Pero, ¿quién es Pedro Sánchez?

Parece que haya transcurrido una eternidad desde las elecciones del 28 de abril, que ahora hay que repetir. Aquellos comicios sirvieron para dos cosas, las dos importantes. La primera para decidir si en España pasaba a gobernar la tríada de la derecha, a la que algunos habían bautizado como el ‘trifachito’, o lo hacía la izquierda, esto es, el PSOE con Unidas Podemos más, en caso necesario, la ayuda de las formaciones políticas de la moción de censura contra Mariano Rajoy. La segunda cosa importante por resolver era qué hacer con Catalunya. Si más mano dura y un 155 permanente, … Continuar llegint

El llibre d’Álvaro o la miopia suïcida

Hi ha gent contrària a la independència que ha celebrat aparatosament l’aparició del llibre de Francesc-Marc Álvaro Assaig general d’una revolta (Proa en català i Galaxia Gutemberg en castellà). “Ho veieu?”, repeteixen farisaicament. “Nosaltres ja ho dèiem”. I proven d’instrumentalitzar el que s’hi diu per provar d’avalar les seves posicions. Però no sols arriben veus d’aquesta banda. També se n’aixequen entre els independentistes, cosa que resulta de llarg més inquietant. Alguns s’han pres molt malament les crítiques, al meu entendre del tot raonables, que fa Álvaro al procés i els seus protagonistes. Un independentista parlant severament de les misèries del … Continuar llegint

Sobre la crisi dels cinquanta

Arribar a la mitjana edat és veure els pares ancians i segurament copejats, o haver-te de conformar amb recordar-los. La mitjana edat és adonar-te que les pròximes estacions es diuen vellesa i mort. Descobrir, gairebé de cop, que la vida t’ha empès ja fins al primer rengle, que la pròxima generació que desapareixerà serà la teva, tu. Que la majoria ja són al darrere, com la major part del teu temps. Això fa que quan un és als cinquanta -a vegades uns anys abans o després- no pugui evitar rumiar en el futur. Què puc fer amb el que queda? … Continuar llegint

Tiempo suspendido

A la manifestación del Onze de Setembre acudió mucha gente, muchísima, aunque menos que otras veces. Las dos cosas son ciertas. Como confesaron los organizadores, esta era la convocatoria más difícil desde que, en el 2012, empezaron las grandes manifestaciones con motivo de la Diada Nacional. El ambiente era más silencioso, más calmo, menos burbujeante y festivo que los otros años. Siempre resulta un ejercicio temerario intentar evaluar el espíritu colectivo, pero diría que en el ambiente flotaban decepción, tristeza y enojo. Y también determinación, tozudez, sentido de la dignidad y firme lealtad a unos ideales. La manifestación llegaba en … Continuar llegint

No n’espereu res de Pedro Sánchez

“Lasciate ogni speranza voi ch’entrate” (“Abandoneu tota esperança els que aquí entreu”). Com tot aquell que gosés travessar el llindar de la porta dels inferns de Dante, l’independentisme hauria de deixar de tenir esperança en Pedro Sánchez, el qual ha decidit que del laberint català no en vol saber res. Molt menys, encara, esclar, es planteja trobar una solució al que és el problema més important que té Espanya. Sánchez no dialogarà amb els independentistes i tampoc reprendrà els contactes que es van interrompre després de la trobada al Palau de Pedralbes el desembre passat. Des d’aleshores, el tancament de … Continuar llegint

En el oscuro y confuso túnel

Vamos dejando el verano atrás y nos damos cuenta de que, como antes, seguimos muy dentro del túnel descorazonador de la política catalana y española (por no mencionar la europea y mundial). Un túnel oscuro, en el que lejos de intuirse la salida, las sombras se hacen cada vez más densas. Se acerca la sentencia del ‘procés’ -que no será amable, sino lo contrario- mientras el independentismo sigue abismado en sus propias y clamorosas contradicciones, nacidas de la incapacidad de los políticos y las entidades de compartir un análisis de los hechos y un mapa estratégico con el que guiarse … Continuar llegint

Muerte, armas y cultura en EEUU

Se suceden, continúan sucediéndose en EE UU, las matanzas causadas por civiles armados. Todo apunta además que, a pesar de todo, van a seguir repitiéndose una y otra vez. Había muertos antes de Donald Trump y los habrá después. Lo que ha hecho el presidente, insistiendo en insultar y menospreciar a los inmigrantes, es situarlos más cerca del punto de mira. El estupor y azoramiento que, como europeos, sentimos tras cada tiroteo en un instituto, un supermercado o una avenida solemos despacharlo concluyendo que los estadounidenses están mal de la cabeza, o tirando de teorías conspirativas, como, por ejemplo, que … Continuar llegint

Sánchez, guardià de la Transició

La situació de bloqueig que pateix Espanya mentre transcorre un estiu asfixiant presenta alguns trets inquietants, estranys i diferents de les dificultats a l’hora de formar govern després de les eleccions del 2015 i 2016. La crisi actual tampoc s’assembla a la que, amb certa freqüència, travessen altres estats del nostre entorn. Existeix la tendència d’analitzar el conflicte actual situant el focus en la personalitat dels actors que tenen d’un rol determinant. Una altra aproximació, igualment legítima, consisteix a aprofundir en l’observació de les estratègies respectives i en l’avaluació de la seva eficàcia a l’hora de procurar els objectius buscats, … Continuar llegint

Ens calen polítics ben pagats

En una decisió que estic segur que havia rumiat llargament, Ada Colau va apujar-se el sou així que va ser investida de nou alcaldessa. Al marge de penjar de nou el llaç groc al balcó consistorial, va ser una de les primeres decisions que va prendre. Concretament, Colau ha passat de percebre 2.200 euros nets al mes a 3.100. Així, Barcelona en Comú rep ara una proporció més petita del sou de l’alcaldessa. Els comuns, doncs, rectifiquen. Esmenen parcialment aquell seu discurs populista segons el qual els polítics eren uns privilegiats, uns aprofitats, que cobraven massa. Tot i saber que … Continuar llegint

Greta contra Donald

L’agost passat, una adolescent sueca, Greta Thunberg, es va plantar davant del Parlament del seu país per protestar contra el canvi climàtic i exigir als polítics que actuessin ja. Quan va començar l’escola, hi anava cada divendres. Aviat allò es va conèixer com a ‘Fridays for future’. La Greta va ser seleccionada per protagonitzar una xerrada en les TED Talks d’Estocolm. Avui centenars de milers de joves de tot el món la segueixen. Ha sigut convidada a parlar davant del Parlament de Suècia, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, el Parlament d’Estrasburg, i, al juliol, l’Assemblea Nacional Francesa. La seva forma … Continuar llegint