Independència, confiança i el futur del PDECat

Contemplo un gràfic de la darrera enquesta duta a terme per l’Institut Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Es pot dir que m’absorbeix l’atenció. De fet, són dos gràfics. En un es dibuixen les respostes de la gent en preguntar-los si els agradaria que el procés sobiranista acabés en la independència. Prop del 38% diu que sí, un percentatge que ha crescut en el darrer any. A continuació i en contraposició, s’hi dibuixen les respostes dels entrevistats en preguntar-los si creuen que, efectivament, el procés desembocarà en la independència. Només ho creu –atenció- el 16,5%, menys que fa un any. Què … Continuar leyendo

La detenció de Berga: no patinem

Dos mossos es van presentar divendres al matí a casa de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP. Ho van fer per ordre del jutge (quan algú es fa l’orni i no va a declarar davant del jutge, i Venturós ho va fer en quatre ocasions), és molt possible que la policia et vingui a buscar perquè ho facis. La detenció fou molt civilitzada i discreta. Perfectament professional. L’alcaldessa va declarar davant el jutge a pesar que tenia dret a no fer-ho. En reconeixia així implícitament l’autoritat i la legitimitat. El motiu de l’enrenou, i de les citacions desateses, … Continuar leyendo

El Born, Franco, Colau i la seva tropa

La còlera que el govern barceloní d’Ada Colau ha desfermat al Born no té res a veure, com va pretendre el comissari de la mostra, amb el contingut de exposició sobre el franquisme. Com es pot jutjar i condemnar una cosa que encara no s’ha inaugurat?, exclamaria amb buscada indignació. Feta aquesta preparació, el comissari acusaria els que criticaven la col·locació de l’estàtua de Franco al Born de torquemades del segle XXI. La jugada del Born –al qual el primer que va fer l’actual govern municipal va ser canviar-li el nom: ara és El Born Centre de Cultura i Memòria- … Continuar leyendo

PSC (Iceta o Parlon) i PSOE: el xoc anunciat i anunciador

Ens trobem en la recta final de les primàries del PSC per a triar primer (o primera) secretari. Si no hi hagut mai un president dels Estats Units -ni de Catalunya- que fos dona, tampoc hi ha hagut mai entre els socialistes catalans una cap de colla. Això a banda, Iceta i Parlon s’assemblen en moltes coses, si bé és cert que l’alcaldessa ha conreat una imatge més autònoma, menys pendent del que volia o necessitava el PSOE. Però, com deia, costa de dir si Iceta i Parlon representen o proposen coses gaire distingibles. La gran diferència és potser que … Continuar leyendo

Sánchez decapitado; Catalunya al fondo

Mientras el PSOE se destripaba a sí mismo en la madrileña calle de Ferraz, el ‘president’ Carles Puigdemont anunciaba independencia entrevistado en Lisboa por la cadena pública RTP (Radio y Televisión de Portugal). No solo la simultaneidad une ambas escenas, también lo hace un hilo, mejor dicho: un cable siempre tenso, metálico, que al final ha cortado en dos al PSOE y ha descabezado al audaz Pedro Sánchez. En otros tiempos las carencias electorales del PP o del PSOE se abordaban recurriendo a los partidos nacionalistas catalanes y vascos, que actuaban de bisagra, complementaban mayorías y estabilizaban el sistema. Un … Continuar leyendo

Pedro Sánchez, i de franc

Fa uns dies Francesc Homs va ser entrevistat a Catalunya Ràdio. De les seves paraules entorn la situació espanyola algú va interpretar que potser el Partit Demòcrata podria facilitar la investidura de Pedro Sánchez. De seguida es va produir una gran polseguera. De seguida van sortir altres membres del seu partit a dir que, si no hi ha referèndum, res de res. Ni aigua. Entesos. Desconec si la meva opinió, que de seguida diré, coincideix amb la d’Homs o no. No és una opinió original -n’hi ha hagut altres que l’han expressada abans, com ara el blogaire Francesc Abad, segurament … Continuar leyendo

Colau o la demagogia

Mientras el PP se encharcaba un poco más en distintos escándalos –Soria, Bárcenas, Barberá, Matas– y se pedían seis años de prisión para el expresidente andaluz Griñán, amén de la inhabilitación de su predecesor Manuel Chaves, en Barcelona se producía la pasada semana un episodio que, aunque menos grave, sí que me parece también lamentable. Me refiero al enfrentamiento entre la alcaldesa Ada Colau y el Gobierno de la Generalitat tras un provocador tuit de la primera: “Exigimos al Govern que los Mossos no vuelvan a desahuciar nunca más a una familia con criaturas. ¡Los derechos de los niños tienen … Continuar leyendo

Orgullós d’aquesta gent

Ser entre la gent que es manifesta amb motiu l’Onze de Setembre resulta sempre reconfortant. En aquests cinc últims anys he tingut temps per observar amb detall. No és sols la incomptable quantitat de persones, el mar de gent que s’aplega mogut per un anhel comú. També m’encanta l’heterogeneïtat que hi ha. Hi ha gent de tota de tota condició -rics, pobres, del mig-, de qualsevol edat, amb diferents idees i maneres de veure el món. Matrimonis amb nens, avis que amb prou feines poden caminar, colles de joves… tots, absolutament tots, immersos en un clima de reivindicació festiva, exigent … Continuar leyendo

Intransigencia rima con paciencia

Las manifestaciones de ayer reunieron a una auténtica multitud. Sin embargo, participó menos gente que en los últimos años. Fue así a pesar de que era la primera convocatoria con un Parlament dominado por una clara mayoría independentista y de que las dos principales autoridades del país, el president Carles Puigdemont y la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, se sumaban por primera vez a los manifestantes. La verdad es que tal como han ido sucediéndose los hechos, los hechos reales, por decirlo así, lo extraño sería otra cosa. Han pasado más de seis años desde la estúpida sentencia del Constitucional. … Continuar leyendo

Tendría narices

Se arrogan Mariano Rajoy y el PP, en competencia con Ciudadanos, la defensa de España y de su unidad. Compiten por la bandera, por quedarse con la etiqueta de ‘más español’, entendido esto, desgraciadamente, como el más feroz, chulesco e implacable con la diversidad y, más en concreto, con el soberanismo y el independentismo catalán. La paradoja, o no, es que sin el concurso de ese españolismo soberbio que tan bien encarnan las dos formaciones políticas hoy probablemente -no, seguro-, ni el independentismo ni el soberanismo sumarían tantos partidarios en Catalunya. El PP, concretamente, con su particular versión del patriotismo, … Continuar leyendo