La ola trumpista, la razón y la palabra

‘Extrema derecha’ y ‘ultraderecha’ son atributos generalmente empleados para describir la potente ola que se propone arrasar la parte del mundo que hemos venido a llamar Occidente. Sin embargo, tales paraguas semánticos apenas recogen la realidad del trumpismo y el heterogéneo conglomerado internacional que le flanquea. Repetimos que son de ‘derechas’, pero en realidad no son conservadores. Su afán no es salvaguardar o mejorar lo vigente, las formas establecidas, sino destruirlo, arrasarlo. Son revolucionarios, unos revolucionarios con jaeces anarquizantes, para nada conservadores. Adoran las fronteras y rechazan a los inmigrantes, pero aplauden al Gobierno de Israel o ambicionan Groenlandia. Son … Continuar leyendo

Una justícia moderna a Espanya, impossible?

La justícia és la ultima ratio, el darrer argument, del sistema democràtic. És el lloc al qual els ciutadans, les empreses o altres agents recorren quan se senten maltractats o són víctimes d’un abús o una agressió. De la justícia n’esperem reparació i, també, càstig per als culpables. La justícia és fonamental per dotar el sistema de sentit. Si no hi ha justícia, no hi ha democràcia. I si funciona de manera pobra o defectuosa, és el conjunt el que es veu irremeiablement deslegitimat. És la democràcia qui es devalua a ulls de la gent. És justament per aquest motiu, … Continuar leyendo

Karla Sofía Gascón, les burrades i els Òscars

No he vist la pel·lícula Emilia Pérez, per la qual l’actriu trans Karla Sofía Gascón ha estat nominada als Premis Òscar. Estic convençut —no tinc per què dubtar-ho— que l’actuació de Sofía Gascón és mereixedora d’aquest reconeixement. Segur que el film també està molt bé. Però no és de cinema del que els volia parlar, sinó de la polèmica que ha esclatat entorn de l’actriu espanyola (Alcobendas, 1972) arran d’unes piulades al seu perfil de Twitter (ara X) de fa uns anys, però tampoc no gaires. El mullader té molt a veure amb la política, almenys si l’entenem en un … Continuar leyendo

Musk, sus colegas y nuestra democracia

Las imágenes de la toma de posesión de Donald Trump en el Capitolio son pornográficas. Lo son en el sentido de obscenas. Y en el de impudorosas, descaradas e insolentes. Nunca antes el poder político se había atrevido, como el pasado 20 de enero, a mostrar de tal modo su alianza, su connivencia y su coleguismo con los más ricos. Hasta ahora, los políticos habían huido de imágenes como las del otro día, pues querían seguir apareciendo como representantes y servidores de todos los ciudadanos. Siempre ha habido relación entre los poderes, en este caso entre el político y el … Continuar leyendo

Això de Ripoll i de Sílvia Orriols s’embolica

Una cosa que caracteritza Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder d’Aliança Catalana, és que no s’arronsa. No ho fa mai. Com que els grups de l’oposició a l’Ajuntament, que tenen la majoria, no li han aprovat els pressupostos, ha decidit sotmetre’s a una qüestió de confiança. És la manera que tenen molts alcaldes —de grans ciutats, com Barcelona, de ciutats mitjanes o de pobles petits— per tirar endavant els comptes quan els falten vots. Orriols és perfectament conscient que, si van mal dades, ella pot acabar, no sols perdent els pressupostos —que pugen a 15,3 milions—, sinó que, amb … Continuar leyendo

Pedro Sánchez lanza la ‘Operación Franco’

Hubo un momento concreto de un día concreto en el que Pedro Sánchez tomó la decisión de luchar hasta el final. Que, si moría, sería matando. Ocurrió, apostaría, durante los cinco días que, en la primavera del año pasado, se dio para reflexionar sobre el porvenir. Para pensar si tiraba la toalla o no. Había tenido ya tiempo suficiente para darse cuenta de que la llegada de Alberto Núñez Feijóo al PP no cambiaba nada. Por el contrario, ese PP no sería menos agresivo ni más moderado que el de Pablo Casado. Y también que el intento de tumbarlo no … Continuar leyendo

Donald Trump i l’autenticitat en política

Hi ha un bon nombre d’elements que ens poden ajudar a comprendre per què Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016 i ara hi ha tornat a arribar. Es tracta de factors diversos i de diferent naturalesa. Factors polítics, econòmics, socials, etcètera. Però també hi ha aquells elements directament connectats amb la mena de lideratge desplegat per l’home de la pell taronja. Tan intens s’ha revelat aquest lideratge que, per exemple, ha acabat fent que el Partit Republicà orbiti entorn de Trump, fins al punt que l’ideari i la tradició republicana s’han diluït i metamorfosejat en això … Continuar leyendo

Ascens i glòria de Gabriel Rufián

Gabriel Rufián va néixer el 1982, l’any de la gran victòria de Felipe González i del Mundial de Futbol del Naranjito. Diplomat en Relacions Laborals a la Pompeu, va donar-se a conèixer en els inicis del procés com a membre de Súmate, aquella plataforma que buscava el suport dels catalans castellanoparlants a la independència. Oriol Junqueras el va fitxar com a candidat al Congrés en les eleccions del desembre de 2015. Eren anys de puixança per a ERC i per a Junqueras. La perspectiva era créixer i, l’estratègia, eixamplar la base. Calia sobrepassar el perímetre de sempre i conquerir nous … Continuar leyendo

Presente (y futuros) de Illa y Sánchez

Salvador Illa y Pedro Sánchez volvieron a buscar, y a encontrar, la sintonía en sus discursos de balance del año político. Ambos echaron mano del socorrido letimotiv del “pasar página” e insistieron en que, con ellos, se ha dejado atrás un tiempo, los años marcados por el Procés, de nefastas consecuencias para los catalanes. Según la narrativa socialista, Catalunya ha salido de las tinieblas para adentrarse en un presente de estabilidad y progreso. De luz. Si el PSC y el PSOE de hoy exhiben tal armonía es porque Illa ha asumido con gran docilidad los sucesivos bandazos de Sánchez. Unos … Continuar leyendo

El calvari dels mestres i el periodisme falsari

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar leyendo