Pedro Sánchez i l’ ‘operació dos per un’

No puc evitar la temptació de provar de desxifrar l’elecció de Meritxell Batet i Manuel Cruz al capdavant de, respectivament, el Congrés i el Senat. El moviment de Pedro Sánchez es produeix com a rèplica al bloqueig independentista contra Miquel Iceta, el primer candidat a presidir la Cambra Alta. Què busca Sánchez amb aquesta ‘operació dos per un’? Amb aquesta pilota a l’esquena de la defensa d’ERC i Junts per Catalunya? En primer lloc, presentar davant d’Espanya i Catalunya l’independentisme com a contrari al diàleg. Com a culpable que res s’hagi mogut. Això lliga amb una acusació que no s’ha … Continuar llegint

Puigdemont, candidat: el gran ridícul

No deixa de ser curiós i alhora trist el grapat de proclames, queixes i juraments que la dreta ultraespanyolista i la premsa madrilenya afí han anat destil·lant durant els dies de l’embolic absurd entorn les candidatures al Parlament Europeu de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Resumint molt: si el fiscal contradiu la Junta Electoral Central o el Suprem no troba res que pugui convertir els independentistes en inelegibles, no és perquè així ho dicten la llei i el sentit comú. No. És que la fiscalia obeeix ordres secretes d’un Pedro Sánchez venut als independentistes o perquè al Tribunal … Continuar llegint

Resultats: tres apunts

1) Pedro Sánchez, president Pedro Sánchez serà de nou president del Govern espanyol. Aquesta vegada no gràcies a una moció de censura contra el PP, sinó perquè ha guanyat les eleccions, i a més de forma espectacularment folgada. D’alguna manera, els votants han donat la raó a aquelles forces polítiques que van sumar-se per enderrocar Mariano Rajoy i tornar-lo a la seva vida de registrador de la propietat. El somni de Sánchez s’ha fet realitat, ja que pot governar pactant cap a l’esquerra, amb Podem com a soci principal, o bé cap a la dreta, amb Ciutadans. La primera opció … Continuar llegint

Vox i l’anatomia moral de Pedro Sánchez

La campanya, que ara arriba a la recta final, no ha estat una campanya exemplar. Tampoc no s’esperava. Ha consistit en una carretada de proclames superficials i emotivistes llançades per uns candidats amb més ambició que gruix intel·lectual. Els principals assumptes tractats: Catalunya i els debats televisius. Pel que fa a Catalunya, l’escarment per l’1-O o, per ser més precisos, esborrar la catalanitat de Catalunya, és la proposta estrella de la triple dreta. En aquesta tasca, Casado y Rivera compten per atiar l’odi amb Álvarez de Toledo y Arrimadas. Pel que fa al PSOE, es tracta de negar el referèndum … Continuar llegint

L’independentisme canvia de cavall

Esquerra Republicana s’aferma com a força hegemònica dins l’independentisme, al mateix temps que el postpujolisme (Junts per Catalunya) va perdent pistonada. Ho confirma el darrer baròmetre del CEO, l’enquesta amb una mostra més robusta d’entre les que proven de saber què pensen i què senten els catalans. És una tendència en aparença imparable, almenys pel que fa a les eleccions espanyoles, el pròxim 28 d’abril. En contra del que podria concloure algú que, per exemple, estigués molt pendent de les xarxes, on sovint els punts de vista més emocionals i estripats (o enginyosos) són els que aconsegueixen més popularitat, en … Continuar llegint

Improvisant un altre cop (ara amb els llaços)

He seguit aquests darrers dies, la veritat és que sense entusiasme i amb gran inquietud, l’episodi dels llaços grocs, protagonitzat pel president Torra i la Junta Electoral Central. Aquest episodi exemplifica, per desgràcia, la mena de desconcert en què es troba no tot, però sí una part molt significativa de l’independentisme. Quan Ciutadans va denunciar la presència dels llaços, el president i el govern català havien d’haver dissenyat una resposta. Van tenir prou temps. Tanmateix, la impressió sobre el que en realitat va succeir és una altra. No solament no es va preparar res en el si del govern, sinó … Continuar llegint

Què pretén Puigdemont?

És cert: el PSOE va facilitar la investidura de Rajoy i va votar, després, el 155. Però també és cert que gràcies al PSC el 155 va respectar TV3 i no va ser tan agressiu com el PP i Ciutadans haguessin volgut. Els socialistes catalans es presentaran a les eleccions del 28-A amb un bon cartell, Meritxell Batet, i amb un missatge clar, molt semblant a aquell que José Zaragoza va idear ja fa molt temps: “Si tu no hi vas, ells tornen”, aquesta vegada referit a la tríada dretana i ultraespanyolista. Un enfocament que sens dubte Pedro Sánchez farà … Continuar llegint

Dos camins davant nostre

La situació política espanyola s’està enverinant acceleradament, per bé que, esclar, ningú no pot saber com giraran finalment els esdeveniments. La convocatòria de la finalment fracassada manifestació de diumenge a Madrid, amb PP, Ciutadans i els ultres, començant per Vox i acabant per tota mena de feixistes, va fer venir tremolor de cames a un PSOE dividit, acomplexat i paralitzat per les rancúnies internes. El PSOE no té una idea compartida d’Espanya i, el que és potser pitjor, li manca força i convenciment per plantar cara. La fragilitat de l’esquerra espanyola davant l’avanç dels radicals és sorprenent i desarmant (un … Continuar llegint

Amb el cap fred

L’independentisme es troba encara a hores d’ara sumit en el desconcert després de la derrota política —el fracàs, si es prefereix dir-ho així— soferta el 27 d’octubre de 2017. El naixement, aquest cap de setmana, de la Crida Nacional constitueix, a parer meu, una prova de la confusió i les contradiccions que per desgràcia segueixen tenallant una part de l’independentisme, al qual li està costant horriblement adonar-se de l’ombrívol paisatge engendrat per aquella derrota. Malgrat això, s’ha d’esforçar a afinar la seva intel·ligència i no deixar-se arrossegar per les emocions, per molt justificades que siguin, si vol evitar que la … Continuar llegint

Manuel Valls: de megacrac a megabluf

Manuel Valls va ser anunciat com un gran fitxatge, tots vostès ho deuen recordar. Un ex-primer ministre de França candidat a l’Ajuntament de Barcelona! Albert Rivera es va saltar les primàries i tota altra formalitat i el va col·locar a dit com a alcaldable. Ciutadans havia fitxat un megacrac i això és el que es fa amb els megacracs: el que faci falta, el que convingui. Gran catifa vermella per a l’estrella rutilant. Valls, dèiem, va arribar a primer ministre de França. Això a algú de mentalitat provinciana com Rivera ―entusiasmat d’estar fent carrera a Madrid― el devia enlluernar. També … Continuar llegint