Seguir en pie en la tempestad

La tempestad ruge mientras, mal que bien, José Luis Rodríguez Zapatero forcejea por mantener la verticalidad. No importa conservar el porte y el gesto, solo seguir en pie. Mariano Rajoy continúa, cumplido el primer aniversario de lograr la puñalada al Estatut, tras su única y pobre obsesión: tumbar al PSOE, llegar, conseguir lo que José María Aznar consiguió hace 15 años. Del «váyase señor González» de uno al «váyase señor Zapatero» del otro. Que el PP se presente como el partido de los que más aman a España constituye, a la vista de su conducta, todo un sarcasmo. Zapatero tiene … Continuar llegint

Las orejas del lobo popular

Ha tardado poquísimo en ocurrir. Hace solo unos días que Alicia Sánchez-Camacho aparecía junto al inefable Francisco Caja reclamando la escolarización bilingüe para su hijo. Caja , presidente de Convivencia Cívica Catalana, sonreía mefistofélicamente mientras la líder popular exhibía ante las cámaras la instancia presentada en la Conselleria d’Ensenyament. Pese al aire de rancio vodevil de la escena, en el Govern saltaron las alarmas, pues algunos empezaron a darse cuenta de que el PP no va a limitarse a intentar ocupar la centralidad aprovechando los espacios que el PSC, en parte por propia voluntad, en parte forzado, en parte debido … Continuar llegint

El sudoku precongressual d’ERC

A ERC les aigües baixen remogudes i gens clares. És el resultat del fracàs de l’”aposta estratègica” pels tripartits I i II, com també de la poca destresa dels seus dirigents per conduir adequadament les coses. Tan gran és el daltabaix, que sembla, a dia d’avui, que el partit quedarà en mans d’un home se n’ha fet el carnet molt recentment: Oriol Junqueras. Junqueras encarna el canvi, el foc nou. És aliè al funcionament de les canonades i els desguassos del partit. Els seus adversaris el titllen d’il·luminat i d’inclinar-se per fer prevaler la dimensió sobiranista d’ERC, i això fa … Continuar llegint

Neoliberal: liberal que no et cau bé

Artur Mas ha assenyalat directament aquest cap de setmana José Montilla com el principal responsable de la falta de ponts de diàleg entre CiU i el PSC. Montilla, diuen, està molt enfadat, en especial perquè Mas i el seu executiu han denunciat el desgavell financer de la Generalitat del segon tripartit. D’exemples del –amb perdó- cabreig de l’expresident n’hi ha sovint en les seves declaracions. Un de palmari és una recent carta dirigida a la militància del PSC en que Montilla denuncia que la ‘llei òmnibus’ preparada pel govern de Mas representava una “ofensiva neoliberal” i la “contrareforma social”. A … Continuar llegint

Els indignats i la Internacional del Calamar

Entre els indignats hi ha moltíssima gent de bona fe, indubtablement. El problema és un altre, si el que pretenen és que la resta de ciutadans ens els escoltem i debatem amb ells. El problema és que sovint aquest tipus de moviments, i el dels indignats no representa una excepció, corren el risc de quedar fatalment atrapats en el que jo anomeno el pensament circular, que no és el mateix que el pensament màgic, però s’hi assembla. El pensament circular se sustenta sobre una convicció absoluta: nosaltres tenim la raó. A més, rebutja qualsevol terreny compartit que faci possible el … Continuar llegint

No parece un buen negocio

Los presupuestos del 2011 pasaron el miércoles en el Parlament su primer examen gracias a los votos afirmativos de CiU y Joan Laporta y a la abstención del PP. Los populares de Alicia Sánchez-Camacho se han convertido, pues, en aliados de facto de los convergentes. Estos últimos se mostraron contentos y agradecidos; los primeros, también. En el interior del Parlament las cosas se desarrollaron sin sorpresas. Todo lo contrario de lo que sucedió fuera, donde una horda de desaprensivos agredieron de diversas formas a miembros del Govern, diputados, trabajadores de la Cámara y periodistas. Las imágenes de Artur Mas y … Continuar llegint

La aritmética de lo menos malo

Muy buena cara no podía poner Ferran Falcó la noche electoral, pues se temía lo peor. Por eso mismo llevaba el asunto más que meditado: lo que CiU debe hacer, había concluido, es permitir al PP gobernar en Badalona pese a su campaña irresponsable, engañosa y populista contra los inmigrantes. Los argumentos de Falcó, compartidos por la cúpula convergente, son discutibles, pero comprensibles y claros. Podemos resumirlos en tres. Citados sin ordenarlos según su importancia son: primero, mantener al PP apartado del poder no ha funcionado, todo lo contrario, pues le ha proporcionado a Xavier García Albiol el combustible que … Continuar llegint

Wembley, Núñez, Qatar

Els membres del jurat del cas Tous s’estaven dissabte passat en un hotel de Castelldefels. Tenien prohibit cap contacte amb els mitjans de comunicació per tal que el que hi sentissin o hi veiessin no afectés el seu criteri, no els contaminés. Tanmateix, l’autoritat judicial va fer una excepció en el seu règim d’aïllament i els va deixar posar la televisió perquè poguessin veure el partit entre els equips del Barça i del Manchester. Van ser molts els catalans que van fer exactament el mateix aquell vespre, fins al punt que es pot afirmar que el país va quedar paralitzat. … Continuar llegint

Paisaje tras la batalla

Xavier García Albiol. En Badalona, CiU debe elegir entre dos malas opciones, de modo que está evaluando cuál es la menos mala. Intuyo que al final los nacionalistas se decantarán por dejar gobernar a García Albiol y ocupar los bancos de la oposición. Lo otro, el cordón sanitario , el pacto entre los perdedores, además de poco estético, probablemente no haría más que proporcionar más hormonas del crecimiento al Largo, como lo llaman en su ciudad al del PP.  Éxito de Bildu. Vaya lección democrática ha propinado Bildu al PP, la caverna mediática y el Gobierno de José Luis Rodríguez … Continuar llegint

Tindrà CiU prou gent?

El 28 de novembre passat CiU va conquerir el govern després de set anys de travessia del desert. Quan va haver d’ocupar de nou la Generalitat CiU tenia dissenyat, més o menys, el primer rengle de poder. A partir del segon, la veritat és que només hi havia algunes idees vagues. Així és que l’ocupació del poder es va fer de forma bastant desordenada i, encara que pugui semblar mentida, improvisada. Tot plegat es va traduir, entre d’altres coses, en la manca de coordinació de les primeres setmanes, així com en evidents problemes de comunicació, que ara tots reconeixen encara que … Continuar llegint