Quatre apunts sobre el ‘cas Errejón’

El ‘cas Errejón’ ha copat bona part de l’actualitat dels últims dies. Al polític se l’acusa de comportaments desassenyats i indignes. De segur que l’escàndol farà mal tant a Sumar com al govern de Pedro Sánchez. Provant d’anar més enllà de la picabaralla política, a continuació redacto quatre breus apunts, quatre reflexions de circumstàncies, nascudes a partir de l’observació de com l’opinió pública —en la qual ara les xarxes juguen un rol determinant— ha reaccionat en esbombar-se les acusacions contra el polític. Foc a la plaça pública Íñigo Errejón està sent violentament devorat, ho està sent sense remei. Ell, els … Continuar leyendo

Junts: els convençuts i els que no

No hi va haver sorpreses i tampoc no es van prendre riscos. El congrés de Junts a Calella del cap de setmana passat va ser molt diferent del de fa dos anys. Carles Puigdemont −amb Jordi Turull− ha controlat la situació al mil·límetre i de dalt a baix. No hi ha hagut vel·leïtats assembleàries, ni concessions del tipus “entre tots ho farem tot”. Aquest cop el congrés de Junts ha estat un congrés a l’estil clàssic, dels de tota la vida. Un passeig militar. Les majories, com ha de ser en els congressos com aquests, han estat búlgares. El sector … Continuar leyendo

De Puig Antich a Mèxic: Espanya no demana mai perdó

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, lliurava dimecres a Madrid un diploma a les germanes de Salvador Puig Antich, en què el govern espanyol declara que el consell de guerra franquista que el va condemnar va ser il·legal i il·legítim, i li donava la consideració de víctima. A l’acte, l’únic representant electe present era un diputat d’ERC, partit que ha treballat llargament per aconseguir alguna mena de reparació. Com se sap, Puig Antich va ser executat el març del 1974, ara fa cinquanta anys, en el que va ser una revenja de la dictadura per … Continuar leyendo

El fantasma de ETA asusta al PP

Un gran despiste, un increíble mal paso en el Congreso ha convertido al PP en víctima de su propia trampa. Cuando sonaron las alarmas ya era demasiado tarde. Ya no había manera de arreglar el estropicio. PP, junto a Vox y UPN, había votado una enmienda de Sumar que hará que decenas de etarras obtengan la libertad antes de lo previsto. La consternación dentro del PP y en sus alrededores ha sido tremenda. Los medios madr­ileños patrocinadores de la derecha se han tirado de los pelos con toda su garra. Ha tenido que comparecer Alberto Núñez Feijóo a dar la … Continuar leyendo

Salvador Illa i l’independentisme atordit

Carles Puigdemont va sentenciar fa uns dies parlant de la nova etapa sota la presidència de Salvador Illa: “Poden convertir, i ho intenten, la Generalitat en una gestoria d’encefalograma políticament pla, però no poden canviar la història”. La claca que acompanya Puigdemont no para d’insistir en la mateixa idea tot provant de retratar Illa com un home mancat de lideratge, mediocre, sense suc ni bruc, un mer buròcrata. Puigdemont és un home intuïtiu, llest. Per això, i perquè comanda el segon partit de Catalunya, Junts, cal parar atenció al seu diagnòstic sobre Illa. L’expresident equipara el nou Govern amb una … Continuar leyendo

La ocasión de corregir la financiación

La cuestión de la financiación ha estado, de una manera u otra, siempre en el núcleo de las tensiones entre Catalunya y el Estado. Y lo ha estado no solo porque estamos hablando de recursos, que también, y mucho, sino porque la financiación se halla íntimamente vinculada a las maneras como, desde las diferentes sensibilidades, se entiende que España debe organizarse. Esta cuestión conecta directamente, pues, con la concepción de España y su diversidad. Algunos de los que han escrito sobre el asunto han lamentado que Catalunya no tuviera, desde el principio, un sistema propio. A veces se ha atribuido … Continuar leyendo

Els motius per al retorn

Carles Puigdemont s’ha esforçat enormement al llarg de tots aquests anys a convertir el seu exili en un altaveu al servei del dret de Catalunya a l’autodeterminació i a la independència. Ho ha fet afrontant enormes dificultats i riscos. La seva obsessió ha estat donar sentit a l’exili i transformar-lo en una eina útil. Tot això té un mèrit concret i indiscutible. Però durant la campanya electoral última Puigdemont es va comprometre davant dels catalans a tornar quan el Parlament celebrés el ple d’investidura, fos per fer-lo a ell nou president o bé a qualsevol altre candidat, singularment Salvador Illa. … Continuar leyendo

ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar leyendo

PSOE i PP es reparteixen el CGPJ com a bons germans

Han trigat més de 2.000 dies, però, finalment, PSOE i PP han arribat a un acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La solució és més evident del que en principi es podia pensar: dels vint vocals, deu seran persones prosocialistes i deu més propopulars. El mandat dels actuals membres del Poder Judicial feia cinc anys i mig que havia caducat. Resolt. A la resta de grups parlamentaris (Sumar, catalans, bascos, etcètera, que els bombin, que diria Xavier Trias). La renovació del CGPJ necessita el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats i de tres cinquenes … Continuar leyendo

PSC, Puigdemont i ERC: el gran embolic

Transcorregut més d’un mes des de les eleccions al Parlament, i superades entremig unes altres eleccions, les europees, el panorama polític a Catalunya ha esdevingut un embolic fenomenal, un galimaties indesxifrable. Aquelles eleccions les va guanyar el PSC, però de forma insuficient. La clau perquè els socialistes puguin formar govern va anar a parar a mans d’ERC, força que al mateix temps implosionava per culpa dels seus mals resultats. Qui va quedar en segon lloc, Junts per Catalunya, malda per impedir que Salvador Illa es converteixi en president. La situació es veu travessada, a més a més, per la llei … Continuar leyendo