A les eleccions de diumenge a Galícia i als seus resultats se’ls ha prestat molta atenció. Han estat tractades, atesa la lluita a mort que mantenen el PP i el PSOE, com un episodi transcendental. Se n’han escrit, abans i després, milers i milers d’articles, i s’hi han destinat centenars i centenars d’hores de ràdio i televisió. Provem, a continuació, d’aclarir-ne alguns dels aspectes principals. Veurem també com Galícia i Catalunya, tot i estar allunyades, tenen alguns punts de connexió. 1) El primer aspecte pot semblar una obvietat: Galícia, com Catalunya, és un sistema polític. Cosa que vol dir que … Continuar llegint →

Ha anat fent camí i repetint-se aquí i allà la metàfora de la “ruleta russa” per provar de descriure, de radiografiar, la manera de negociar la llei d’amnistia de Carles Puigdemont, i per extensió, per derivació, de Junts per Catalunya. La metàfora de la ruleta russa neix fruit, en primer lloc, de la perplexitat. De la perplexitat que entre els periodistes, els analistes i els polítics causa el capteniment, i en concret la forma de negociar, de Puigdemont. Es fa molt complicat per a un observador extern —que en aquest punt vol dir pràcticament tothom, menys l’expresident— entendre la lògica … Continuar llegint →

A ERC tenen algunes coses clares. Són conclusions a què han anat arribant mitjançant un procés intern de reflexió i decantament. Aquestes conclusions, convertides en premisses, els han portat a fer una sèrie de moviments i canvis que s’han concretat de manera molt seguida, a raig. Aquestes coses, un cop decidides, cal executar-les el més ràpidament i netament possible. Intentem, primer, repassar aquestes premisses de què parteix Esquerra i, a continuació, en veurem els moviments i canvis resultants. Les premisses de què parteix ERC són fonamentalment: a) L’any que queda abans de les eleccions no serà un passeig triomfal ni … Continuar llegint →

El govern de Pedro Sánchez va dissenyar la primera —i per aquest motiu encara més determinant— gran votació del curs polític com un parany, una teranyina dissenyada per atrapar-hi les voluntats dels seus aliats de la investidura. Així, va recórrer al decret llei, a tres concretament, i els va convertir en una autèntica macedònia carregada de fruites de diferents mides, colors i olors. L’objectiu era que, en no poder-se destriar naps de cols, o plàtans de maduixes, els potencials aliats s’ho haguessin d’empassar tot junt, d’una cullerada i sense escarafalls. Si no acceptes això o allò, impediràs que la pensió … Continuar llegint →

Llegeixo, com sempre, amb atenció l’article que firma a ElNacional.cat l’advocat i escriptor Jordi Cabré. En aquest text concret, intitulat “Aparcar la independència”, esmenta el professor Mas-Colell i en destaca una seva afirmació (“la independència és impossible perquè Europa no ho vol”). A continuació, Cabré enuncia amb contundència: “Em sembla una afirmació [la de Mas-Colell], a banda de falsa, immoral. Per què immoral? Immoral perquè la vam tenir als dits. Perquè ja sabem com es fa, però no vam gosar agafar-la”. Hi insistirà més d’un cop després, per exemple quan assenyala “Vam demostrar que era possible. I vam demostrar com … Continuar llegint →

La qüestió de la dita unilateralitat ve a ser, en aquestes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, com el monstre del llac Ness: de tant en tant treu el cap amb força, i després torna a amagar-se en les profunditats ombrívoles. Han aparegut informacions periodístiques que apuntaven, per exemple, que el PSOE reclama a l’independentisme que rebutgi la via unilateral com a condició per concedir l’amnistia. Per dir-ho amb la cèlebre frase de Jordi Cuixart: que no ho tornin a fer. A partir d’aquestes informacions s’han produït opinions molt dividides: mentre que aquesta exigència per a uns és … Continuar llegint →

Dolors Feliu, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, va assenyalar, el diumenge passat, 1 d’octubre, que no hi pot haver amnistia si no hi ha alhora autodeterminació. Perquè l’amnistia sola, va continuar, “blanqueja Espanya” i és, per tant, una “trampa”. “No volem ser un poble perdonat i vençut”, va reblar. Uns dies abans, en la commemoració de l’Onze de Setembre, havia exigit a ERC, Junts i la CUP que declarin la independència immediatament o convoquin noves eleccions perquè uns altres —la “llista cívica” que ella impulsa— puguin fer-la. Mentrestant, un sector del Consell de la República, presidit per Carles Puigdemont, … Continuar llegint →

L’entrada del català i les altres llengües oficials al Congrés de Diputats és un fet històric, i no exagero gens ni mica. És molt rellevant, tant per als catalanoparlants com per a la resta de ciutadans de l’estat espanyol. Ho és perquè atorga visibilitat i contribueix al prestigi de la nostra llengua, i ho fa en el mateix cor de la democràcia espanyola. A partir d’ara, els catalans podrem ser representats a la seu de la sobirania popular espanyola en català. Al mateix temps, els ciutadans espanyols s’adonaran de forma real, fàctica —anava a dir palpable— que a Espanya es … Continuar llegint →