Centrem: una operació més que incerta

La primera batalla que se li planteja a Àngels Chacón i al seu projecte de partit, Centrem, són les eleccions municipals del 2023. Avui en els pobles i ciutats amb alcaldes del PDeCAT la confusió i la tensió són totals. Junts per Catalunya continua pressionant els alcaldes del PDeCAT perquè es canviïn de samarreta, mentre Chacón i els seus malden per retenir-los. L’objectiu de l’exconsellera és convèncer-ne una cinquantena que poden optar a la reelecció a través de fórmules diferents (cada poble o ciutat és un món) a les eleccions. Entre els alcaldes del PDeCAT ―uns 170― tothom rumia i … Continuar leyendo

Aragonès comença a dir adeu a la taula de diàleg

Els discursos presidencials de Cap d’Any, o de Nadal, o de Sant Esteve, com és el cas, serveixen tradicionalment per mirar endavant, per encarar-se amb l’any entrant amb renovada energia, amb optimisme. Per intentar traslladar a la ciutadania la sensació que es troba en bones mans i les coses s’estan fent bé, raó per la qual cal tenir confiança. Contràriament, no són discursos en què s’introdueixin incerteses, o s’assenyali allò que pot sortir malament, allò que pot fracassar. Menys encara si es tracta de quelcom que fins al moment s’ha presentat com un element central, fonamental. Un element que ha … Continuar leyendo

Canet o com salvar el català

La confirmació de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part del Suprem —la del 25 per cent de castellà— ha coincidit amb l’episodi de l’escola de Canet de Mar. No és el primer centre que rep l’ordre de fer més hores de castellà, la diferència és que aquest cas ha transcendit, en bona part perquè a molts pares no els ha donat la gana de callar i acotar el cap. A desgrat del fet que la justícia faci el que ha fet a Canet és una victòria d’aquells que, no ens enganyem, estan en contra de … Continuar leyendo

La fragilitat de l’estratègia Junqueras

Aparentment, ERC està aconseguint imposar la seva estratègia. Una part de l’independentisme sembla haver acceptat que el pacte-aliança amb Pedro Sánchez i el PSOE és ara per ara l’única via transitable. Que és el que hi ha, com diria aquell. Una altra part el rebutja amb energia i l’interpreta com una rendició. I, una tercera, senzillament, està desconcertada i/o fastiguejada, i ha decidit replegar-se. “Quan tingueu un pla —els ha dit aquesta gent a uns i als altres— doncs ja m’avisareu”. A poc a poc, dic, la situació sembla decantar-se a favor d’una certa consolidació dels republicans. L’ambient regnant sembla … Continuar leyendo

La unitat independentista: útil o perjudicial?

Neixen aquestes ratlles arran del desgavell, per dir-ho diplomàticament, que s’ha produït al voltant de les esmenes a la totalitat dels pressupostos del Govern i, específicament, del paper que hi ha jugat la CUP i les dues forces governamentals. La CUP és capaç de portar el seu ideologisme fins a l’extrem, i se li’n refoten les conseqüències que això pugui tenir per a l’independentisme i la societat en general. La CUP no compleix els acords pactats, perquè, segons ells, els compromisos “muten”. La CUP és un partit capaç, per exemple, de tancar un pacte exprés per fer president Aragonès i … Continuar leyendo

Traduïm l’últim manifest espanyolista anunciat per l’ABC

Fa uns dies, a l’ABC s’anunciava l’enèsim manifest espanyolista a Catalunya (bé, ells en diuen “constitucionalista”), que a l’hora d’escriure aquestes ratlles, i pel que jo sé, encara no s’ha fet públic. L’ambició no és modesta: “Unir fuerzas para propiciar la derrota del secesionismo en Cataluña y el relevo en La Moncloa”, informava un dels subtítols. Els firmants són, es veu, “intelectuales y personalidades” ―què significa exactament “personalidades”?― dels quals el rotatiu donava tres noms: Valentí Puig, Ferran Toutain i Joan López. A aquest últim, exdiputat del PP, no el conec. Els dos primers són persones cultes i, efectivament, se’ls … Continuar leyendo

Calen airbags al govern Aragonès

Hem assistit recentment a les dues crisis més serioses del govern Aragonès des que es va posar en marxa a finals de maig. La investidura de Pere Aragonès ja va estar precedida d’un llarg estira-i-arronsa, episodi que va incloure una primera votació fallida i també, en un moment donat, el trencament de les negociacions amb Junts per part dels republicans, qui, de forma poc comprensible, havien optat per prioritzar el pacte amb la CUP. La crisi entorn l’ampliació de l’aeroport del Prat va tenir com a detonant els dubtes que, de cop i volta, van assaltar ERC sobre el projecte … Continuar leyendo

Puigdemont, assignatura pendent d’ERC i la CUP

Tinc la impressió que, fins a la seva recent detenció a Sardenya, la política catalana, especialment la governamental, s’havia oblidat una mica del president a l’exili. O, més ben dit, l’havia anat situant en una mena de llimbs. L’incident provocat per Llarena, tanmateix, el va tornar a posar en primer pla, i va mostrar ben clarament a tothom el potencial simbòlic, la força, de la figura de l’expresident, que és vist amb simpatia per molts independentistes que no voten JxCat. Una força, també, capaç amb escreix de desestabilitzar radicalment la política interior, i en especial l’aposta en què ERC sembla … Continuar leyendo

Adeu a Angela Merkel, la líder antipopulista

Encara que pugui semblar sorprenent, és la primera vegada a la vida que visito Berlín. Faig una passejada després d’esmorzar, mentre els berlinesos, juntament amb la resta d’alemanys, van a les urnes. M’adono que aquest diumenge és un dia històric. Entre els candidats no hi ha Angela Merkel, i d’aquí a uns dies qui ha regit els destins d’Alemanya des del 2005 desapareixerà d’escena. Merkel ha sigut, sens dubte, la líder política més influent d’aquest principi de segle. La seva figura s’ha projectat a tot Europa i al món. D’aspecte anodí, aquesta doctora en Física criada a l’antiga RDA ha … Continuar leyendo

Quan ERC fa de Convergència i Junts fa d’ERC

De fa ja un temps que estem vivint en la política catalana una curiosa situació de, per dir-ho així, inversió de papers entre les dues grans opcions que conformen l’independentisme, és a dir, la vella ERC i el novíssim partit —fins al punt que encara es troba en plena fase d’estructuració— de Carles Puigdemont, Junts per Catalunya. Totes dues formacions han protagonitzat en paral·lel una ruptura, un cisma, en relació a les seves corresponents tradicions històriques. Esquerra defensa avui una versió realista i pragmàtica de l’independentisme, perfectament conscient que la independència, si de cas, va per llarg. JxCat, de la … Continuar leyendo