El pla de 750.000 milions d’euros per a la reconstrucció postcovid (Next Generation EU) és una gran notícia, que ha d’afavorir la UE tant en la dimensió externa com interna. Europa, amb aquest acord, llança un missatge potent al món, en què es reivindica geoestratègicament, com a actor global, en un moment en què molts s’esforcen a caricaturitzar-la com un jugador dèbil i en decadència, visió afavorida, entre d’altres factors, per la política trumpista i el Brexit. El context internacional és de lluita ferotge entre diferents governs per aconseguir una posició preponderant en un entorn més agitat que mai. El … Continuar llegint →

Donald Trump és un paio extraordinari, és a dir, algú fora del normal. No té res a veure amb el que els europeus entenem per un polític, ni tampoc amb el que fins ara s’havia entès per polític als Estats Units. No segueix cap pauta racional pel que fa a la seva conducta i a la forma d’expressar-se, sovint menyspreadora, incloent-hi els insults. Simplement, fa el que li surt del barret, el que li dona gana. No escolta. Com ell mateix ha proclamat, l’única persona del govern que compta és ell. Han estat molts els experts que n’han elaborat perfils … Continuar llegint →

De sempre han existit governants extravagants i forassenyats. En el moment d’escriure aquestes ratlles trobem a la cartellera teatral barcelonina, per exemple, l’obra d’Albert Camus dedicada a Calígula. Sense marxar de Roma, hi ha Neró. O, més tard, Mussolini, Idi Amin Dada i tants d’altres. Abunden els tipus delirants en les dictadures, i en especial en dictadures del que abans se’n deia el Tercer Món -penso ara en l’extraordinari retrat de l’etíop Haile Selassie que va fer Kapuscinski-, encara que no només del Tercer Món. On és més complicat de comptar-ne és en el ram de països que conformen les … Continuar llegint →