ERC: estrés postraumático

Aparentemente, las cosas marchaban muy bien para ERC. El último paso en la supuesta buena dirección había sido la ruptura con Junts per Catalunya, que pasaba a los bancos de la oposición. Desde la II República no había tenido ni tanto poder ni controlado en solitario el gobierno de la Generalitat. Un paso adelante más y, soñaban Oriol Junqueras y los suyos, los posconvergentes se hundirían arrastrados por sus contradicciones y ellos lograrían la hegemonía en el campo soberanista. Luego solamente quedaría, con paciencia, torcer el brazo a un PSC encastillado en el área metropolitana de Barcelona. La estrategia fijada … Continuar llegint

Laura Borràs: una caiguda a càmera lenta

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’acostament de Borràs a … Continuar llegint

Pedro Sánchez i els mals resultats d’ERC fan Xavier Trias (quasi) alcalde

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar llegint

Guanyen Xavier Trias i l’ànima convergent

El veterà convergent Xavier Trias va guanyar ahir a la nit Jaume Collboni i Ada Colau, en una disputa que ha estat emocionant i molt ajustada. En un context de forta pujada del PSC i d’un independentisme profundament decaigut, el que ha fet l’exalcalde té un mèrit enorme. Que Trias hagi derrotat Colau suposa, a més, la consumació, encara que ell no ho dirà mai així, de la revenja sobre l’alcaldessa després del que va passar el 2015. El retorn de Trias amb victòria —acabi o no acabi sent l’alcalde de Barcelona— tindrà un efecte notable sobre el procés intern … Continuar llegint

La ‘batalla de Barcelona’ tiene segunda parte

En 2015, Xavier Trias quedó segundo. A un concejal y menos de 20.000 votos de Ada Colau. El convergente cayó derrotado pese a ser el alcalde y el favorito. ¿Por qué? Por el efecto de las mentiras de las cloacas policiales y mediáticas del Estado, que inventaron lo de su fortuna en el extranjero, ciertamente. Pero no solo por eso. También por una campaña electoral mal diseñada y peor ejecutada. Aun así, la noche del domingo 24 de mayo de 2015 la suerte no estaba echada, al menos no del todo. Colau, con once concejales, estaba muy lejos de los … Continuar llegint

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar llegint

Renfe Rodalies: “¡Contigo empezó todo!”

“Gracias, Kevin Roldán: ¡contigo empezó todo!”, no sé per què m’ha vingut al cap aquesta cèlebre frase de Gerard Piqué mentre provo de matar el temps amb el mòbil dins d’un vagó de Rodalies de Renfe. Som a l’estació de Viladecans, i fa més de vint minuts que no ens movem. Kevin Roldán és el cantant colombià de hip hop i reggaeton que va actuar a la festa de celebració del trentè aniversari de Cristiano Ronaldo. El mateix dia, 7 de febrer de 2015, el Reial Madrid havia encaixat un colossal 4-0 davant de l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón. … Continuar llegint

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint

Congelar el caso Borràs

En Junts per Catalunya hace tiempo que se preparaban para el golpe, es decir, para la sentencia condenatoria de Laura Borràs. Y habían activado todos los ‘airbags’ para salir lo menos mal parados posible del encontronazo. Aun así, las cosas no van a ser sencillas para Jordi Turull, su secretario general, pese a contar con el apoyo de una amplia mayoría de los miembros de la dirección de la formación independentista. Junts es un partido en el cual conviven dos grandes sensibilidades. Simplificando mucho: mientras unos apuestan por una estrategia pragmática y consideran que priorizar la confrontación con el Estado … Continuar llegint

Trias, amenaza y oportunidad

El anuncio de Xavier Trias de que tratará de volver a ser alcalde trastocó, sigue trastocando, la batalla de Barcelona. Quien mejor supo responder a la irrupción de Trias, que no tiene problemas en reconocerse como “convergente”, fue Ada Colau, la alcaldesa. No así el socialista Jaume Collboni ni el republicano Ernest Maragall. Collboni y los socialistas quedaron aturdidos. Acto seguido, reaccionaron tomando una decisión bien extraña. El alcaldable abandonó precipitadamente el puesto que ocupaba a lado de Colau y dejó de ser concejal. Pero lo raro no es eso, sino que, a la vez, el PSC se mantuvo dentro … Continuar llegint