El PP y el ofertón a los ricos

La descarada llamada de Moreno Bonilla a los ricos catalanes -”Además, aquí no nos vamos a independizar nunca, porque somos orgullosa parte de España”, les dice- para que se marchen a Andalucía y no solo a Madrid, tiene pocos visos de provocar colas de autocares con millonarios ansiosos por trasladar sus fortunas. La oferta de Moreno Bonilla, que dice que va a poner incluso un chiringuito en Barcelona para facilitarles las cosas a las grandes fortunas, es descarada también por otra razón, mucho más de fondo. Lo explicó con meridiana claridad el consejero Giró. Andalucía es de siempre una comunidad … Continuar llegint

ERC es reivindica com l’autèntic motor de l’1-O

Malgrat que els atacs de l’ANC i l’ultimàtum de Junts per Catalunya han acabat situant ERC en una posició d’avantatge tàctic, la digestió de tot plegat per part de la cúpula republicana i de la seva militància no ha estat fàcil. Tampoc no ho ha estat assimilar la nova onada d’insults rebuts a través de les xarxes socials, especialment Twitter: traïdors, botiflers, mentiders… Tant és així, que ERC va organitzar dimarts a Barcelona una mena d’exorcisme per espantar els dimonis i els mals esperits. Aquest exorcisme va tenir lloc als Jardinets de Gràcia, on els republicans es van reivindicar com … Continuar llegint

Junts, en manos de Aragonès

La manifestación del 11-S, en los términos que fue planteada por la Assemblea Nacional Catalana (ANC), suponía un ataque a ERC, ataque envuelto en una retórica ridículamente antipolítica. Fue por eso por lo que Pere Aragonès no acudió a la avenida del Paral·lel, al igual que la cúpula republicana y muchos militantes del partido. Esquerra, además, intentó boicotear la convocatoria. La decisión de Aragonès y de ERC de plantar cara a la ANC es meritoria, toda vez que uno de los grandes males del ‘procés’ fue, sin duda, la incapacidad o el miedo de los políticos a decir públicamente la … Continuar llegint

Què farà Feijóo amb Catalunya?

A Alberto Núñez Feijóo li va arribar el moment quan no s’ho esperava. Sempre havia mirat cap a Madrid, és cert, però el xoc salvatge entre Casado i Ayuso, que va enterrar la carrera política del primer, el va agafar per sorpresa. L’aterratge a Madrid va haver de ser un aterratge exprés i, per tant, precipitat. En moltes coses va haver d’improvisar. Feijóo, com a president autonòmic, ha sigut un èxit. Amb resultats absolutament envejables, en bona part, val a dir, per demèrit de l’oposició. Els gallecs han acabat acceptant de bon grat el seu estil avorridot i el seu … Continuar llegint

Aragonès planta cara al irrealismo

Que el ‘president’ Pere Aragonès no participe en la manifestación del Onze de Setembre convocada por la Asamblea Nacional Catalana (ANC) me parece normal. Comprendo perfectamente la razón esgrimida. Se trata de una manifestación dirigida contra el Govern y los partidos independentistas, y particularmente -no hay que ser un hacha para darse cuenta- contra Esquerra Republicana. El texto de presentación de la Diada de este año es amén de duro, antipolítico. En él se llama a dejar atrás a los partidos independentistas y se sentencia que solo “el pueblo” y la sociedad civil organizada podrán alcanzar la independencia. Se añade … Continuar llegint

A Junts no li convé trencar el Govern

Ella, el seu cercle de confiança i el club de fans ho desitjaven, però el govern entre ERC i Junts per Catalunya no es va trencar arran de la suspensió de Laura Borràs com a diputada i presidenta del Parlament. Diria que ni tan sols va tremolar. El vot d’ERC a favor de la suspensió no es va considerar prou motiu per engegar-ho tot a rodar. Tot i algun intent poc convençut i algunes declaracions públiques, el gruix dels que manen a JxCat no va considerar ni per un moment trencar amb ERC per Borràs. Potser la possibilitat que la … Continuar llegint

¿Qué hará ahora Laura Borràs?

Las cosas pintan hoy mejor que un tiempo atrás para los que, como su secretario general, Jordi Turull, intentan que el barco de Junts per Catalunya encuentre finalmente su rumbo. Esto es así porque el sector recalcitrante, el que antepone enfrentarse al Estado a ganar la partida a largo plazo, ha acumulado una serie de derrotas y equivocaciones significativas. Laura Borràs arrasó en las primarias para liderar la candidatura de Junts a la Generalitat, pero luego su quehacer, tanto como presidenta del Parlament como del partido, ha dejado bastante que desear. En la Cámara, a raíz del ‘caso Juvillà’ -en … Continuar llegint

Una taula de diàleg per a la desjudicialitza… què?

Fa exactament una setmana es reunien a La Moncloa Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i el titular que en sortia és que la taula de diàleg es dedicarà, en primer lloc i amb total prioritat, a la “desjudicialització”. El primer, i més evident, per tant, és que la taula s’ha transmutat. Ara ja no s’hi parlarà del “conflicte”, sinó de les seves conseqüències, és a dir, de com provar d’estovar el càstig, la repressió, derivada de la derrota de l’independentisme l’octubre del 2017. Es dedicaran a buscar píndoles per calmar els símptomes, no pas a tractar la malaltia. La malaltia … Continuar llegint

Ferreras, el periodisme i la ‘guerra bruta’

Les pornogràfiques gravacions que hem sentit i que diria que continuarem sentint han deixat molt malparats, a banda de l’excomissari José Manuel Villarejo, una colla de polítics, policies i també algun jutge. I als periodistes que es prestaven a publicar mentides contra, posem per cas, l’exalcalde Xavier Trias o Pablo Iglesias. Un dels assenyalats per les gravacions de Villarejo és Antonio García Ferreras , de La Sexta, que admetia en una cinta haver difós una greu informació contra el líder de Podem a desgrat de sospitar que era mentida (“es demasiado burdo”). El 2016, quan Pablo Iglesias liderava Podem, el … Continuar llegint

Sandro Rosell contra Sandro Rosell

Sobre el paper, teòricament, amb el tiralínies a la mà, el projecte per convertir Sandro Rosell en el pròxim alcalde de Barcelona pot tenir el seu sentit. Al cap i a la fi, Rosell (58 anys) és un personatge molt conegut —no sé si dir popular, encara que segurament també— a Barcelona i al conjunt del país. Ha estat president d’un Barça exitós i, a més, víctima d’un muntatge corrupte que va suposar el seu empresonament del maig de 2017 al febrer de 2019, el que, naturalment, desperta empatia i solidaritat. Així mateix, la percepció de molts sectors ciutadans és … Continuar llegint