Dos camins davant nostre

La situació política espanyola s’està enverinant acceleradament, per bé que, esclar, ningú no pot saber com giraran finalment els esdeveniments. La convocatòria de la finalment fracassada manifestació de diumenge a Madrid, amb PP, Ciutadans i els ultres, començant per Vox i acabant per tota mena de feixistes, va fer venir tremolor de cames a un PSOE dividit, acomplexat i paralitzat per les rancúnies internes. El PSOE no té una idea compartida d’Espanya i, el que és potser pitjor, li manca força i convenciment per plantar cara. La fragilitat de l’esquerra espanyola davant l’avanç dels radicals és sorprenent i desarmant (un … Continuar llegint

Amb el cap fred

L’independentisme es troba encara a hores d’ara sumit en el desconcert després de la derrota política —el fracàs, si es prefereix dir-ho així— soferta el 27 d’octubre de 2017. El naixement, aquest cap de setmana, de la Crida Nacional constitueix, a parer meu, una prova de la confusió i les contradiccions que per desgràcia segueixen tenallant una part de l’independentisme, al qual li està costant horriblement adonar-se de l’ombrívol paisatge engendrat per aquella derrota. Malgrat això, s’ha d’esforçar a afinar la seva intel·ligència i no deixar-se arrossegar per les emocions, per molt justificades que siguin, si vol evitar que la … Continuar llegint

Manuel Valls: de megacrac a megabluf

Manuel Valls va ser anunciat com un gran fitxatge, tots vostès ho deuen recordar. Un ex-primer ministre de França candidat a l’Ajuntament de Barcelona! Albert Rivera es va saltar les primàries i tota altra formalitat i el va col·locar a dit com a alcaldable. Ciutadans havia fitxat un megacrac i això és el que es fa amb els megacracs: el que faci falta, el que convingui. Gran catifa vermella per a l’estrella rutilant. Valls, dèiem, va arribar a primer ministre de França. Això a algú de mentalitat provinciana com Rivera ―entusiasmat d’estar fent carrera a Madrid― el devia enlluernar. També … Continuar llegint

Barcelona o el gran sarau ‘indepe’

És una obvietat com una casa de pagès, però, veient com van les coses, cal sens dubte repetir-la una altra vegada: la capital de Catalunya, Barcelona, és molt important. Ho és per al país i ho és també per al projecte sobiranista/independentista. Increïblement, però, els actors d’aquest bàndol es comporten amb una irresponsabilitat i una feblesa estratègica que fan feredat. Disputes, desunió, improvisació, caos. El resultat: la bona gent independentista resta astorada davant un espectable deplorable. Tot plegat fa més difícil a l’independentisme una batalla, la de Barcelona, programada per al 26 de maig i en què els seus adversaris, … Continuar llegint

El combat pel 21-D, en tres actes

El significat de qualsevol cosa ―un text, una imatge, una obra d’art, un gest, una acció― ve determinat pel context. I els contextos canvien. El que ahir semblava una cosa avui en sembla una altra de molt diferent, fins i tot antagònica. Cada context, a més, propicia, afavoreix, alimenta, un tipus determinat de punt de vista, un enquadrament ―o frame― de la situació. Ha succeït així, de forma radical, amb el Consell de Ministres que està previst de celebrar a Barcelona aquest divendres, dia 21. La reunió ha passat per tres contextos, fases o, si volen, actes teatrals diferents. Context … Continuar llegint

La catalanofòbia s’imposa a Andalusia

Durant la campanya electoral andalusa, el PP i Ciutadans, amb la participació com a artista invitat de Vox, es van dedicar intensament a atiar focs que poc tenen a veure amb aquella autonomia. Entre aquests assumptes, n’hi ha un sobre el qual han tornat un com i un altre, fins a l’esgotament: Catalunya. Segurament l’episodi més vomitiu de tots és el que es va produir quan, en el primer debat entre els candidats, Juan Marín, de Cs, va acusar falsament el president Torra d’haver dit que els andalusos “tenen un gen menys que els catalans” i “són més fluixos i … Continuar llegint

El pols entre pragmàtics i idealistes va a més

Pablo Iglesias va visitar divendres Oriol Junqueras a la presó de Lledoners. De fet, és una visita que havia d’haver tingut lloc abans de les vacances d’estiu, però que el naixement prematur —amb solament sis mesos— dels bessons del líder de Podemos va impedir. Sigui com sigui, la visita, en el context actual —amb els pressupostos del govern de Sánchez a l’aire—, subratlla el rol del líder d’ERC com a principal referent de l’independentisme en el tauler espanyol. El fet que ahir el president Puigdemont hagués de reconvertir una cimera de partits i entitats independentistes en una reunió entorn el … Continuar llegint

La guerra dintre de la guerra

Imaginin-se la seqüència. Forma part d’un film en blanc i negre, potser d’un film d’un cineasta escandinau i introspectiu. En un racó ombrívol, un home vestit d’una manera estranya fa lliscar un alfil sobre el tauler d’escacs. En una altra cambra, aquesta molt més àmplia i amb un gran finestral per on penetren els rajos tebis del sol ponent-se, un segon home obre un sobre i n’extreu un paperet. El llegeix i aleshores dirigeix la seva mirada a les peces que té al seu davant. Rumia. Rumia llargament vinclat sobre el tauler. Finalment, desplaça alhora rei i torre per enrocar-se. … Continuar llegint

Barcelona: l’independentisme bada!

Amb les eleccions municipals d’aquí a vuit mesos, la sensació és que l’independentisme està badant a Barcelona. Candidats provisionals o poc seductors i, sobretot, incapacitat per bastir una candidatura entre les dues grans forces. Tanmateix, l’independentisme no pot desaprofitar l’oportunitat de conquerir l’Ajuntament de Barcelona. Contràriament, els seus dos grans adversaris ho tenen clar. D’una banda, els comuns, tot i l’anèmia d’idees i la poca traça demostrada, disposen d’un actiu potent: Ada Colau. El poder confereix carisma i Colau compta amb la simpatia de molts barcelonins. Ella, a més, ha sabut administrar una mena de populisme sentimental que té el … Continuar llegint

Anem a la Diagonal o no hi anem?

El Marc i la Fina són una parella de mitjana edat. Tenen dos fills, un noi i una noia, el Pere i la Clara, i viuen en una ciutat ni gran ni petita vora Barcelona. Són nacionalistes de sempre i des de fa uns anys també independentistes. Han participat en totes les grans manifestacions independentistes, quasi sempre acompanyats dels seus fills. Van votar el 9-N i van fer guàrdia a la seva escola l’1-O. El Marc, a més, és soci d’Òmnium. -Fina: Marc, digues-me el teu número de DNI que estic fent la inscripció per a la mani de l’Onze … Continuar llegint