El independentismo, exhausto

La victoria de Salvador Illa no ha sido un vuelco, ni tampoco producto de un brusco giro de los acontecimientos. A lo que hemos asistido es a un progresivo deslizamiento de tierras, un cambio a cámara lenta. Algunos atribuirán su éxito al insólito paréntesis de Pedro Sánchez para reflexionar sobre si continuar o dejarlo. Seguramente, Sánchez ha tenido su efecto, pues en Catalunya tiene un público receptivo a sus peripecias. A mí, personalmente, lo que me gustaría resaltar -no lo he visto muy mencionado en ninguna parte- es la dimensión disruptiva del estilo de Salvador Illa, pues el candidato socialista … Continuar leyendo

Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar leyendo

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar leyendo

Graupera i Ponsatí descobreixen la sopa d’all

Han aconseguit, Jordi Graupera i Clara Ponsatí, amb la seva pensada sobre l’escola i el català, que es parli d’ells, i del partit nounat Alhora. Sobretot en el món digital, la proposta de doble xarxa educativa, una en català i l’altra només mitjo-mitjo, ha provocat un notable mullader. I, justament, aquesta és la principal virtut de la proposta: que ha fet que es parli de la immersió i, per extensió, de la salut present i futura del català. Aplaudiments. A partir d’aquí, però, temo, la proposta deixa de ser útil. Provo d’explicar-ne les pegues. 1.- La proposta soscava completament les … Continuar leyendo

Passar o no passar pàgina del Procés, aquesta és la qüestió

Passar o no passar pàgina. Al voltant d’aquest dilema d’aire hamletià girarà la cursa –hi ha començat a girar– de les eleccions al Parlament. És la qüestió, deixar enrere el Procés o no, que el 12 de maig hauran de resoldre amb el seu vot els ciutadans. Naturalment, és una decisió que toca prendre sobretot a l’electorat independentista, que ha viscut amb desconcert, frustració i enuig els sis anys i mig transcorreguts des de l’octubre del 2017, però que no ha deixat de desitjar i somiar en l’estat propi. Qui interpel·la els ciutadans en aquests termes són Carles Puigdemont, al … Continuar leyendo

Anna Navarro, Tomàs Molina i l’altra cara de la moneda

L’anticipació de les eleccions al Parlament de Catalunya està fent anar de corcoll els partits, més encara perquè se sumen a la ja prevista convocatòria europea, de manera que ara els catalans no sols votarem el mes de juny, com tocava, sinó també el maig. Una de les qüestions més comentades i debatudes aquests darrers dies són els fitxatges d’Anna Navarro, per part de Junts + Puigdemont per Catalunya, i Tomàs Molina, per ERC. La primera ocuparà el número dos de la llista de Barcelona al Parlament, mentre que el segon tindrà el número quatre en la candidatura de la … Continuar leyendo

La funesta història de Cs

La recordo bé la colla del Foro Babel, el nucli intel•lectual del qual va sorgir l’engendre que va ser, encara és, Ciutadans. Gent amb un passat d’esquerres o molt d’esquerres amarada d’antipujolisme. Menyspreaven Jordi Pujol, a qui anomenaven “botiguer” o “banquer”. Havien interioritzat la idea, formalitzada per Solé Tura, segons la qual la Catalunya-nació és una arma de classe, una superestructura inventada per sotmetre els treballadors. L’internacionalisme marxista mal paït alimentava la verborrea dels del Foro Babel, molts immerescudament aviciats per la indústria cultural en espanyol, que presumien de cosmopolitisme i consideraven la catalanitat poc més que un atavisme rural. … Continuar leyendo

Aragonès voldria fer un ‘Pedro Sánchez’

Pere Aragonès va anticipar les eleccions després que els comuns rebutgessin els seus pressupostos. Els republicans havien partit peres amb l’independentisme (Junts per Catalunya i la CUP), engegant al carall aquella tan i tan publicitada proclama que assegurava que érem a la legislatura “del 52 %”. Però la ruptura definitiva no es va produir amb l’independentisme, sinó per l’esquerra, amb els comuns de Jéssica Albiach i Ada Colau. ERC quedava totalment aïllada al Parlament, amb únicament amb els socialistes com a socis. És quan Albiach deixa clar que no donaran suport als pressupostos —esgrimint el Hard Rock, una excusa que sembla … Continuar leyendo

12M: las elecciones incomprensibles

Y cuando todos estábamos pendientes de la amnistía, del caso Koldo y de las andanzas del novio de Isabel Díaz Ayuso, va Jéssica Albiach y tumba los presupuestos de la Generalitat. Pere Aragonès anticipa las elecciones al 12 de mayo. Catalunya se queda sin cuentas y, de rebote, España también. Todo en unas cuantas horas. Pero centrémonos en Catalunya. Los comuns han reventado las cuentas catalanas y propiciado el final de la legislatura, dicen, porque están en contra del Hard Rock. Pero resulta que el proyecto… ¡no está en los presupuestos! Y aunque lo estuviera: la entidad del asunto no … Continuar leyendo

Ara toca canviar el finançament

L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar leyendo