El sentit del deure (?) de Dolors Sabater

Com suposo que molta altra gent, encara no m’he refet completament del penós espectacle de Badalona. No soc veí de la ciutat i, d’altra banda, tampoc no desitjaria endinsar-me gaire en el detall i l’anècdota. Tanmateix, del que ha ocorregut a la quarta ciutat del país se’n poden treure, em sembla, algunes conclusions i, fins i tot, potser algunes ensenyances de caràcter general. Parteixo de la premissa que el PSC, que ja va utilitzar primer la punyalada i després el xantatge per fer Àlex Pastor alcalde, aquesta vegada va voler tornar a jugar fort. Al PSC, la germanor entre les … Continuar llegint

Sánchez i tots plegats, en mans de la gent

S’ha subratllat poc, diria, l’estil manifestament populista que ha adoptat Pedro Sánchez en les seves compareixences públiques al llarg d’aquesta horrible crisi de la Covid-19. El to impostat, les frases extremadament simples, les repeticions dels subratllats, la sintaxi de rondalla, etcètera. O algunes decisions concretes, com ara la sortida de la canalla (després dels precs sobreactuats d’Ada Colau). Cal sumar a tot plegat la informació incompleta, les contradiccions, la confusió, les precipitacions i les rectificacions. Tant és així, que resulta complicat atendre a les llargues explicacions de Sánchez sense sentir-se ofès. Resulta complicat no arribar a la conclusió que el … Continuar llegint

La Covid-19 posa (de nou) Espanya davant del mirall

La crisi del coronavirus, que continua assolant el planeta, ens ha recordat, entre tantes altres coses, que els estats, tots els estats, tenen instints. Ho hem vist a Europa, on s’han replegat sobre si mateixos, espantats. Com el cargol que contreu les banyes i s’amaga dins la closca. La seva primera reacció va ser mirar de salvar-se ells primer, i posar molt en segon pla els somnis humanistes d’una Europa unida. En l’extrem, Hongria, on Viktor Orbán ha aprofitat la Covid-19 per transmutar-se en un cabdill amb poders gairebé absoluts. En moments dramàtics, quan l’amenaça es fa esgarrifosament real, els … Continuar llegint

Vida i mort a la zona zero

Infermera de molta experiència, casada i amb fills ja adults, d’un hospital públic català, un hospital d’entre els primers i més colpejats pel brot de la malaltia. A la nostra infermera l’anomenarem Carme, tot i que no és el seu nom de veritat. El que narra la Carme és real, viscut en primeríssima persona, i pot donar una idea —a desgrat que cada centre és diferent— del que està passant avui als nostres hospitals, la zona zero de la pandèmia. Els primers dies, rememora la Carme, van ser un caos, una bogeria. Un infern. Era el mes de març. Anava … Continuar llegint

Ser radicals o pensar en l’economia?

La discussió sobre les mesures a prendre acompanyant la declaració de l’estat d’alarma va allargar-se molt en el si del Consell de Ministres. Simplificant, i amb la informació de què disposem, es pot afirmar que en aquella reunió de fa uns dies es van enfrontar bàsicament dos pols o bàndols amb visions diferents sobre com actuar. En el primer, les ministres Nadia Calviño, responsable d’Economia, i María Jesús Montero, d’Hisenda, ambdues del PSOE. En l’altre, Pablo Iglesias i els seus companys de Podemos. El bàndol de Calviño i Montero provava de preservar tant com es pogués l’economia, per la via … Continuar llegint

La monarquia, la dreta espanyola i Franco

És massa curt aquest article per repassar la vida de Joan Carles I, amb totes les seves vicissituds, incloses les més fosques, que no són poques. Em limitaré, per tant, a provar de caracteritzar el decantament que la monarquia espanyola ha anat mostrant al llarg dels anys, fins a quedar identificada no sols amb un sistema, el nascut l’any 1978, profundament en crisi, sinó també i sobretot amb les forces de la dreta espanyolista, avui PP, Vox i Ciutadans. Com se sap, els pares de la Constitució, recollint el desig de Franco i el franquisme, van incorporar Joan Carles I … Continuar llegint

Sánchez s’esforça a tenir ERC contenta

Per què Pedro Sánchez s’asseurà a la taula de negociació amb el Govern de Catalunya? Crec que és important, des de la part catalana, fer-se aquesta pregunta. És important posar-se en el lloc de l’altre, tenir empatia. De fet, s’ha dit i repetit que un dels molts errors que ha comès l’independentisme és no haver sabut fer aquest exercici bàsic d’alteritat. Cal saber com veu ―i sent― l’altre per poder prendre decisions, per poder actuar nosaltres més encertadament, la qual cosa vol dir de la forma que més ens acosti als nostres objectius. Tornem ara a la pregunta: per què … Continuar llegint

Cas Atutxa i cas Torrent: semblances i diferències

El fons del que ha ocorregut aquest dilluns al Parlament ens remet per força al passat. En concret, al que va succeir al Parlament basc quan n’era el president Juan Mari Atutxa. El cas Atutxa i el cas Torrent presenten semblances i diferències. En aquests moments resulta, sens dubte, il·lustratiu i útil recordar els fets que van tenir lloc a Euskadi fa uns quants anys. == Cas Atutxa: Juan Mari Atutxa, president del Parlament basc, va desobeir el Tribunal Suprem, que havia ordenat la dissolució, just després de la il·legalització de Batasuna el 2003, del grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El … Continuar llegint

El diàleg entre governs, ‘impasse’ tàctic

Miquel Iceta, sempre un pas per davant, aconsellava aquest cap de setmana no esperar resultats a curt termini del diàleg entre el govern espanyol i el de la Generalitat. Els diré un secret: tampoc cal esperar-ne, de resultats, a mitjà ni a llarg termini. Em refereixo a un acord que pugui satisfer mínimament l’independentisme. La raó és clara: encara que el PSOE cedís (cosa improbable), qualsevol acord que pogués ser acceptable necessitaria almenys el vot del PP o que el PP li donés suport. I el PP no sembla que hagi de canviar radicalment, més ben dit, de girar com … Continuar llegint

Dues espifiades tremendes

Un dels avantatges de què ha gaudit el moviment per la independència ha sigut, és indiscutible, els molts errors, alguns de fenomenals, com ara la violència de l’1-O, comesos per l’estat espanyol. Sense aquestes espifiades, grans, petites i sovintejades, les coses serien avui dia d’una altra manera, i pitjors per a l’independentisme. Manuel Marchena, i amb ell el Tribunal Suprem, va cometre espifiada una de gegantina quan va decidir preguntar al Tribunal de Justítica la UE, amb seu a Luxemburg, sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Tot i interpel·lar Luxemburg, però, Marchena va tirar pel dret. És a dir, va actuar … Continuar llegint