posible. La retirada de las tropas occidentales ha dado paso a la reconquista talibán, una reconquista que se completó, para pasmo del mundo entero, en escasos días. Fue un estricto paseo triunfal. Tan poco y tan frágil era lo … Continuar leyendo