Carles Puigdemont i la ruleta russa

Ha anat fent camí i repetint-se aquí i allà la metàfora de la “ruleta russa” per provar de descriure, de radiografiar, la manera de negociar la llei d’amnistia de Carles Puigdemont, i per extensió, per derivació, de Junts per Catalunya. La metàfora de la ruleta russa neix fruit, en primer lloc, de la perplexitat. De la perplexitat que entre els periodistes, els analistes i els polítics causa el capteniment, i en concret la forma de negociar, de Puigdemont. Es fa molt complicat per a un observador extern —que en aquest punt vol dir pràcticament tothom, menys l’expresident— entendre la lògica … Continuar llegint

‘¡Trata de arrancarlo, Pere!’

A ERC tenen algunes coses clares. Són conclusions a què han anat arribant mitjançant un procés intern de reflexió i decantament. Aquestes conclusions, convertides en premisses, els han portat a fer una sèrie de moviments i canvis que s’han concretat de manera molt seguida, a raig. Aquestes coses, un cop decidides, cal executar-les el més ràpidament i netament possible. Intentem, primer, repassar aquestes premisses de què parteix Esquerra i, a continuació, en veurem els moviments i canvis resultants. Les premisses de què parteix ERC són fonamentalment: a) L’any que queda abans de les eleccions no serà un passeig triomfal ni … Continuar llegint

La fanfarroneria surt cara, Pedro

El govern de Pedro Sánchez va dissenyar la primera —i per aquest motiu encara més determinant— gran votació del curs polític com un parany, una teranyina dissenyada per atrapar-hi les voluntats dels seus aliats de la investidura. Així, va recórrer al decret llei, a tres concretament, i els va convertir en una autèntica macedònia carregada de fruites de diferents mides, colors i olors. L’objectiu era que, en no poder-se destriar naps de cols, o plàtans de maduixes, els potencials aliats s’ho haguessin d’empassar tot junt, d’una cullerada i sense escarafalls. Si no acceptes això o allò, impediràs que la pensió … Continuar llegint

La independència no la vam tenir a tocar

Llegeixo, com sempre, amb atenció l’article que firma a ElNacional.cat l’advocat i escriptor Jordi Cabré. En aquest text concret, intitulat “Aparcar la independència”, esmenta el professor Mas-Colell i en destaca una seva afirmació (“la independència és impossible perquè Europa no ho vol”). A continuació, Cabré enuncia amb contundència: “Em sembla una afirmació [la de Mas-Colell], a banda de falsa, immoral. Per què immoral? Immoral perquè la vam tenir als dits. Perquè ja sabem com es fa, però no vam gosar agafar-la”. Hi insistirà més d’un cop després, per exemple quan assenyala “Vam demostrar que era possible. I vam demostrar com … Continuar llegint

Vox arrossega Feijóo cap al pedregar

L’hi va etzibar amb rotunditat marca de la casa Andoni Ortuzar, del PNB, a Alberto Núñez Feijóo durant l’intent estèril, propagandístic, del popular perquè el Congrés l’investís president del govern: “Si aquí el que s’ha de fer és triar entre Feijóo o amnistia, doncs miri, plantejades així les coses, amnistia”. Em temo que el líder del PP no va captar el missatge, més profund del que pugui semblar d’entrada, del jetzale. No ho va captar perquè no va deixar d’agitar el carrer —seguint el mot d’ordre d’Aznar—, vomitant insults contra Sánchez, mobilitzant els seus peons i aliats —com Manfred Weber— … Continuar llegint

Renunciar a l’autodeterminació unilateral?

La qüestió de la dita unilateralitat ve a ser, en aquestes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, com el monstre del llac Ness: de tant en tant treu el cap amb força, i després torna a amagar-se en les profunditats ombrívoles. Han aparegut informacions periodístiques que apuntaven, per exemple, que el PSOE reclama a l’independentisme que rebutgi la via unilateral com a condició per concedir l’amnistia. Per dir-ho amb la cèlebre frase de Jordi Cuixart: que no ho tornin a fer. A partir d’aquestes informacions s’han produït opinions molt dividides: mentre que aquesta exigència per a uns és … Continuar llegint

El terraplanisme independentista rebutja l’amnistia

Dolors Feliu, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, va assenyalar, el diumenge passat, 1 d’octubre, que no hi pot haver amnistia si no hi ha alhora autodeterminació. Perquè l’amnistia sola, va continuar, “blanqueja Espanya” i és, per tant, una “trampa”. “No volem ser un poble perdonat i vençut”, va reblar. Uns dies abans, en la commemoració de l’Onze de Setembre, havia exigit a ERC, Junts i la CUP que declarin la independència immediatament o convoquin noves eleccions perquè uns altres —la “llista cívica” que ella impulsa— puguin fer-la. Mentrestant, un sector del Consell de la República, presidit per Carles Puigdemont, … Continuar llegint

El català al Congrés: un èxit independentista o nacionalista?

L’entrada del català i les altres llengües oficials al Congrés de Diputats és un fet històric, i no exagero gens ni mica. És molt rellevant, tant per als catalanoparlants com per a la resta de ciutadans de l’estat espanyol. Ho és perquè atorga visibilitat i contribueix al prestigi de la nostra llengua, i ho fa en el mateix cor de la democràcia espanyola. A partir d’ara, els catalans podrem ser representats a la seu de la sobirania popular espanyola en català. Al mateix temps, els ciutadans espanyols s’adonaran de forma real, fàctica —anava a dir palpable— que a Espanya es … Continuar llegint

Ningú, ni Puigdemont, no sap què passarà

Constato un canvi d’actitud general amb relació a les possibilitats que Carles Puigdemont faci president Pedro Sánchez. No es pot dir que l’eufòria s’hagi desfermat, però sí que n’hi ha molts que han deixat l’escepticisme enrere i estan convençuts que, finalment, el líder de Junts acabarà tancant un acord amb el PSOE. Noto aquesta diferent actitud tant en periodistes i tertulians com en els partits catalans i espanyols. Fins i tot, també, en la premsa de dretes de Madrid (i en Felipe González), que comença a témer seriosament que es reediti l’executiu de coalició entre el PSOE i Sumar (abans … Continuar llegint

Front comú Junts-ERC davant Pedro Sánchez: vols dir?

La unitat de l’independentisme, això és, fonamentalment d’ERC i Junts per Catalunya, va monopolitzar la sessió de dimecres al Parlament. Els resultats de les eleccions del passat dia 23 han donat la clau del futur govern espanyol als partits sobiranistes bascos i catalans, i, molt específicament, a Junts, la formació més reticent a pactar amb Pedro Sánchez i el PSOE. Pere Aragonès va insistir dimecres a demanar unitat d’acció a l’independentisme, amb l’objectiu de treure el màxim rendiment dels catorze diputats (set i set) de què disposen republicans i juntaires al Congrés. El president va afegir que cal deixar al … Continuar llegint