Chacón i l’acumulació de forces

Carme Chacón va renunciar dijous a competir per ser la pròxima candidata a la Moncloa per part del PSOE. Ho va fer, en primer lloc, perquè s’havia organitzat una perillosa revolta interna contra Zapatero. Encara que ell mai no ho ha confessat, són molts els que sospiten que la secreta esperança de Zapatero passava per un triomf de Chacón. La ministra de Defensa també va abandonar la cursa perquè sabia que les seves possibilitats d’imposar-se a Pérez Rubalcaba eren molt escasses. No obstant, no en va tenir prou amb llançar la tovallola, i va escenificar el seu abandó de manera … Continuar llegint

España amanece (casi) toda ella de azul

El guion de campaña que había redactado el PP, con Mariano Rajoy al frente, se ha cumplido al pie de la letra. A los conservadores, la jornada de ayer les salió a pedir de boca. El PSOE se ha hundido hasta inquietantes abismos y el PP ha ganado en términos globales, amén de imponerse en casi en todas las batallas particulares, en algunos casos a la espera del resultado de futuros pactos. Los populares buscaron convertir las elecciones de ayer en la primera vuelta de las elecciones legislativas españolas, previstas para el año que viene, sabedores de que el viento … Continuar llegint

Fills d’un món que s’ha extingit

Les protestes que aquests dies es reprodueixen a Catalunya i a diferents ciutats de tot Espanya no són fàcils d’interpretar. A grans trets, diria que s’ha de distingir entre els antisistema de sempre, aquells a qui Barcelona els enamora, i la resta. La resta són ciutadans que surten al carrer sobretot perquè les coses han canviat i, a més a més, molt bruscament. Tant en un grup com en l’altre hi ha molts joves -que es van criar en una cultura i uns valors d’una època d’opulència que s’ha extingit-, si bé és cert que també hi trobem persones de … Continuar llegint

El PP, los inmigrantes y la dislocación

Esperamos, a la hora de escribir estas líneas, que empiece el mitin de Mariano Rajoy en L’Hospitalet. Será el primero y el último en Catalunya, a falta de muy poco para que se abran las urnas. Esta vez no se ha producido, como en tantas otras ocasiones, un gran desembarco de dirigentes del PP español. Quizá porque hay otros sitios que requieren mayor atención, quizá porque calculan que las cosas ya marcha suficientemente bien para sus intereses. Después de combatir con saña el Estatut, luego de atizar hasta la náusea la catalanofobia, Rajoy decidió abandonar ese flanco. El relevo lo … Continuar llegint

prova de twitter

prova de twitter

Grandeza y miseria del socialismo catalán

En el Congreso, el martes, ocurrió lo que desde hace tres decenios viene ocurriendo: el PSC votó contra sí mismo. Además, en un incomprensible error táctico, varios dirigentes socialistas catalanes –Joaquim Nadal, Laia Bonet– habían amenazado con hacer piña, esta vez sí, con el resto de los partidos catalanes. Como decía, no es de ningún modo la primera vez que el PSC exhibe su fragilidad, su miseria, por decirlo ardientemente. La última ocasión sonada fue con motivo de la sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatut votado y aprobado en referendo por los ciudadanos de Catalunya. El martes se trataba … Continuar llegint

Espanya no és la Gran Bretanya

Resulta que a Escòcia ha guanyat per majoria absoluta un partit independentista que té un líder independentista que ha promès un referèndum independentista per aquesta mateixa legislatura. I no ha passat res. Però això no és el millor, no. El millor és que, alguns radicals al marge, els dirigents de centreesquerra, els de centredreta i els liberals britànics han coincidit a dir, més o menys i resumint, que, bé, ells no hi estan d’acord amb la independència d’Escòcia, i a continuació s’han limitat a fer notar educadament que això els obligarà, quan arribi el moment, a, esclar, fer campanya a favor … Continuar llegint

Al-Qaida: una marca acabada

Certament Al-Qaida ja no era el que havia estat. L’inici de les revoltes al nord d’Àfrica havien marcat el punt de no retorn pel que fa a la seva popularitat en el món islàmic. Amb la mort d’Ossama Bin Laden, és una marca acabada. Les possibilitats de convertir-se en un moviment planetari que aglutini els musulmans i els llanci contra la resta del món s’han esvaït. La desaparició de Bin Laden, el profeta de l’odi, el símbol més potent en mans de la xarxa terrorista, convertirà definitivament Al-Qaida en un grup terrorista més, sense una visió ni un relat que … Continuar llegint

No penso plorar per Bin Laden

Crec fermament en els drets humans, el primer dels quals és el dret a la vida, però no penso plorar per Ussama bin Laden. No penso plorar per algú que ha contaminat el món musulmà amb la metzina de l’odi, que ha ordenat i celebrat la mort de milers de persones –adults, infants, gent gran–. En aquest planeta, cada dia, són multitud les persones que pateixen i moren injustament. ¿Per què hauria de plorar per Bin Laden ? Sembla evident que l’operació de l’escamot d’elit nord-americà que el va matar va cometre força errors. El Mossad amb Adolf Eichmann va … Continuar llegint

El arte de actuar como encerrona

Tanto Jordi Hereu como Xavier Trias parecen buenos tipos. Tampoco es fácil discernir cuál de los dos es más de izquierdas o de derechas. Les separa, eso sí, la edad –como recordó el candidato a la reelección, él cursaba BUP cuando el doctor Trias ya estaba metido en política– y la escudería, la opción política a la que cada uno representa y pertenece. En el cara a cara de ayer hicieron lo que se esperaba de ellos, desplegando ambos las estrategias que sin duda constituirán la matriz de esta campaña electoral para el Ayuntamiento de Barcelona. Resumamos el guión. Hereu … Continuar llegint