Consell per la República: tots tenen raó (en part)

El pitjor infern de Carles Puigdemont és convertir-se en un Tarradellas postmodern. Quedar arraconat en un angle mort de la memòria, ocult en un revolt de la història. És un malson que comparteixen els seus partidaris i també molts altres catalans. No ho volen per injust, i també perquè seria renunciar a un actiu ―Puigdemont i els altres exiliats― que s’ha demostrat molt eficaç en la lluita a favor de la causa de l’autodeterminació i la independència. Puigdemont, i molta gent amb ell, no està disposat a llargues dècades d’oblit tot refiant-se que, algun dia, una carambola faci que les … Continuar llegint

Arrimadas, Ayuso, Álvarez de Toledo: tres dones en la tempesta

La primera de les nostres polítiques és l’andalusa Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981). Després de la debacle sense pal·liatius de Ciutadans el passat 14-F, alguna cosa dins seu l’empeny a actuar. De guanyar espectacularment a Catalunya, a penúltims de la fila. Sent que ella és culpable del que ha succeït, almenys en part. Decideix, doncs, moure fitxa. Com Eva, es deixa seduir per la serp, el PSOE, que li brinda una mica de poder a Múrcia. Pedro Sánchez és la serp loquaç i de pell lluent, i li dona tota classe de garanties. S’aliarà amb el PSOE i … Continuar llegint

La CUP, una pedra (grossa) a la sabata

Poques, molt poques han estat les alegries de l’independentisme en els darrers temps. Si de cas, algunes victòries parcials, alguns èxits, com ara les que s’han obtingut davant la justícia europea. Més enllà d’això, la darrera legislatura, la de Quim Torra, ha estat digna de ser oblidada. Amb un president que, volgudament, per una punyetera pancarta, va fer la fi del cagaelàstics. Però resulta, ai las!, que una bona part del votant independentista és d’acer inoxidable i ho aguanta tot. I així és com el passat 14 de febrer, a desgrat dels seus esguerros i pecats, els partits independentistes van … Continuar llegint

Vuit coses secundàries (o no tant)

Primera: S’ha desplegat ja una veritable campanya, a càrrec del poder mediàtic i del món dels diners, per impulsar la formació d’un govern d’esquerres, és a dir, d’un govern presidit per Pere Aragonès però amb el suport del PSC. Té ecos d’aquella coneguda màxima que diu que val més “roja que rota”. Salvador Illa, que ha empatat en escons i guanyat en vots, ha retret a ERC que està enrocada. “Jo estic pel camí del diàleg, del retrobament, del que hi capiguem tots, de fer polítiques reals…” Cal recordar que des del primer moment Illa va jurar i perjurar que … Continuar llegint

La condemna de Twitter contra Trump

Tres dies després de l’assalt al Capitoli, Twitter va suprimir per sempre el compte de Donald Trump després d’un judici que podríem qualificar de sumaríssim. La raó donada per la xarxa social és que pot interpretar-se que dos missatges de Trump del dia 8 de gener —dos dies després de l’assalt al Capitoli— podien incitar a la violència. Altres grans xarxes socials van emprendre accions semblants, tot i que no tan contundents. Intel·lectuals, periodistes i dirigents polítics de tot el món han mostrat la seva inquietud davant aquests fets. Twitter ja havia pres altres mesures contra els missatges de Trump, … Continuar llegint

El govern poti-poti que vol Aragonès

Primer van ser només insinuacions, però després ja no. Pere Aragonès ho ha anat repetint (amb l’assentiment de Junqueras) amb totes les lletres d’un temps ençà. Si guanya ERC, vol governar amb JxCat i també amb la CUP, els comuns i el PDeCAT. De les insinuacions no en vaig fer cas. Ara, quan ho diuen Aragonès i també Junqueras, és a dir, quan ho diu ERC oficialment, ja no es pot eludir la qüestió. Vull dir, s’ha de prendre seriosament i s’hi ha de rumiar, per surrealista que sembli la proposta. A més de surrealista, resulta que la pensada, si … Continuar llegint

Salvador Illa: operació d’estat

Sorprèn i no sorprèn la campanya per terra, mar i aire que s’ha engegat per fer veure que Salvador Illa és una mena de gegant polític i, en segon lloc i més important, per projectar la impressió que el PSC es troba com qui diu a les portes de guanyar les eleccions i obtenir el Govern de la Generalitat. El PSC s’ha convertit aquesta vegada —com un dia ho va ser Ciutadans— en l’ariet dels poders empresarials, financers i mediàtics que pretenen acabar amb l’independentisme. Quant a aquests últims, els mediàtics, hem començat a veure aquests dies alguns articles, presumptament … Continuar llegint

Important i urgent: la salut del català

Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no està present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat públic català. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenció, d’atenció seriosa, en la pròxima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F. No és una qüestió nova. Més aviat es podria afirmar que és la mare de totes les qüestions. Parlo de la salut actual i futura del català. Sí, és veritat que sovintegen, més o menys, … Continuar llegint

Del xat de la Tamara al xat dels militars

“Un chat independentista llama a asesinar a 26 millones de españoles ‘fachas y unionistas’. El juez ordena prisión por posibles delitos de terrorismo. Se espera que la Casa del Rey emita en breve un comunicado llamando a la calma”. Naturalment, aquesta de sobre és una notícia inventada, falsa, una fake new. És falsa perquè el que diu no ha passat. En canvi, sí que ha passat una cosa molt semblant. En concret, hem sabut que en un xat se sentenciava que cal matar tots els espanyols d’esquerres i independentistes, els quals, es calculava, sumen un total de 26 milions, “niños … Continuar llegint

Les fusions bancàries les pagarem tots

Espanya, a velocitat supersònica, es convertirà —de molt llarg— en l’estat amb menys competència bancària d’entre les grans economies europees (Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia). Quan les dues grans fusions en marxa (CaixaBank-Bankia i BBVA-Sabadell) arribin a bon port, les entitats resultants més el Santander tindran a les seves mans el 70 per cent del mercat. El fet que, per salvar l’economia, el BCE hagi situat el preu del diner per terra ha causat una brutal reducció dels marges i està duent pel pedregar gran part de la banca europea. Davant d’això, la recepta que el mateix BCE o el … Continuar llegint