Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar leyendo

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar leyendo

Ara Collboni voldria ser Trias

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar leyendo

Sí: Aragonès a la cimera i ERC a la ‘mani’

El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar leyendo

Aragonès i Sánchez: un dels dos s’equivoca

Un cop trencat el govern independentista a Catalunya, la taula de diàleg —entesa en el sentit ampli de negociació entre Barcelona i Madrid— ha donat dos fruits. D’una banda, l’eliminació del delicte de sedició —amb la contrapartida de la posada en peu d’un tipus delictiu de desordres públics agreujats— i la modificació de la malversació. Aquestes dues mesures permetran la revisió a la baixa de les inhabilitacions dels líders de l’1-O i beneficiaran un bon nombre de persones que encara no han estat jutjades. A aquestes dues qüestions cal sumar-hi els indults parcials aprovats pel govern de Pedro Sánchez l’any … Continuar leyendo

Torna Trias i no demana perdó per ser convergent

Convergència Democràtica mai no hauria hagut de canviar de nom. Va ser un error. No ho dic jo. Ho va dir l’altre dia, ben clarament, Xavier Trias, després de confirmar que provarà de tornar a ser alcalde de Barcelona. Com vaig escriure en una altra banda, Rocky Trias torna al ring. L’exconseller va recordar que el PP i el PSOE també han tingut problemes de corrupció i que a cap d’ells li va passar per la barretina rebatejar-se. De Convèrgència Democràtica de Catalunya, el que n’ha quedat és Junts per Catalunya, on conviuen distintes famílies i, bàsicament, dues ànimes: la … Continuar leyendo

Trueba, els Pujol i l’antipujolisme incurable

Se’n parla, i en general ha estat ben acollida, de la minisèrie documental —quatre episodis— sobre la família Pujol dirigida per David Trueba i que es pot veure a la plataforma HBO. El producte té un títol amb certa gràcia, encara que menys de la que alguns li atribueixen, al meu entendre: La sagrada familia. Els episodis, de menys d’una hora, s’estructuren cronològicament i, en tres d’ells, l’assumpte principal són les acusacions de corrupció contra els Pujol. No és, doncs, un documental sobre el president Pujol o la seva família, sinó exactament sobre els seus draps bruts, alguns comprovats i … Continuar leyendo

Ens calen uns altres líders independentistes

Soc, em compto, entre els ingenus que van creure que els diferents actors de l’independentisme podrien, atesa la transcendència del que tots ens hi juguem, fer un reset, tornar a començar, i escombrar el rancor i els comptes pendents del passat. Tan gran és la meva ingenuïtat que ho vaig tornar a pensar quan va començar l’actual legislatura. No cal dir que em vaig equivocar de mig a mig. La fractura no s’ha reparat, tot al contrari, de manera que la dinàmica de la confrontació ha anat cada vegada a més. En aquesta espiral suïcida hi perd —no cal dir-ho— … Continuar leyendo

Feijóo i Puigdemont compliquen la vida a ERC

És una llarga tradició que, cada vegada que s’acosten cites electorals a Espanya, la qüestió catalana de seguida hi aparegui, hi aflori. Tant hi fa que les urnes s’obrin a l’altra banda de la Península. Sempre hi surt. Si bé això no és nou, en els últims temps, o sigui, des que governa Pedro Sánchez amb Podemos, l’ús de la catalanofòbia en campanya per part de la dreta espanyolista és gairebé obligat, preceptiu, un must, com es diu ara. Les eleccions madrilenyes i les andaluses últimes en són dos exemples entre tants. Vist que la catalanofòbia és una recepta que … Continuar leyendo

Això dels Mossos no ho arreglaran ni Elena ni Aragonès

Abans que Pere Aragonès comparegués, dimecres, davant el Parlament per explicar els canvis de consellers arran de la sortida de Junts per Catalunya del Govern, ja havia esclatat el primer gran escàndol polític de la difícil travessia que afronta amb el suport de només 33 diputats. La qüestió dels Mossos no és un afer menor, ni un sotrac més en el camí. És un afer molt delicat i greu. Que els Mossos no deixin de protagonitzar males notícies, i que els comissaris en cap i la resta de comissaris s’hagin convertit en carn de telenotícies és sens dubte negatiu. Recordem … Continuar leyendo