Telón para el presidente activista

Lo anunciado ha sucedido ya. Cuando ocurrieron los hechos juzgados, sus consecuencias parecían lejanas, pero hoy, transcurrido aproximadamente un año y medio, están aquí. Los días de Torra como presidente de Catalunya han acabado. Es el tercer presidente seguido, tras Mas y Puigdemont, que colisiona con la justicia española. Los tres que han gobernado apoyados por una mayoría independentista. Habrá tiempo para analizar a fondo el recorrido presidencial de Torra, que tomó posesión en mayo del 2018. Digamos por ahora que su mandato ha estado marcado por el fracaso de octubre del 2017 y el conflicto político con el Estado. … Continuar leyendo

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar leyendo

Torra nos mete en un lío

La más que probable inhabilitación de Quim Torra por negarse a retirar la pancarta de apoyo a los presos está al caer. Es un castigo desproporcionado que tendrá repercusiones que trascienden al presidente de la Generalitat, pues el asunto interferirá en la vida política e institucional catalana en unos momentos muy delicados a causa de la terrible crisis sanitaria y económica. Torra prometió en enero que tras aprobar los presupuestos iba a convocar elecciones. Estaba harto de lo que consideraba deslealtades de ERC. Lo proclamó a los cuatro vientos. Luego, cuando se aprobó el presupuesto, aludió a la grave situación … Continuar leyendo

Canvi de govern poc patriòtic

Quim Torra va presentar-se, i es presenta, com un patriota, com algú compromès fins al moll de l’os amb aquest país. El president sempre ha rebutjat tenir aspiracions polítiques particulars o ser un home de partit o facció. Igualment, i de manera reiterada, s’ha referit a la dignitat de la institució de la Presidència de la Generalitat, i a la necessitat de defensar aquesta dignitat, igual que la de la resta d’institucions catalanes. És més: s’ha declarat disposat al sacrifici personal per defensar aquesta dignitat, i fins i tot ha cridat a convocar un nou referèndum com el de l’1-O. … Continuar leyendo

Puigdemont i el bucle temporal

a darrera pel·lícula de Christopher Nolan, Tenet, no és, expressem-ho amb delicadesa, una pel·lícula fàcil de seguir. El producte és visualment espectacular i, com a història de lladres i serenos (o d’un heroi que malda per salvar el món) resulta prou entretinguda. El que la fa complexa són els desplaçaments constants -d’objectes i persones- en el temps. Així, mentre n’hi ha que van endavant en el temps, altres van endarrere. Més encara: uns i altres -també la mateixa cosa o persona- poden coincidir en un mateix espai-temps, de manera que mentre uns van, els altres tornen. Un cotxe, per exemple, … Continuar leyendo

Sobreviure després de Messi

Un bon amic sosté la teoria, que defensa amb convicció, que les situacions que es produeixen a can Barça, concretament en el seu primer equip de futbol, anticipen el futur més o menys immediat del país. Així, si el Barça va malament i perd, Catalunya, especialment la seva política, tendeix a empitjorar, a deteriorar-se. Si, en canvi, el Barça juga bé i guanya títols, les coses rutllen amb fluïdesa i Catalunya tira endavant. El Barça vindria a ser, doncs, com l’estatueta d’un monjo que es pengen als balcons d’algunes cases. El religiós, amb les muntanyes de Montserrat al fons, informa, … Continuar leyendo

L’independentisme i la monarquia

L’independentisme català ha anat incrementant progressivament la censura i els retrets al rei Felip VI, especialment des del seu discurs del 3 d’octubre del 2017. La meva pregunta és si realment l’independentisme ha d’invertir grans energies i esforç a qüestionar la monarquia espanyola, i fins a quin punt això contribueix a aconseguir un referèndum sobre el futur de Catalunya. No és aquest un article en defensa de la Corona espanyola. Joan Carles va ser rei perquè Franco el va nomenar successor i els partits van decidir encasquetar-lo a la Constitució del 1978. Les formacions republicanes del moment, PSOE i PCE … Continuar leyendo

Bonvehí decide plantarse

La reunión telemática del consejo nacional del PDECat, la tarde-noche del jueves, salió mejor de lo que algunos hubieran soñado hace no mucho tiempo. Los puigdemontistas habían renunciado a que se votara la propuesta de los presos para que los miembros del PDECat se incorporaran a JxCat y disolvieran el partido más tarde. El consejo nacional se desarrolló de forma plácida. David Bonvehí explicó cómo anda la negociación con JxCat y subrayó el mensaje que antes había hecho llegar también a Carles Puigdemont: el PDECat no va adesaparecer y, pase lo que pase, va a presentarse a las elecciones al … Continuar leyendo

La gran ocasió europea

El pla de 750.000 milions d’euros per a la reconstrucció postcovid (Next Generation EU) és una gran notícia, que ha d’afavorir la UE tant en la dimensió externa com interna. Europa, amb aquest acord, llança un missatge potent al món, en què es reivindica geoestratègicament, com a actor global, en un moment en què molts s’esforcen a caricaturitzar-la com un jugador dèbil i en decadència, visió afavorida, entre d’altres factors, per la política trumpista i el Brexit. El context internacional és de lluita ferotge entre diferents governs per aconseguir una posició preponderant en un entorn més agitat que mai. El … Continuar leyendo

Marchena vol espanyolitzar els presos

El jutge Manuel Marchena s’ha convertit en un dels grans pilars de l’Espanya de la crosta. De l’Espanya immobilista, antimoderna i retrògrada. Ara ha decidit, a desgrat de les conseqüències que tindrà per a tots els presos d’Espanya, que ell, el Tribunal Suprem, s’encarregarà de dir qui pot o no pot sortir de la presó. Aquesta revolució, que trenca amb el que passava fins ara, no afectarà només els graus penitenciaris, sinó també els permisos. Marchena continuarà decidint, i amargant, la vida dels presos. Marchena després de Marchena. Del foc no a les brases, sinó al mateix foc. Si la … Continuar leyendo