La taula de diàleg, una comèdia que cal fer

De la taula de diàleg entre els governs espanyol i de la Generalitat prevista per al setembre no se n’ha d’esperar gran cosa. M’aventuraria a dir que més aviat no se’n pot esperar res. Cap avanç significatiu. I en això, expressat amb més o menys convenciment, sembla estar-hi tothom d’acord. Algú podria dir que és una comèdia que cal formalitzar. Per començar, el govern català no pot baixar del ruc de l’amnistia i l’autodeterminació. Qualsevol cessió que vulgui fer ERC en aquest sentit, si és que això passés, seria aturada per JxCat i la CUP. Per la seva banda, Pedro … Continuar llegint

Ajornada la catarsi Junqueras-Puigdemont

Tot apunta, i així està previst, que demà dimecres a Waterloo es produirà la primera trobada cara a cara entre els líders d’ERC i el de Junts, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, des de la tardor del 2017, quan, després de la fallida declaració d’independència, el primer va optar per quedar-se a Catalunya i el segon per marxar a l’estranger. Des d’aleshores, i especialment a partir de la convocatòria, pel 155, de les eleccions del 21 de desembre de 2017, aquests dos homes han dirigit des de la distància la guerra sorda que els ha enfrontat a ells i a … Continuar llegint

De còmplices i complicitats: el PP, Sánchez, Aragonès i Puigdemont

Curiosament i contra pronòstic, la batalla dels indults dels presos independentistes se li està fent costa amunt al PP. No és solament que no estigui sent un passeig triomfal. No és solament que les firmes no vagin ni de lluny tan bé com van anar antany. O que en la manifestació de Colón Pablo Casado no sabés gaire com posar-s’hi, dubtós com estava entre treure pit al costat de l’ultra Santiago Abascal o amagar-se rere les faldilles de la sempre impetuosa Isabel Díaz Ayuso. És que l’assumpte dels indults està tenyint la imatge de “liberal” de Casado per projectar-lo com … Continuar llegint

Els pecats de Pujol: la metàfora i l’el·lipsi

Si haguéssim de dir de què tracta l’entrevista en forma de llibre que Vicenç Villatoro ha fet a Jordi Pujol, Entre el dolor i l’esperança (Proa i Enciclopèdia), podríem apuntar que ens trobem sobretot davant d’un intent del segon d’explicar-se a si mateix i als lectors, i, idealment, al poble de Catalunya. Una explicació que pretén potser no exactament que la gent el perdoni, però sí que posi l’escàndol dels diners que el seu pare li va deixar a l’estranger en un discret segon pla. La confessió, el 2014, de l’afer va suposar un autèntic terratrèmol. El llibre és interessant … Continuar llegint

Jaume Giró, una bona notícia

Jaume Giró, que havia completat els seus estudis a la Universitat de Navarra, va iniciar la seva carrera periodística a la redacció d’Europa Press a Barcelona. Va començar com a becari, però aviat va cridar l’atenció de Salvador Aragonès, que n’era el director. Els que van treballar amb ell expliquen que Giró, que s’encarregava de la informació econòmica, era un tipus intel·ligent i molt pencaire, però que, a més, tenia instint i ambició. Una autèntica fura. Tant és així que aviat es va convertir “en una màquina d’aixecar notícies” i diu la llegenda que seu era el rècord de notícies … Continuar llegint

ERC i JxCat: una relació tòxica

Què hi pot haver de més poderós en un polític, en un servidor públic, que l’interès general? Que transformar en positiu per millorar la vida de la gent? Que deixar les coses millor del que estan? Que actuar, en definitiva, pel bé del país, tot escoltant, parant atenció i avaluant racionalment riscos i avantatges? Doncs hi ha dues coses molt més poderoses que tot això per a alguns polítics. I no, no em refereixo —ja em perdonaran— ni als diners ni al sexe, sinó, per dir-ho així, a dues patologies que massa sovint els fan perdre la perspectiva. Que els … Continuar llegint

ERC i JxCat: es busca consultor matrimonial

S’allarguen com un xiclet les negociacions per tractar de bastir un govern independentista. Han quedat enrere el 14 de febrer, el 14 de març i el 14 d’abril. Es continuen negociant les clàusules de la nova etapa de convivència entre ERC i JxCat. S’han invertit moltes energies en dissenyar grups, comissions i mecanismes de coordinació de tota mena. Després de com va anar la darrera legislatura, calen totes les precaucions. Oimés entre gats escaldats. Tanmateix, no són només mesures de vigilància i seguretat. Per no patinar, per no barallar-se, per intentar saber què rumia l’altre. Elements preventius. Amb això, però, … Continuar llegint

Per què ERC no ha negociat bé

Esquerra Republicana va endegar malament, molt malament, les negociacions. Ja abans del 14-F el seu presidenciable havia insistit en la idea d’un govern ampli que abastés des de la CUP fins al PDeCAT, passant per Junts. Un clar despropòsit, però, bé, en la campanya i en la precampanya se’n diuen moltes, de coses. El problema és que la cosa no va quedar aquí. Un cop amb els resultats del 14-F a la mà, ERC va voler actuar com si el seu somni s’hagués acomplert, és a dir, com si hagués guanyat JxCat de pallissa, tot provant de convertir el partit … Continuar llegint

Consell per la República: tots tenen raó (en part)

El pitjor infern de Carles Puigdemont és convertir-se en un Tarradellas postmodern. Quedar arraconat en un angle mort de la memòria, ocult en un revolt de la història. És un malson que comparteixen els seus partidaris i també molts altres catalans. No ho volen per injust, i també perquè seria renunciar a un actiu ―Puigdemont i els altres exiliats― que s’ha demostrat molt eficaç en la lluita a favor de la causa de l’autodeterminació i la independència. Puigdemont, i molta gent amb ell, no està disposat a llargues dècades d’oblit tot refiant-se que, algun dia, una carambola faci que les … Continuar llegint

Arrimadas, Ayuso, Álvarez de Toledo: tres dones en la tempesta

La primera de les nostres polítiques és l’andalusa Inés Arrimadas (Jerez de la Frontera, 1981). Després de la debacle sense pal·liatius de Ciutadans el passat 14-F, alguna cosa dins seu l’empeny a actuar. De guanyar espectacularment a Catalunya, a penúltims de la fila. Sent que ella és culpable del que ha succeït, almenys en part. Decideix, doncs, moure fitxa. Com Eva, es deixa seduir per la serp, el PSOE, que li brinda una mica de poder a Múrcia. Pedro Sánchez és la serp loquaç i de pell lluent, i li dona tota classe de garanties. S’aliarà amb el PSOE i … Continuar llegint