Isabel Díaz Ayuso és el personatge espanyol que més s’assembla, sobretot en els pitjors aspectes, a Donald Trump. Ideològicament i en la forma, en la manera de fer. És una persona amb un atreviment il·limitat i una ignorància igualment il·limitada. Seria, com Trump, una pura caricatura si no fos perquè és perfectament real, existeix. No sols això: acumula poder i influència. Aquesta influència s’ha anat engrandint. Fa temps que vaig escriure que ella, en realitat, és algú de Vox dins els rengles del PP. Des d’aleshores, però, ha estat el conjunt del PP el que no ha deixat de desplaçar-se, … Continuar leyendo →

El president Salvador Illa és un home —així ho ha demostrat en força ocasions— de tarannà moderat, de vegades tirant a conservador. És un polític d’ordre a qui li agrada l’ordre. Endreçat per naturalesa. No se li coneixen vel·leïtats woke. Es tracta d’algú, com dèiem, aferrat al seny, lluny, per tant, de les mostres d’emotivitat que tan bé circulen i que tan bons resultats donen en la política d’avui en dia. Malgrat això, hi ha un punt molt important en què la posició d’Illa, tot i que legítima, és molt naïf, a banda de poc sensata. És en l’assumpte de … Continuar leyendo →

Em compto, i no em fa vergonya admetre-ho, entre les persones a qui les acusacions contra José Luis Rodríguez Zapatero han sorprès, i molt. Es pot dir que m’han fet caure de cul. Estic convençut que a molta gent li ha passat el mateix. La meva estupefacció es pot considerar, em sembla, representativa, atès que no em compto entre els seus fans, ni entre els fans del seu partit, el PSOE. Vull dir que he contemplat i contemplo la seva figura i la seva trajectòria des de la distància sentimental. Tanmateix, ni m’havia passat pel cap que Zapatero pogués ser … Continuar leyendo →

Començo a escriure aquestes ratlles quan fa exactament dos anys i dos dies des que Salvador Illa va guanyar les eleccions catalanes del 2024. Com es recordarà, Illa va ser investit el 8 d’agost gràcies al vot d’ERC i dels Comuns. Va ser el dia de l’escenificació —per a mi inintel·ligible— de Carles Puigdemont apareixent i desapareixent davant d’un exèrcit de mossos desconcertats. Salvador Illa havia fet i va continuar fent un discurs basat en dues propostes. La primera, pacificar, recosir, normalitzar el país després d’uns anys —va argumentar— de confrontació estèril provocada per l’independentisme. No deia, és clar, que … Continuar leyendo →

Miro imatges de Jordi Pujol. Hi veig un home molt gran, un ancià. Fa temps que arrossega problemes per moure’s i una sordesa espessa que l’engavanya. Informen els metges, però també la gent que té més a prop seu, que la seva abans prodigiosa memòria fa aigües. Pateix, a més, altres problemes d’ordre cognitiu. Entenc, per tant, que la seva família, els amics i la gent que l’estima s’indignessin amb la decisió judicial de fer-lo comparèixer en persona a Madrid, desoint els múltiples informes mèdics —també els encarregats per la mateixa Audiència Nacional— que acreditaven sense vacil·lació el seu mal … Continuar leyendo →

No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar leyendo →

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar leyendo →