La unitat independentista: útil o perjudicial?

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar llegint

Traduïm l’últim manifest espanyolista anunciat per l’ABC

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar llegint

Calen airbags al govern Aragonès

Hem assistit recentment a les dues crisis més serioses del govern Aragonès des que es va posar en marxa a finals de maig. La investidura de Pere Aragonès ja va estar precedida d’un llarg estira-i-arronsa, episodi que va incloure una primera votació fallida i també, en un moment donat, el trencament de les negociacions amb Junts per part dels republicans, qui, de forma poc comprensible, havien optat per prioritzar el pacte amb la CUP. La crisi entorn l’ampliació de l’aeroport del Prat va tenir com a detonant els dubtes que, de cop i volta, van assaltar ERC sobre el projecte … Continuar llegint

Puigdemont, assignatura pendent d’ERC i la CUP

Tinc la impressió que, fins a la seva recent detenció a Sardenya, la política catalana, especialment la governamental, s’havia oblidat una mica del president a l’exili. O, més ben dit, l’havia anat situant en una mena de llimbs. L’incident provocat per Llarena, tanmateix, el va tornar a posar en primer pla, i va mostrar ben clarament a tothom el potencial simbòlic, la força, de la figura de l’expresident, que és vist amb simpatia per molts independentistes que no voten JxCat. Una força, també, capaç amb escreix de desestabilitzar radicalment la política interior, i en especial l’aposta en què ERC sembla … Continuar llegint

Adeu a Angela Merkel, la líder antipopulista

Encara que pugui semblar sorprenent, és la primera vegada a la vida que visito Berlín. Faig una passejada després d’esmorzar, mentre els berlinesos, juntament amb la resta d’alemanys, van a les urnes. M’adono que aquest diumenge és un dia històric. Entre els candidats no hi ha Angela Merkel, i d’aquí a uns dies qui ha regit els destins d’Alemanya des del 2005 desapareixerà d’escena. Merkel ha sigut, sens dubte, la líder política més influent d’aquest principi de segle. La seva figura s’ha projectat a tot Europa i al món. D’aspecte anodí, aquesta doctora en Física criada a l’antiga RDA ha … Continuar llegint

Quan ERC fa de Convergència i Junts fa d’ERC

De fa ja un temps que estem vivint en la política catalana una curiosa situació de, per dir-ho així, inversió de papers entre les dues grans opcions que conformen l’independentisme, és a dir, la vella ERC i el novíssim partit —fins al punt que encara es troba en plena fase d’estructuració— de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya. Totes dues formacions han protagonitzat en paral·lel una ruptura, un cisma, en relació a les seves corresponents tradicions històriques. Esquerra defensa avui una versió realista i pragmàtica de l’independentisme, perfectament conscient que la independència, si de cas, va per llarg. JxCat, de la … Continuar llegint

La taula de diàleg, una comèdia que cal fer

De la taula de diàleg entre els governs espanyol i de la Generalitat prevista per al setembre no se n’ha d’esperar gran cosa. M’aventuraria a dir que més aviat no se’n pot esperar res. Cap avanç significatiu. I en això, expressat amb més o menys convenciment, sembla estar-hi tothom d’acord. Algú podria dir que és una comèdia que cal formalitzar. Per començar, el govern català no pot baixar del ruc de l’amnistia i l’autodeterminació. Qualsevol cessió que vulgui fer ERC en aquest sentit, si és que això passés, seria aturada per JxCat i la CUP. Per la seva banda, Pedro … Continuar llegint

Ajornada la catarsi Junqueras-Puigdemont

Tot apunta, i així està previst, que demà dimecres a Waterloo es produirà la primera trobada cara a cara entre els líders d’ERC i el de Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, des de la tardor del 2017, quan, després de la fallida declaració d’independència, el primer va optar per quedar-se a Catalunya i el segon per marxar a l’estranger. Des d’aleshores, i especialment a partir de la convocatòria, pel 155, de les eleccions del 21 de desembre de 2017, aquests dos homes han dirigit des de la distància la guerra sorda que els ha enfrontat a ells i a … Continuar llegint

De còmplices i complicitats: el PP, Sánchez, Aragonès i Puigdemont

Curiosament i contra pronòstic, la batalla dels indults dels presos independentistes se li està fent costa amunt al PP. No és solament que no estigui sent un passeig triomfal. No és solament que les firmes no vagin ni de lluny tan bé com van anar antany. O que en la manifestació de Colón Pablo Casado no sabés gaire com posar-s’hi, dubtós com estava entre treure pit al costat de l’ultra Santiago Abascal o amagar-se rere les faldilles de la sempre impetuosa Isabel Díaz Ayuso. És que l’assumpte dels indults està tenyint la imatge de “liberal” de Casado per projectar-lo com … Continuar llegint

Els pecats de Pujol: la metàfora i l’el·lipsi

Si haguéssim de dir de què tracta l’entrevista en forma de llibre que Vicenç Villatoro ha fet a Jordi Pujol, Entre el dolor i l’esperança (Proa i Enciclopèdia), podríem apuntar que ens trobem sobretot davant d’un intent del segon d’explicar-se a si mateix i als lectors, i, idealment, al poble de Catalunya. Una explicació que pretén potser no exactament que la gent el perdoni, però sí que posi l’escàndol dels diners que el seu pare li va deixar a l’estranger en un discret segon pla. La confessió, el 2014, de l’afer va suposar un autèntic terratrèmol. El llibre és interessant … Continuar llegint