Carles Puigdemont s’ho repensa (tard) i rescata Sílvia Orriols

És pitjor el remei que la malaltia. Aquesta, tal vegada literalment, va ser la conclusió a què va arribar Carles Puigdemont després de donar uns quants tombs a l’assumpte de Ripoll, de rumiar si Junts per Catalunya feia caure o no Sílvia Orriols mitjançant una moció de censura. Com és sabut, l’alcaldessa va desafiar l’oposició —formada per Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— a associar-se i tombar-la. Ella havia intentat aprovar els pressupostos de la ciutat —15,3 milions d’euros— a través d’una qüestió de confiança que sabia que perdria i que atorgava un termini de trenta dies a l’oposició … Continuar llegint

Karla Sofía Gascón, les burrades i els Òscars

No he vist la pel·lícula Emilia Pérez, per la qual l’actriu trans Karla Sofía Gascón ha estat nominada als Premis Òscar. Estic convençut —no tinc per què dubtar-ho— que l’actuació de Sofía Gascón és mereixedora d’aquest reconeixement. Segur que el film també està molt bé. Però no és de cinema del que els volia parlar, sinó de la polèmica que ha esclatat entorn de l’actriu espanyola (Alcobendas, 1972) arran d’unes piulades al seu perfil de Twitter (ara X) de fa uns anys, però tampoc no gaires. El mullader té molt a veure amb la política, almenys si l’entenem en un … Continuar llegint

Això de Ripoll i de Sílvia Orriols s’embolica

Una cosa que caracteritza Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, és que no s’arronsa. No ho fa mai. Com que els grups de l’oposició a l’Ajuntament, que tenen la majoria, no li han aprovat els pressupostos, ha decidit sotmetre’s a una qüestió de confiança. És la manera que tenen molts alcaldes —de grans ciutats, com Barcelona, de ciutats mitjanes o de pobles petits— per tirar endavant els comptes quan els falten vots. Orriols és perfectament conscient que, si van mal dades, ella pot acabar, no sols perdent els pressupostos —que pugen a 15,3 milions—, sinó que, amb … Continuar llegint

Ascens i glòria de Gabriel Rufián

Gabriel Rufián va néixer el 1982, l’any de la gran victòria de Felipe González i del Mundial de Futbol del Naranjito. Diplomat en Relacions Laborals a la Pompeu, va donar-se a conèixer en els inicis del procés com a membre de Súmate, aquella plataforma que buscava el suport dels catalans castellanoparlants a la independència. Oriol Junqueras el va fitxar com a candidat al Congrés en les eleccions del desembre de 2015. Eren anys de puixança per a ERC i per a Junqueras. La perspectiva era créixer i, l’estratègia, eixamplar la base. Calia sobrepassar el perímetre de sempre i conquerir nous … Continuar llegint

El calvari dels mestres i el periodisme falsari

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar llegint

Qui està més atrapat, Pedro Sánchez o Carles Puigdemont?

Carles Puigdemont exigia dilluns a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Amb aquest objectiu, el grup de Junts al Congrés presentava el mateix dia una proposició no de llei al Congrés. La intenció de Puigdemont, sembla, és donar un toc d’atenció —això sí, amb dramatisme— davant el que ell i Junts consideren incompliments de Sánchez o —si volem ser més benevolents— ajornaments i falta de determinació, que són evidents. Les competències en immigració i la qüestió del català a la UE són dos dels exemples que va posar l’expresident. El motiu pel qual l’eina triada per … Continuar llegint

Tots contra Oriol Junqueras

Per fi ha arribat el dia. L’espera per a ERC, per a tothom d’ERC, s’ha fet molt llarga. Esgotadora. Però finalment demà, dissabte 30, els militants podran elegir una nova direcció. Les dues grans candidatures que s’enfronten són la d’Oriol Junqueras, “Militància Decidim”, i la que apadrinen Marta Rovira i Pere Aragonès, “Nova Esquerra Nacional”. La travessa d’aquests mesos, des dels desastrosos resultats a les eleccions catalanes del maig fins ara, s’hauria pogut fer encara més desesperant i destructiva si no hagués estat per la malaurada irrupció de la DANA, que lògicament va absorbir tota l’atenció dels mitjans de comunicació. … Continuar llegint

La UE i el patriotisme de Feijóo

Molt poc després que comencés l’espectacle de la incompetència i les mentides, va engegar-se la previsible baralla política entre els uns i els altres per tractar de treure’s la culpa de sobre. La catàstrofe de la DANA ha enxampat especialment en fora de joc Alberto Núñez Feijóo, que no ha deixat de protagonitzar moviments temptatius, unes vegades, espasmòdics, d’altres, per mirar de sortir el menys tacat possible per l’escàndol valencià. L’obsessió de Mazón, Feijóo i el PP per centrifugar les responsabilitats resultaria grotesca si tot plegat no fos tan trist. El desvergonyiment està sent absolut. Colossal. La desesperació per eludir … Continuar llegint

Quatre apunts sobre el ‘cas Errejón’

El ‘cas Errejón’ ha copat bona part de l’actualitat dels últims dies. Al polític se l’acusa de comportaments desassenyats i indignes. De segur que l’escàndol farà mal tant a Sumar com al govern de Pedro Sánchez. Provant d’anar més enllà de la picabaralla política, a continuació redacto quatre breus apunts, quatre reflexions de circumstàncies, nascudes a partir de l’observació de com l’opinió pública —en la qual ara les xarxes juguen un rol determinant— ha reaccionat en esbombar-se les acusacions contra el polític. Foc a la plaça pública Íñigo Errejón està sent violentament devorat, ho està sent sense remei. Ell, els … Continuar llegint

De Puig Antich a Mèxic: Espanya no demana mai perdó

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, lliurava dimecres a Madrid un diploma a les germanes de Salvador Puig Antich, en què el govern espanyol declara que el consell de guerra franquista que el va condemnar va ser il·legal i il·legítim, i li donava la consideració de víctima. A l’acte, l’únic representant electe present era un diputat d’ERC, partit que ha treballat llargament per aconseguir alguna mena de reparació. Com se sap, Puig Antich va ser executat el març del 1974, ara fa cinquanta anys, en el que va ser una revenja de la dictadura per … Continuar llegint