Una de les pitjors coses que li ha passat a l’anomenat ‘procés’ sobiranista, i que li ha fet i li fa molt de mal, és que alguns no han volgut entendre, i no volen entendre, que no es tracta només de separar-se d’Espanya, sinó que el nou país, en la mesura que ho sigui, ha de ser un país lliure. Això vol dir que, entre altres coses, que en cada moment, en cada etapa, els ciutadans han de poder triar aquelles persones i aquells projectes que creguin millors. Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, o sigui, més … Continuar leyendo →

Ha reviscolat darrerament, arran de la seva intervenció en la comissió d’investigació dedicada a la guerra bruta contra l’independentisme, la discussió sobre l’estil de Gabriel Rufián, el líder d’ERC al Congrés de Diputats. En aquest context, Salvador Cardús confessava a Twitter que l’estil de Rufián l’incomoda. En llegir-lo no vaig poder evitar coincidir-hi. A mi també m’incomoda. O més directament: no m’agrada. No em satisfà, per dir-ho així. A continuació provaré d’explicar per què. El primer que cal dir és que si no m’agrada, si em deixa mal gust a la boca, no és per les idees que expressa. És … Continuar leyendo →

No m’agrada la violència. Tampoc la, diguem-ne, de to menor. Per això rebutjo la moguda, l’‘escrache’ que els d’Arran, colla júnior de la CUP, va dur a terme a la seu central del PP a Catalunya, al carrer barceloní d’Urgell. El fet en sí desperta la meva antipatia. La mateixa antipatia que si fossin els cadells del PP els que anessin a bramar, fer pintades, clavar adhesius i llançar coses en algun local dels que la CUP té espargits per Catalunya. Igualment, em vaig pronunciar contra els ‘escraches’ per intimidar persones organitzats en el seu dia per Colau i els … Continuar leyendo →

Ambient entusiasta, de festa, de victòria pressentida, en l’acte convocat per Esquerra Republicana dissabte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Oriol Junqueras com a estrella indiscutida, còmode com mai perquè predica als convençuts, a molts convençuts. En la seva salsa, dèiem, amarat i amarant el públic amb l’estil característic, entre didàctic i populista. Un estil basat en el simplisme, que Gabriel Rufián ha sabut portar al seu màxim nivell d’efectisme. Va ser un acte no sols d’afirmació, sinó de celebració. ERC travessa un moment dolç. El PSC, el seu soci en els tripartits, s’ha anat fonent com un terròs … Continuar leyendo →