A Europa ningú no l’estima

El rebuig del Regne Unit ha commogut Europa. La campanya va ser intensa i agra, amb els partidaris del leave atiant sense manies la por a la immigració, inevitablement mesclada amb la por al terrorisme. En el subconscient col·lectiu, l’ancestral reticència vers l’Europa continental i els ecos imperials, d’ aquell passat en què Londres era el centre de l’univers. Sens dubte en el resultat del referèndum ha incidit l’enorme onada aixecada per de la crisi dels darrers anys, que a tot Europa ha dividit les societats entre els de dalt i els de baix, unes societats que han vist escanyolir-se … Continuar llegint

Obama, els Castro i la llibertat

Així com la situació dels refugiats sirians em fa venir al cap la guerra civil i els camps de concentració francesos, on els catalans que fugien dels franquistes van haver de viure com animals, la visita de Barack Obama a Cuba em trasllada automàticament a una pel·lícula. Es tracta de Thirteen days (Tretze dies), dirigida per Roger Donaldson i amb Kevin Costner en el paper de conseller del president John F. Kennedy (Bruce Greenwood). El film recrea els fets que van succeir l’octubre de 1962, en plena guerra freda, quan un avió espia dels EUA va descobrir que la Unió … Continuar llegint

La guerra en les nostres ments

Tot baixant per la Rambla de Catalunya de Barcelona el meu amic esmenta una cosa que va llegir, a manera de resum del que fa una estona que diem: «Ara seria impossible el desembarcament de Normandia». El 6 de juny de 1944, milers de soldats aliats van atacar la costa francesa des de la Gran Bretanya, en una operació –anomenada ‘Overlord’– clau per a l’acabament de la segona guerra mundial. A més de les tropes regulars hi participarien algunes desenes de milers de voluntaris. Recordem que els soldats dels EUA que van alliberar Europa del nazisme no eren professionals com … Continuar llegint

Grècia i els nostres progres

No fa gaire temps, crec que tothom ho recorda, les nostres esquerres no socialdemòcrates es tornaven boges per fer-se una foto amb Alexis Tsipras. El líder de Syriza es deixava estimar. Joan Herrera se’n va fer una de molt bonica a la seu mateixa d’Iniciativa a Barcelona. Grans somriures. El català viatjaria a Atenes durant la campanya electoral grega per entregar personalment un manifest de suport al grec. Pablo Iglesias va participar en el míting final de Syriza, i a dalt de l’escenari van donar-se la mà amb Tsipras com si ballessin sardanes.   Fer grans elogis de Syriza era la … Continuar llegint

La fugida dels joves

El 21 de maig aquest diari donava a conèixer les xifres de joves catalans que van marxar a l’estranger durant el 2014. Van ser més de 5.000. Des del 2009 han fet les maletes per emigrar a altres països al voltant de 25.000 joves d’entre els 15 i els 34 anys. Alguns, els de menys edat, ho van fer acompanyant la seva família; els altres, per buscar feina i un futur professional millor. D’aquests, molts han decidit anar-se’n una vegada completats els estudis universitaris. O força després, al topar amb desesperants dificultats per trobar feina, o fastiguejats al no aconseguir … Continuar llegint

La batalla grega

La negociació grega amb les autoritats europees i l’FMI presenta una colla d’aspectes interessants, entre els quals els que tenen a veure amb la seva dimensió política, tant a l’interior del país hel·lè com amb relació a d’altres capitals del continent. La coalició Syritza va arribar al poder amb un programa que prometia un seguit de mesures de caire social –augment de la despesa– com ara un salari mínim de 751 euros. Tot plegat, més el ferm discurs antiausteritat, va ser interpretat en no pocs llocs, i sobretot a Berlín, com una provocació en tota regla. Un cop al poder, … Continuar llegint

Del gueto a la gihad

Uns dies després de l’atemptat contra Charlie Hebdo, el president dels Estats Units, Barak Obama, va voler subratllar de forma rotunda que a França alguna cosa està fallant. Europa ha de fer més esforç per integrar els musulmans, va sentenciar, i no ha de respondre als problemes d’integració «únicament amb la força». Al mateix temps, no es va estar d’opinar que el principal avantatge dels Estats Units és que «la nostra població musulmana no té cap problema a sentir-se nord-americana». A continuació seria el primer ministre gal, Manuel Valls, qui posaria el dit a la mateixa nafra. Així, va admetre el fracàs de … Continuar llegint

Ser (una mica) Charlie

A ‘La condició postmoderna’, publicat en català per Angle Editorial, Lyotard ens adverteix que els nostres són uns temps en què els grans relats han perdut la seva legitimitat. Al XIX no es posaven en dubte certes coses tingudes per fonamentals, però sí al XX, i en especial a Europa. D’això n’hem dit postmodernitat, que és, en resum, el nom amb què ens referim a la nostra particular –occidental- crisi d’autoestima i d’identitat. No es pot dir que no hi hagi raons que ho expliquin: el segle XX ha estat un segle en molts sentits terrible, ple d’odi, mort i … Continuar llegint

El fred d’Auschwitz

El novembre del 2013, ara fa una mica més d’un any, recorria les planes d’Auschwitz dalt d’un cotxet dels que es fan servir en els camps de golf. El conduïa el director del Museu Estatal d’Auschwitz-Birkenau, l’historiador Piotr M.A. Cywiski, i m’acompanyava el meu fill i uns bons amics. L’estampa tenia un punt d’estranya, però els cotxets de golf són la millor manera de fer-se una idea de la immensitat d’aquell infern. Durant el recorregut ens vam anar aturant aquí i allà, als barracons de totxana, als de fusta, a les cambres de gas, als crematoris, a una cel·la de … Continuar llegint

Qué nos jugamos en Escocia

Queda muy poco para que los escoceses decidan sobre su futuro. Van a poder votar sobre la independencia y lo van a hacer tras llegar a un acuerdo con Londres. Europa mira a Escocia, en especial algunas capitales y las naciones minoritarias. España y Catalunya están, por supuesto, muy, muy pendientes de lo que ocurre. Pero, ¿cómo va a influir la votación escocesa en la partida catalana? Empecemos por lo obvio. Y lo obvio es que la lección democrática del Reino Unido da pie a una comparación sonrojante en términos democráticos para el Ejecutivo de Rajoy y para el PSOE. … Continuar llegint