Les dones que caminen amb por

Treballa en un gratacel de Barcelona on habiten una munió de petites empreses i de despatxos professionals. Sol anar-hi en autobús. A pesar que amb la pandèmia s’ha estat temporades a casa, ara han tornat quasi tots al despatx. Aquest home, tot i que madur, no és exactament un boomer, sinó que, en rigor, pertany a la generació X. Té una vida podríem dir que endreçada, està casat i és pare de dues nenes. Quan surt de la feina ja fosqueja. A l’entrada principal de l’edifici hi sol haver força trànsit de persones. Amb el temps ha aconseguit trobar l’itinerari … Continuar llegint

Fer safareig o les converses de Florentino

Tots els escàndols que neixen de la filtració de converses gravades s’assemblen i a la vegada tots són diferents. Tenen en comú la tensió entre l’interès públic i el dret a la privacitat. I també la intersecció entre dues dimensions, la que correspon a la llei i la que té a veure amb l’ètica, en aquest cas les normes que conformen la deontologia periodística. Aquesta introducció ve a tomb de la polseguera aixecada per la filtració d’unes converses privades entre el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i un periodista, un periodista que, tanmateix, parlava amb Pérez no com a … Continuar llegint

La guerra (justa) d’Apple contra Facebook

Un petit canvi, tècnicament senzill, en la darrera versió del sistema operatiu per a iPhone i iPad -l’iOS 14.5- ha acabat desencadenant una greu guerra entre dos colossos del cibermon: Apple i Facebook. El petit canvi no sols pot ser el principi de la fi del negoci de Facebook en la seva forma actual, també pot suposar la primera espurna d’una revolució, d’una bona revolució que, si s’obre pas, ens ha de fer més lliures. Un cop instal·lat el sistema operatiu, el seu aparell li preguntarà si desitja que una determinada aplicació pugui rastrejar la seva activitat a internet o … Continuar llegint

Rocío, Antonio David i la indústria de la porqueria

No he pogut reprimir la meva sorpresa davant la polseguera –audiències milionàries, xarxes socials incandescents, polítics fent grans escarafalls– que ha aixecat un programa en què la filla de Rocío Jurado, cantant ja traspassada, acusava el seu exmarit de maltractaments psicològics i físics. Les declaracions arribaven fa uns dies, més de vint anys després del divorci (van estar casats del 1996 al 2000). Va escriure John Locke que hi ha tres tipus de llei. La llei de Déu, la llei dels homes i “la llei de l’opinió o la reputació”. Deixem Déu tranquil i anem a la llei dels homes. … Continuar llegint

El problema de la Paula

Són poc més de les nou del vespre i la família sopa. Inadvertidament, la nena, la petita de dos germans, exclama: “Jo no m’hi vull asseure més, amb el Mario!” El Mario és un nen que ha arribat a mig curs i a qui li està costant agafar el ritme. La Paula no té res en contra del Mario, però està farta que, des del curs passat, la posin sempre amb els nens o nenes amb més dificultats. “Per què no puc seure amb les meves amigues?” Els pares proven de fer-li entendre la importància d’ajudar companys com el Mario, … Continuar llegint

Aragonès i PSC, vent de popa

“Aquesta vegada sí…, vaja, em penso”, a desgrat dels sondejos favorables, l’eufòria no regna entre els responsables de la sala de màquines d’ERC. El que hi ha és una tensa, provisional confiança que el 14 de febrer sí que aconseguiran vèncer Junts per Catalunya o, per dir-ho més cruament, sí que aconseguiran derrotar Carles Puigdemont. Tanmateix, en el fons, en el fons del fons, no les tenen totes i comparteixen, encara que no vulguin, la por a un nou i amarg fracàs. Hi ha també, sí, una pinzellada del tradicional acomplexament republicà davant dels convergents (molts republicans encara senten, equivocadament, … Continuar llegint

La negociació, si n’hi ha

No podem dir, almenys no encara, que la pantalla de la negociació entre els governs català i espanyol sigui una pantalla superada. Més aviat és una pestanya que ha quedat oberta, mentre tots, aquí i allà, presten atenció a altres coses, algunes de les quals, com la crisi sanitària i econòmica, d’una extraordinària gravetat. Tanmateix, no és un disbarat pensar que la taula entre els dos executius es pugui reprendre. L’única trobada va tenir lloc el febrer passat, justament abans de l’esclat de la pandèmia del covid-19. Sobre aquesta qüestió van dialogar fa uns dies Esther Vera, politòloga i directora … Continuar llegint

Puigdemont i el bucle temporal

a darrera pel·lícula de Christopher Nolan, Tenet, no és, expressem-ho amb delicadesa, una pel·lícula fàcil de seguir. El producte és visualment espectacular i, com a història de lladres i serenos (o d’un heroi que malda per salvar el món) resulta prou entretinguda. El que la fa complexa són els desplaçaments constants -d’objectes i persones- en el temps. Així, mentre n’hi ha que van endavant en el temps, altres van endarrere. Més encara: uns i altres -també la mateixa cosa o persona- poden coincidir en un mateix espai-temps, de manera que mentre uns van, els altres tornen. Un cotxe, per exemple, … Continuar llegint

La gran ocasió europea

El pla de 750.000 milions d’euros per a la reconstrucció postcovid (Next Generation EU) és una gran notícia, que ha d’afavorir la UE tant en la dimensió externa com interna. Europa, amb aquest acord, llança un missatge potent al món, en què es reivindica geoestratègicament, com a actor global, en un moment en què molts s’esforcen a caricaturitzar-la com un jugador dèbil i en decadència, visió afavorida, entre d’altres factors, per la política trumpista i el Brexit. El context internacional és de lluita ferotge entre diferents governs per aconseguir una posició preponderant en un entorn més agitat que mai. El … Continuar llegint

S’han acabat els governs independentistes?

bé els problemes entre els socis del govern de la Generalitat no s’han aturat durant la pandèmia, és previsible que ara la fractura torni al primer pla. Els republicans volen que el president Torra convoqui els catalans a les urnes com més aviat millor. Els dirigents d’ERC ja han vist aprovats els pressupostos –responsabilitat directa del vicepresident Aragonès– i no veuen clar que en surti res de positiu de la taula de diàleg Estat-Generalitat. Les presses republicanes evidencien un punt d’esquizofrènia, atès que si a ERC se sentissin segurs, el lògic seria esperar per tal que l’avantatge electoral a favor … Continuar llegint