La huella en nuestras mentes

Vamos a salir de esto con demasiado peso en nuestros cuerpos y también demasiado peso en nuestras mentes. Miles y miles de personas han perdido a sus seres queridos. A sus hijos, a sus hermanos o, más probablemente, a sus padres ancianos. No les han podido acompañar ni han podido despedirles. Otros han estado enfermos o lo han estado personas cercanas. Muchos, muchísimos, han perdido su trabajo, han tenido que cerrar sus negocios o no saben si van a conseguir salvarlos. Otros han continuado trabajando ‘on line’, más horas que antes y con los hijos reclamando su atención. Los niños … Continuar llegint

Ens canviarà tot plegat?

D’una forma no gaire diferent del que passava a l’Edat Mitjana quan la pesta negra assolava Europa, el xoc a què ens està sotmetent el covid-19 dona lloc al floriment de tota mena de profetes i il·luminats. Hi ha -potser són els més abundants- els que asseguren que el virus és l’instrument que la naturalesa ha escollit per castigar l’arrogància humana i l’abús continuat del planeta, dels seus recursos i de les seves distintes formes de vida. La naturalesa es venja, emprant el virus, de la humanitat. Aquesta mena de rondalla no és sinó un transsumpte del vell discurs religiós … Continuar llegint

Sánchez i tots plegats, en mans de la gent

S’ha subratllat poc, diria, l’estil manifestament populista que ha adoptat Pedro Sánchez en les seves compareixences públiques al llarg d’aquesta horrible crisi de la Covid-19. El to impostat, les frases extremadament simples, les repeticions dels subratllats, la sintaxi de rondalla, etcètera. O algunes decisions concretes, com ara la sortida de la canalla (després dels precs sobreactuats d’Ada Colau). Cal sumar a tot plegat la informació incompleta, les contradiccions, la confusió, les precipitacions i les rectificacions. Tant és així, que resulta complicat atendre a les llargues explicacions de Sánchez sense sentir-se ofès. Resulta complicat no arribar a la conclusió que el … Continuar llegint

La Covid-19 posa (de nou) Espanya davant del mirall

La crisi del coronavirus, que continua assolant el planeta, ens ha recordat, entre tantes altres coses, que els estats, tots els estats, tenen instints. Ho hem vist a Europa, on s’han replegat sobre si mateixos, espantats. Com el cargol que contreu les banyes i s’amaga dins la closca. La seva primera reacció va ser mirar de salvar-se ells primer, i posar molt en segon pla els somnis humanistes d’una Europa unida. En l’extrem, Hongria, on Viktor Orbán ha aprofitat la Covid-19 per transmutar-se en un cabdill amb poders gairebé absoluts. En moments dramàtics, quan l’amenaça es fa esgarrifosament real, els … Continuar llegint

Vida i mort a la zona zero

Infermera de molta experiència, casada i amb fills ja adults, d’un hospital públic català, un hospital d’entre els primers i més colpejats pel brot de la malaltia. A la nostra infermera l’anomenarem Carme, tot i que no és el seu nom de veritat. El que narra la Carme és real, viscut en primeríssima persona, i pot donar una idea —a desgrat que cada centre és diferent— del que està passant avui als nostres hospitals, la zona zero de la pandèmia. Els primers dies, rememora la Carme, van ser un caos, una bogeria. Un infern. Era el mes de març. Anava … Continuar llegint

Ser viejo no es poco

Ferran vive no muy lejos de sus padres, aunque en otra ciudad. Ya antes del confinamiento, les llamaba a diario para advertirles que no se les ocurriera salir a la calle. Primero hablaba con el padre y a continuación con la madre. Nunca resultaba fácil. Ambos superan los ochenta y les cuesta horrores comprender la gravedad de la situación. El chorro de información que proporcionan los medios de comunicación parece no tener efecto alguno en ellos. O, posiblemente, les desconcierta más aún. Pese a las catilinarias de su hijo y a la vigilancia de su hija, Laura, que vive con … Continuar llegint

Aquil·les i el Covid-19

Un atac, un atac directe contra la població com el que protagonitza el Covid-19, obliga a actuar, obliga els governants –encara que no solament a ells– a prendre decisions. Es tracta en aquest cas d’una classe de decisions molt desagradables, perquè cap de les possibilitats és bona, totes tenen conseqüències reals i potencials dolentes o molt dolentes. Cal triar. Desgraciadament, a més, en un cas com el del coronavirus tampoc no és gens clar quines opcions poden ser les menys dolentes. Només sap, el governant, que mirar cap a una altra banda és inviable, i això resulta enormement molest, perquè … Continuar llegint

El virus, la gasela i nosaltres

Qualsevol gasela del Parc Nacional del Serengueti, fins i tot la menys desperta, engega a córrer amb totes les seves forces si li sembla que alguna cosa es mou entre els matolls 200 metres enllà. Exactament el mateix fa el més vell dels nyus si en l’aire hi nota una olor estranya. Potser entre els matolls només hi ha un rosegador inofensiu. Potser l’olor no prové d’una lleona. Però igualment tots dos guillen. I ho fan perquè ho porten gravat en la seva cadena d’ADN. És instintiu i irracional, però aquest mecanisme els ha preservat com a espècies fins avui. … Continuar llegint

Mestres i professors, el pinyol del sistema

Si no volem acabar sent un país econòmicament dependent del turisme -turisme de sol, platja i preus de saldo-, cal, entre altres coses, que tinguem un ensenyament excel·lent. Els treballs manuals poc qualificats continuaran perdent valor. No podem competir, en aquest sentit, amb altres països i tampoc amb un procés d’automatització i robotització que tendeix a accelerar-se. Les feines poc qualificades aviat estaran tan mal pagades que no permetran construir un projecte de vida que valgui la pena. Augmentaran els aturats i aquells que, a desgrat de tenir feina, no disposaran dels recursos necessaris. Tindrem treballadors i famílies treballadores pobres … Continuar llegint

Internet, adolescents i porno

Vinc d’una època en què moltes escoles encara eren o bé per a nens o bé per a nenes. També n’hi havia de mixtes, que eren les públiques i també algunes privades modernes. Es produïa un veritable esdeveniment quan se saltava d’EGB a BUP, ja que llavors els nois i les noies de les escoles de monges i cures havien de barrejar-se amb l’altre sexe. No puc evitar un somriure nostàlgic a l’evocar aquells primers mesos de convivència i les situacions particulars, sempre presidides per l’atracció i el pudor, que es donaven a les aules. Això passava quan ells i … Continuar llegint