Carles Puigdemont, una qüestió irresoluble?

Carles Puigdemont ha tornat a ser notícia aquests dies arran del pronunciament del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat d’ell, Clara Ponsatí i Toni Comín. També perquè això els ha provocat una situació d’inseguretat entorn de la seva assistència a les sessions del Parlament Europeu a Estrasburg. No és la primera vegada que l’actualitat ens recorda vivament la situació de Puigdemont, que continuarà sent protagonista mentre no se solucioni l’anomalia de l’exili. Un exili que, com se sap, té el seu origen en la decisió de Mariano Rajoy i el PP de subcontractar les forces policials … Continuar llegint

De la remontada a la posible victoria amplia

El debate cara a cara organizado por el grupo Atresmedia la noche del lunes era mucho más transcendente para Pedro Sánchez, por detrás en los sondeos, que para su adversario, el aspirante a presidente del Gobierno Alberto Núñez Feijóo. El primero se jugaba continuar teniendo bazas para impedir su desalojo de La Moncloa, se jugaba mantener viva la esperanza de impedir un ejecutivo del PP o de PP y Vox. Por su parte, a Núñez Feijóo les bastaba con no perder, o perder solo un poco, de forma que la inercia ganadora no encallara, que el cara a cara no … Continuar llegint

Una idea funesta: abstenir-se contra Junts, ERC i la CUP

Hi ha, entre els independentistes, molta gent decebuda, fastiguejada i emprenyada. Parlo dels ciutadans corrents, de la gent del carrer, dels membres civils d’aquest moviment. Em penso que el sentiment d’insatisfacció, en el grau que sigui, és majoritari, molt majoritari. Això és justament el que va portar molts votants a abstenir-se en les passades eleccions municipals del 28 de maig. Aleshores l’abstenció va fer molt mal a ERC, que va perdre ni més ni menys que 300.000 vots respecte al 2019. És probable que, a més dels pactes amb Pedro Sánchez, el fet de governar en solitari a la Generalitat … Continuar llegint

‘Operación Collboni’: legal y muy fea

No pocos apologetas de la ‘operación Collboni’, faltos como se hallan de argumentos presentables, insisten estos días en subrayar que la elección de Jaume Collboni como nuevo alcalde es legal. ¡Acabáramos! ¡Valiente subterfugio retórico! ¿Se imaginan que no lo fuera? Hay poca cosa que pueda justificar lo acontecido, si no es un fabuloso afán de poder y, sobre todo, la determinación de impedir que un independentista, aunque sea alguien tan dialogante y moderado como Trias, se convierta en alcalde. Los hechos, para que puedan ser entendidos, hay que contextualizarlos. No es lo mismo Barcelona que cualquier otro pueblo o ciudad … Continuar llegint

Ada Colau: de la desesperació al ridícul

Una de les frases més celebrades del president Tarradellas és aquella que dicta que en política es pot fer qualsevol cosa menys el ridícul. No sé —però no hi confio— si Ada Colau és gaire coneixedora de la biografia del president exiliat. Josep Tarradellas, com a figura política, presenta bastants clarobscurs i pot ser criticat per unes quantes coses, però va saber mantenir, en tot moment, la seva dignitat personal i també la dignitat de la presidència de la Generalitat, malgrat les dures circumstàncies. Tarradellas va aguantar estoicament molts anys a l’exili francès. Amb escassos recursos i, val a dir, … Continuar llegint

ERC: estrés postraumático

Aparentemente, las cosas marchaban muy bien para ERC. El último paso en la supuesta buena dirección había sido la ruptura con Junts per Catalunya, que pasaba a los bancos de la oposición. Desde la II República no había tenido ni tanto poder ni controlado en solitario el gobierno de la Generalitat. Un paso adelante más y, soñaban Oriol Junqueras y los suyos, los posconvergentes se hundirían arrastrados por sus contradicciones y ellos lograrían la hegemonía en el campo soberanista. Luego solamente quedaría, con paciencia, torcer el brazo a un PSC encastillado en el área metropolitana de Barcelona. La estrategia fijada … Continuar llegint

Laura Borràs: una caiguda a càmera lenta

La caiguda política de Laura Borràs s’ha produït a càmera lenta i encara dura, atès que la seva condemna no és ferma i que el seu partit, Junts per Catalunya, considera oficialment, seguint-la a ella, que el de Borràs és un cas de lawfare, és a dir, de persecució judicial contra l’independentisme. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la va condemnar a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per uns delictes de prevaricació i falsedat documental comesos durant la seva etapa com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L’acostament de Borràs a … Continuar llegint

Pedro Sánchez i els mals resultats d’ERC fan Xavier Trias (quasi) alcalde

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar llegint

Guanyen Xavier Trias i l’ànima convergent

El veterà convergent Xavier Trias va guanyar ahir a la nit Jaume Collboni i Ada Colau, en una disputa que ha estat emocionant i molt ajustada. En un context de forta pujada del PSC i d’un independentisme profundament decaigut, el que ha fet l’exalcalde té un mèrit enorme. Que Trias hagi derrotat Colau suposa, a més, la consumació, encara que ell no ho dirà mai així, de la revenja sobre l’alcaldessa després del que va passar el 2015. El retorn de Trias amb victòria —acabi o no acabi sent l’alcalde de Barcelona— tindrà un efecte notable sobre el procés intern … Continuar llegint

¿Cuánto vale tu voto?

El tramo final de la campaña electoral se ha visto emborronado por los escándalos de compra de votos en Melilla y Mojácar (Almería), a los que han seguido un goteo de otros casos en diferentes puntos de la geografía española. Se han producido un montón de detenciones, y más que habrá en los próximos días, pues las investigaciones están abiertas. Cuando creíamos habernos adentrado en la asfixiante selva digital del siglo XXI, va y la realidad nos suelta una coz y nos envía directos al siglo XIX, con sus caciques y sus pobres. La red mafiosa y clientelar de Melilla … Continuar llegint