Una taula de diàleg per a la desjudicialitza… què?

Fa exactament una setmana es reunien a La Moncloa Pedro Sánchez i Pere Aragonès, i el titular que en sortia és que la taula de diàleg es dedicarà, en primer lloc i amb total prioritat, a la “desjudicialització”. El primer, i més evident, per tant, és que la taula s’ha transmutat. Ara ja no s’hi parlarà del “conflicte”, sinó de les seves conseqüències, és a dir, de com provar d’estovar el càstig, la repressió, derivada de la derrota de l’independentisme l’octubre del 2017. Es dedicaran a buscar píndoles per calmar els símptomes, no pas a tractar la malaltia. La malaltia … Continuar llegint

Sandro Rosell contra Sandro Rosell

Sobre el paper, teòricament, amb el tiralínies a la mà, el projecte per convertir Sandro Rosell en el pròxim alcalde de Barcelona pot tenir el seu sentit. Al cap i a la fi, Rosell (58 anys) és un personatge molt conegut —no sé si dir popular, encara que segurament també— a Barcelona i al conjunt del país. Ha estat president d’un Barça exitós i, a més, víctima d’un muntatge corrupte que va suposar el seu empresonament del maig de 2017 al febrer de 2019, el que, naturalment, desperta empatia i solidaritat. Així mateix, la percepció de molts sectors ciutadans és … Continuar llegint

La conjura de Rufián i Borràs

Hem assistit els darrers dies a la polèmica disparada per unes frases més aviat confuses pronunciades pel republicà Gabriel Rufián en què titllava de “tarat” el president Carles Puigdemont. El portaveu d’ERC al Congrés va haver de rectificar gairebé de forma immediata, després que Pere Aragonès el renyés públicament. Rufián té un llarg historial d’atacs a Junts. Els dos més recents, al marge d’aquest últim, són haver carregat contra els contactes entre l’entorn de Puigdemont i alguns elements russos (“Son señoritos que se paseaban por Europa reuniéndose con la gente equivocada porque así, durante un rato, se pensaban que eran … Continuar llegint

L’embat l’estan fent ells

No és sols que la buscada (per part de l’independentisme) negociació amb el govern espanyol sigui, avui dia, inexistent, un mer ectoplasma. És que ni el govern de Pedro Sánchez ni encara menys els aparells de l’Estat no han cessat en els seus atacs a Catalunya, en les seves represàlies, després dels fets de l’octubre de 2017. I no em refereixo exclusivament a les qüestions penals, amb multitud de processos oberts encara, sinó també als atacs polítics dirigits a descalçar el poder autonòmic que encara preserva la Generalitat. A més dels partits, especialment els de la dreta i dreta extrema … Continuar llegint

Pacte Borràs-Turull: se’n sortirà JxCat?

Amb una aparent gran joia es va comunicar aquesta setmana el pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull per dirigir la jove i inestable nau batejada en el seu moment com a Junts per Catalunya. Els que tenen més visió estratègica sobre què ha de ser aquest artefacte polític, que sens dubte els trobem en el bàndol de Turull, han volgut evitar unes primàries que enfrontessin l’una amb l’altre, a més que la presidenta del Parlament compta amb l’adhesió de bona part de les bases. Com es recordarà, Borràs, de verb fàcil i encès, va ser la presidenciable de JxCat … Continuar llegint

Veurem rodar el cap de la ministra?

“¿Qué tiene que hacer un estado, qué tiene que hacer un gobierno, cuando alguien vulnera la Constitución, cuando alguien declara la independencia, cuando alguien corta las vías públicas, realiza desórdenes públicos, cuando alguien está teniendo relaciones con dirigentes políticos de un país que está invadiendo Ucrania [Rússia]?”. D’aquesta manera, mitjançant una llarga pregunta retòrica, Margarita Robles, ministra de Defensa, justificava davant del Congrés de Diputats i la ciutadania l’espionatge del CNI a l’independentisme català. És la vegada que això s’ha admès més clarament. Robles no va saber-se controlar prou bé. Deu ser perquè, com a jutgessa que és, no està … Continuar llegint

Dir-se republicà queda bé

Pere Aragonès ―i els que l’envolten― van tenir la idea de celebrar ahir institucionalment i per primer cop el 14 d’abril de 1931, és a dir, celebrar la fugida d’Alfons XIII i la proclamació de la Segona República espanyola. Va ser el 14 d’abril el dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Com se sap, al fundador d’Estat Català les autoritats espanyoles el van convidar a rectificar i la cosa va quedar que Catalunya podria tenir un Estatut d’Autonomia. Una independència amb marxa enrere. Mutatis mutandis, com la del … Continuar llegint

El factor humà: Putin i Zelensky

Se sol menystenir des de les ciències socials la importància del que es coneix com el factor humà. Així, els moviments, passats, presents o futurs, s’intenten explicar atenent un ventall de grans forces, de grans causes, que són les que, en conjunció o en lluita entre elles, acaben modelant la realitat. Diferents corrents de pensament atorguen més importància o menys a algunes d’aquestes grans causes. L’exemple més clamorós, en aquest sentit, és el marxisme, que va voler predir el futur a partir de les condicions econòmiques. No endebades, del marxisme, amb les seves lleis sobre el funcionament de la història, … Continuar llegint

Rufián, contra els “senyorets que es creien James Bond”

Vaig escoltar atentament les paraules pronunciades per Gabriel Rufián a propòsit de les informacions publicades sobre una sèrie de reunions entre el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, i diverses personalitats russes. També el mateix Puigdemont ―que ho ha desmentit― hi apareix com a protagonista d’alguna d’aquestes trobades. Deia que vaig escoltar atentament, dimarts, les declaracions fetes per Rufián. El republicà pronuncia una frase que ja s’ha fet famosa: “Són senyorets que es passejaven per Europa reunint-se amb la gent equivocada perquè així durant una estona es pensaven que eren James Bond”. La porta apresa de casa … Continuar llegint

Les armes i el pacifisme immoral

El ventall d’excuses, a vegades infantils, sempre cíniques, per rebutjar l’enviament d’armes als ucraïnesos és ampli. I abunden entre alguns conspicus representants de l’esquerra. De l’esquerra catalana i de l’esquerra espanyola. S’escuden els suposats pacifistes rere el lema “No a la guerra!”. Un lema que és una carbassa buida, un lema que iguala l’agressor i l’agredit, aquell a qui estan ferint, mutilant i matant amb els seus botxins. El “no a la guerra” ha portat determinats responsables polítics (Ione Belarra, Irene Montero, Pablo Echenique, Javier Sánchez Serna, Mireia Boya, Albert Botran, David Cid, Gabriel Rufián, etcètera) al no a l’enviament … Continuar llegint