L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme.

L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes socials, les plataformes i, ara, també la Intel•ligència Artificial han transformat -i continuaran transformant— no sols el periodisme, sinô el conjunt de la nostra societat i les seves maneres de viure. És un temps, l’actual, a més, en què la veritat, com a valor fonamental en l’existència humana, pateix una forta erosi6, parcialment facilitada per l’esmentada gran transformació que les tecnologies han provocat i provoquen. Les mentides, les manipulacions, les enraonies i el parloteig, distribuïts massivament i universalment, estan empenyent-nos amb força vers el dubte i la confusiô i, perillosament, també vers la radicalitzaciô, el fanatisme i la confrontació. Ens trobem, alhora, en un moment extremadament delicat per a la nostra Ilengua, que és l’espinada de la nostra identitat. El català s’enfronta a dificultats i amenaces poderoses i de diferent naturalesa, intensificades per uns anys d’increïble passivitat de les nostres autoritats.

En el fons de tot plegat hi ha el gran repte de fer que l’aprenentatge i la pràctica del català siguin percebuts com a necessaris i atraients per aquells que encara hi sén aliens. El gran creixement de la poblaciô —impulsat per la forta immigració—, experimentat per una Catalunya que ha passat d’aquell pais dels 6 milions de l’era pujolista als més de 8 milions actuals, és només un dels factors que obliguen a redoblar els esforços. En el cas contret dels mitjans de comunicaciô, ens trobem que les noves dinàmiques pròpies de l’esfera digital concedeixen un gran avantatge a les Ilengües majoritàries, com ara el castellà, amb pûblics de dimensions incomparables amb les del català.

És per tots aquests motius, i encara alguns d’altres, que cal celebrar amb joia i sense recança aquests 140 anys passats i, per damunt de tot, la vitalitat i la força present del nostre setmanari. L’Eco continua maldant per fer el millor periodisme possible. Un periodisme ûtil, que_aspira a convertir-se en una necessitat essencial per al seu püblic. Un periodisme que, com tot el periodisme que mereix aquest nom, fa quotidianament un esforç honest en favor de la veritat. I que també ofereix un espai de trobada i una àgora de debat Ileial i enraonada entre sensibilitats i posicions diferents o, a vegades, antagòniques. I tot això, en català. Amb naturalitat i amb ple convenciment. Persuadits que la nostra és i ha de continuar sent una llengua d’encontre, estimul, dinamisme i cohesió social.