L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint

Congelar el caso Borràs

En Junts per Catalunya hace tiempo que se preparaban para el golpe, es decir, para la sentencia condenatoria de Laura Borràs. Y habían activado todos los ‘airbags’ para salir lo menos mal parados posible del encontronazo. Aun así, las cosas no van a ser sencillas para Jordi Turull, su secretario general, pese a contar con el apoyo de una amplia mayoría de los miembros de la dirección de la formación independentista. Junts es un partido en el cual conviven dos grandes sensibilidades. Simplificando mucho: mientras unos apuestan por una estrategia pragmática y consideran que priorizar la confrontación con el Estado … Continuar llegint

Trias, amenaza y oportunidad

El anuncio de Xavier Trias de que tratará de volver a ser alcalde trastocó, sigue trastocando, la batalla de Barcelona. Quien mejor supo responder a la irrupción de Trias, que no tiene problemas en reconocerse como “convergente”, fue Ada Colau, la alcaldesa. No así el socialista Jaume Collboni ni el republicano Ernest Maragall. Collboni y los socialistas quedaron aturdidos. Acto seguido, reaccionaron tomando una decisión bien extraña. El alcaldable abandonó precipitadamente el puesto que ocupaba a lado de Colau y dejó de ser concejal. Pero lo raro no es eso, sino que, a la vez, el PSC se mantuvo dentro … Continuar llegint

Rosell y el complot antiindependentista

La reciente admisión de una querella del expresidente del FC Barcelona Sandro Rosell por parte de un juzgado de instrucción de Madrid ha conseguido lo que parecía imposible: que la justicia española se ocupe de la llamada operación Cataluña. Ha conseguido horadar el escudo con que la justicia española ha protegido hasta ahora a los implicados en la trama policial y judicial que actuó fuera de la ley, durante los gobiernos de Mariano Rajoy, para combatir al independentismo. Una mafia que se puso a funcionar, según han revelado algunos medios, en 2012, tras la masiva manifestación del 11 de septiembre … Continuar llegint

Ernest Maragall, fora de joc

La decisió d’ERC de mantenir Ernest Maragall com a cap de cartell per Barcelona es pot deure a un grapat de factors. Pot ser que ningú no veiés a venir, o no es cregués del tot, la candidatura de Trias, que ha estat com llançar un roc en un estany tranquil. O potser a ERC van arribar a la conclusió que no el podien rellevar, que hi havia una mena de deute moral amb ell, després que fa quatre anys el mercenari Manuel Valls donés l’alcaldia a Colau. O, senzillament, no disposaven de ningú clarament millor per convertir-se en alcaldable. … Continuar llegint

Mesa de diálogo: medio bien, medio mal

Pedro Sánchez suspendió la mesa de diálogo con el Gobierno de la Generalitat hasta nueva órden, esto es, en principio, hasta después del mes de mayo (elecciones municipales y, en muchas partes, también autonómicas), suspensión que es prácticamente seguro que se alargará hasta pasados los comicios legislativos españoles de finales de este año. Toca, pues, hacer balance. Antes, sin embargo, es necesario viajar a 2017. Aunque Oriol Junqueras y ERC empujaron con todas sus fuerzas para que Carles Puigdemont declarara simbólicamente la independencia, los republicanos enseguida se dieron cuenta de lo fundamental. Es decir, que el independentismo había sido derrotado, … Continuar llegint

Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar llegint

Jordi Pujol ja no s’amaga

Fa temps que Jordi Pujol va deixar d’amagar-se. Tanmateix, no es podia considerar completat el seu procés de retorn a l’escena pública fins al passat dimecres dia 8 de febrer. Per primer cop, el gran protagonista era ell; ell tornava a ocupar el centre de l’escena. Va ser durant la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, del seu llibre Des dels turons a l’altra banda del riu, escrit a la presó (els anys 1961-1962) i publicat per primer cop molt més tard, el 1978, quan Pujol era diputat al Congrés i faltava poc per la seva sorprenent victòria a … Continuar llegint

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar llegint

Ara Collboni voldria ser Trias

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint