Artur Mas ha assenyalat directament aquest cap de setmana José Montilla com el principal responsable de la falta de ponts de diàleg entre CiU i el PSC. Montilla, diuen, està molt enfadat, en especial perquè Mas i el seu executiu han denunciat el desgavell financer de la Generalitat del segon tripartit. D’exemples del –amb perdó- cabreig de l’expresident n’hi ha sovint en les seves declaracions. Un de palmari és una recent carta dirigida a la militància del PSC en que Montilla denuncia que la ‘llei òmnibus’ preparada pel govern de Mas representava una “ofensiva neoliberal” i la “contrareforma social”. A … Continuar leyendo →

Entre els indignats hi ha moltíssima gent de bona fe, indubtablement. El problema és un altre, si el que pretenen és que la resta de ciutadans ens els escoltem i debatem amb ells. El problema és que sovint aquest tipus de moviments, i el dels indignats no representa una excepció, corren el risc de quedar fatalment atrapats en el que jo anomeno el pensament circular, que no és el mateix que el pensament màgic, però s’hi assembla. El pensament circular se sustenta sobre una convicció absoluta: nosaltres tenim la raó. A més, rebutja qualsevol terreny compartit que faci possible el … Continuar leyendo →

Los presupuestos del 2011 pasaron el miércoles en el Parlament su primer examen gracias a los votos afirmativos de CiU y Joan Laporta y a la abstención del PP. Los populares de Alicia Sánchez-Camacho se han convertido, pues, en aliados de facto de los convergentes. Estos últimos se mostraron contentos y agradecidos; los primeros, también. En el interior del Parlament las cosas se desarrollaron sin sorpresas. Todo lo contrario de lo que sucedió fuera, donde una horda de desaprensivos agredieron de diversas formas a miembros del Govern, diputados, trabajadores de la Cámara y periodistas. Las imágenes de Artur Mas y … Continuar leyendo →

Muy buena cara no podía poner Ferran Falcó la noche electoral, pues se temía lo peor. Por eso mismo llevaba el asunto más que meditado: lo que CiU debe hacer, había concluido, es permitir al PP gobernar en Badalona pese a su campaña irresponsable, engañosa y populista contra los inmigrantes. Los argumentos de Falcó, compartidos por la cúpula convergente, son discutibles, pero comprensibles y claros. Podemos resumirlos en tres. Citados sin ordenarlos según su importancia son: primero, mantener al PP apartado del poder no ha funcionado, todo lo contrario, pues le ha proporcionado a Xavier García Albiol el combustible que … Continuar leyendo →

Xavier García Albiol. En Badalona, CiU debe elegir entre dos malas opciones, de modo que está evaluando cuál es la menos mala. Intuyo que al final los nacionalistas se decantarán por dejar gobernar a García Albiol y ocupar los bancos de la oposición. Lo otro, el cordón sanitario , el pacto entre los perdedores, además de poco estético, probablemente no haría más que proporcionar más hormonas del crecimiento al Largo, como lo llaman en su ciudad al del PP.  Éxito de Bildu. Vaya lección democrática ha propinado Bildu al PP, la caverna mediática y el Gobierno de José Luis Rodríguez … Continuar leyendo →

El 28 de novembre passat CiU va conquerir el govern després de set anys de travessia del desert. Quan va haver d’ocupar de nou la Generalitat CiU tenia dissenyat, més o menys, el primer rengle de poder. A partir del segon, la veritat és que només hi havia algunes idees vagues. Així és que l’ocupació del poder es va fer de forma bastant desordenada i, encara que pugui semblar mentida, improvisada. Tot plegat es va traduir, entre d’altres coses, en la manca de coordinació de les primeres setmanes, així com en evidents problemes de comunicació, que ara tots reconeixen encara que … Continuar leyendo →

Les protestes que aquests dies es reprodueixen a Catalunya i a diferents ciutats de tot Espanya no són fàcils d’interpretar. A grans trets, diria que s’ha de distingir entre els antisistema de sempre, aquells a qui Barcelona els enamora, i la resta. La resta són ciutadans que surten al carrer sobretot perquè les coses han canviat i, a més a més, molt bruscament. Tant en un grup com en l’altre hi ha molts joves -que es van criar en una cultura i uns valors d’una època d’opulència que s’ha extingit-, si bé és cert que també hi trobem persones de … Continuar leyendo →

Esperamos, a la hora de escribir estas líneas, que empiece el mitin de Mariano Rajoy en L’Hospitalet. Será el primero y el último en Catalunya, a falta de muy poco para que se abran las urnas. Esta vez no se ha producido, como en tantas otras ocasiones, un gran desembarco de dirigentes del PP español. Quizá porque hay otros sitios que requieren mayor atención, quizá porque calculan que las cosas ya marcha suficientemente bien para sus intereses. Después de combatir con saña el Estatut, luego de atizar hasta la náusea la catalanofobia, Rajoy decidió abandonar ese flanco. El relevo lo … Continuar leyendo →

prova de twitter

Resulta que a Escòcia ha guanyat per majoria absoluta un partit independentista que té un líder independentista que ha promès un referèndum independentista per aquesta mateixa legislatura. I no ha passat res. Però això no és el millor, no. El millor és que, alguns radicals al marge, els dirigents de centreesquerra, els de centredreta i els liberals britànics han coincidit a dir, més o menys i resumint, que, bé, ells no hi estan d’acord amb la independència d’Escòcia, i a continuació s’han limitat a fer notar educadament que això els obligarà, quan arribi el moment, a, esclar, fer campanya a favor … Continuar leyendo →