Com en el tren de la bruixa, l’episodi recentment viscut entorn el ‘cas Palau’ ens ha fet confirmar amb espant alguns dels aspectes menys elogiables de la política catalana d’avui. Com saben, resulta que els comuns, al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona, volien que el Palau de la Música acusés Convergència Democràtica pels estralls a la institució musical. El govern de la Generalitat, en absència del ministeri, s’hi va oposar. La votació en el consorci del Palau es va decantar, doncs, a favor del govern i de no acusar, de moment, CDC. Finalment, però, aquesta primera decisió va ser corregida. … Continuar leyendo →

Una de les pitjors coses que li ha passat a l’anomenat ‘procés’ sobiranista, i que li ha fet i li fa molt de mal, és que alguns no han volgut entendre, i no volen entendre, que no es tracta només de separar-se d’Espanya, sinó que el nou país, en la mesura que ho sigui, ha de ser un país lliure. Això vol dir que, entre altres coses, que en cada moment, en cada etapa, els ciutadans han de poder triar aquelles persones i aquells projectes que creguin millors. Catalunya ha de ser el que els catalans vulguin, o sigui, més … Continuar leyendo →

Ha reviscolat darrerament, arran de la seva intervenció en la comissió d’investigació dedicada a la guerra bruta contra l’independentisme, la discussió sobre l’estil de Gabriel Rufián, el líder d’ERC al Congrés de Diputats. En aquest context, Salvador Cardús confessava a Twitter que l’estil de Rufián l’incomoda. En llegir-lo no vaig poder evitar coincidir-hi. A mi també m’incomoda. O més directament: no m’agrada. No em satisfà, per dir-ho així. A continuació provaré d’explicar per què. El primer que cal dir és que si no m’agrada, si em deixa mal gust a la boca, no és per les idees que expressa. És … Continuar leyendo →