No n’espereu res de Pedro Sánchez

“Lasciate ogni speranza voi ch’entrate” (“Abandoneu tota esperança els que aquí entreu”). Com tot aquell que gosés travessar el llindar de la porta dels inferns de Dante, l’independentisme hauria de deixar de tenir esperança en Pedro Sánchez, el qual ha decidit que del laberint català no en vol saber res. Molt menys, encara, esclar, es planteja trobar una solució al que és el problema més important que té Espanya. Sánchez no dialogarà amb els independentistes i tampoc reprendrà els contactes que es van interrompre després de la trobada al Palau de Pedralbes el desembre passat. Des d’aleshores, el tancament de … Continuar leyendo

Albert Rivera, atrapat en el seu laberint

Oblidem-nos ara de la fal·lera de Pedro Sánchez per preservar el sistema, el dit règim del 78, d’elements estranys i distorsionadors. I oblidem-nos també del narcisisme de tots plegats. I fixem-nos per un moment en el quart home del vodevil, Albert Rivera. Rivera va ser acuradament seleccionat pels rics i els poderosos, una bona colla d’ells amb taula reservada a l’Ibex 35. El van fitxar de la pedrera catalana per tal d’apuntalar el sistema de poder espanyol en un moment en què trontollava. Rivera, per la seva banda, es va creure que ell i Ciutadans serien el relleu del PP … Continuar leyendo

La CUP no demana perdó

La CUP es va reunir diumenge a Celrà (Gironès) per fer balanç i discutir el seu futur estratègic i organitzatiu. Va ser, diuen les cròniques, un debat, a més de llarg, molt viu. No consten aquest cop empats miraculosos. El debat estratègic no ha produït cap reconeixement d’equivocacions, ni tan sols de relliscades, durant el llarg procés que va conduir al fracàs posterior al 27 d’octubre del 2017. Només algunes al·lusions genèriques a possibles errors. Tampoc no va sortir cap dels dirigents, ni crec que surti, a demanar perdó per haver contribuït, a força d’un incessant torpedinament, a l’enfonsament final … Continuar leyendo

Trump, el canvi climàtic i la batalla partidista

Arran del terrible incendi de la Ribera d’Ebre i de les condicions que s’auguren per a aquest estiu, quan possiblement ―tant de bo que no― tindrem focs molt importants i destructius, es torna a debatre amb força sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències. Assenyalen els experts que un estiu molt calorós o qualsevol episodi puntual no es pot extrapolar automàticament com a prova del canvi climàtic. Sí en canvi les tendències. I les tendències són clares: el canvi climàtic és una realitat. Un greu problema que, a més, té unes característiques que el fan especialment complex. La primera … Continuar leyendo

Ajuntaments: ERC té un pla

Barcelona és una cosa i la resta de municipis catalans, una altra de diferent. La capital és una qüestió de política nacional, mentre que la resta és, sobretot, política local, s’insisteix. Hi estic d’acord. A l’hora d’analitzar una i altra cosa ho hem de fer amb ulleres diferents. M’estendré poc en Barcelona, on Ada Colau ha preferit pactar amb el PSC i obtenir els vots de Valls (que no són ni seran de franc) més que no pas governar amb el partit amb el que clarament més coincideix: ERC. Per què? La resposta és simple: perquè volia l’alcaldia. Les polítiques … Continuar leyendo

El festeig d’Ada Colau i Mefistòfil

Mefistòfil, el dimoni que simbolitza la temptació, ronda impúdicament Ada Colau. I ella es deixa festejar. Va perdre les eleccions, però Mefistòfil la pot mantenir al capdavant de la ciutat. Només cal que l’antiga activista antisistema, faci una cosa: vendre-li la seva ànima (i la del seu projecte polític). El preu és alt, però l’ambició i l’avidesa d’Ada també. Mefistòfil ofereix, sedueix, posa en safata. Insisteix, pressiona. L’angelical Ada es deixa festejar. De moment, ha insinuat que tal vegada sí que optarà a l’alcaldia i permetrà que Manuel Valls l’encimbelli. Mefistòfil somriu, aquesta és exactament l’oferta. Valls xiuxiueja a l’orella … Continuar leyendo

Colau perd en l’esprint final

Va succeir. El destí va tancar-se sobre si mateix i el germà petit, Ernest, va emular el seu germà gran quasi trenta-set anys després, els que han passat des que Pasqual Maragall va convertir-se en alcalde de Barcelona. Ernest Maragall evoca també l’esqueixament del PSC en els últims anys, que ha perdut gran part del seu sector catalanista. ERC se la va jugar, se la va jugar molt, en elegir el seu candidat i l’aposta, l’experiment, li ha sortit bé. Molt ajustadament, però li ha sortit bé. L’ hegemonia republicana a la política catalana es va consolidant, entre d’altres coses … Continuar leyendo

Colau perd en l’esprint final

Va succeir. El destí va tancar-se sobre si mateix i el germà petit, Ernest, va emular el seu germà gran quasi trenta-set anys després, els que han passat des que Pasqual Maragall va convertir-se en alcalde de Barcelona. Ernest Maragall evoca també l’esqueixament del PSC en els últims anys, que ha perdut gran part del seu sector catalanista. ERC se la va jugar, se la va jugar molt, en elegir el seu candidat i l’aposta, l’experiment, li ha sortit bé. Molt ajustadament, però li ha sortit bé. L’ hegemonia republicana a la política catalana es va consolidant, entre d’altres coses … Continuar leyendo

Pedro Sánchez i l’ ‘operació dos per un’

No puc evitar la temptació de provar de desxifrar l’elecció de Meritxell Batet i Manuel Cruz al capdavant de, respectivament, el Congrés i el Senat. El moviment de Pedro Sánchez es produeix com a rèplica al bloqueig independentista contra Miquel Iceta, el primer candidat a presidir la Cambra Alta. Què busca Sánchez amb aquesta ‘operació dos per un’? Amb aquesta pilota a l’esquena de la defensa d’ERC i Junts per Catalunya? En primer lloc, presentar davant d’Espanya i Catalunya l’independentisme com a contrari al diàleg. Com a culpable que res s’hagi mogut. Això lliga amb una acusació que no s’ha … Continuar leyendo

Puigdemont, candidat: el gran ridícul

No deixa de ser curiós i alhora trist el grapat de proclames, queixes i juraments que la dreta ultraespanyolista i la premsa madrilenya afí han anat destil·lant durant els dies de l’embolic absurd entorn les candidatures al Parlament Europeu de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Resumint molt: si el fiscal contradiu la Junta Electoral Central o el Suprem no troba res que pugui convertir els independentistes en inelegibles, no és perquè així ho dicten la llei i el sentit comú. No. És que la fiscalia obeeix ordres secretes d’un Pedro Sánchez venut als independentistes o perquè al Tribunal … Continuar leyendo