ERC (i Oriol Junqueras) al laberint del Minotaure

Els resultats de diumenge són una autèntica desfeta —colofó de les patacades de les municipals i espanyoles de l’any passat— per a Esquerra Republicana. La ruïna és inapel·lable. Ben segur —o potser no— que Pere Aragonès s’ha adonat que convocar precipitadament els comicis després del rebuig dels comuns als pressupostos va ser un error. Aragonès va contradir el manual de la sensatesa política, que diu ben clarament que sempre s’hi és a temps per a la derrota. Hauria d’haver esperat i veure-les venir. Perquè pot ser que les coses canviïn i que, per exemple, es posi insospitadament a ploure, com … Continuar llegint

El independentismo, exhausto

La victoria de Salvador Illa no ha sido un vuelco, ni tampoco producto de un brusco giro de los acontecimientos. A lo que hemos asistido es a un progresivo deslizamiento de tierras, un cambio a cámara lenta. Algunos atribuirán su éxito al insólito paréntesis de Pedro Sánchez para reflexionar sobre si continuar o dejarlo. Seguramente, Sánchez ha tenido su efecto, pues en Catalunya tiene un público receptivo a sus peripecias. A mí, personalmente, lo que me gustaría resaltar -no lo he visto muy mencionado en ninguna parte- es la dimensión disruptiva del estilo de Salvador Illa, pues el candidato socialista … Continuar llegint

Las encuestas no son solo un termómetro

Comparten casi siempre la misma mesa en el comedor de una gran empresa tecnológica de Barcelona. Uno de los ingenieros pregunta en voz alta al sentarse: “¿Qué, ya habéis decidido a quién vais a votar?” Mientras algunos mueven la cabeza y otros miran al plato, hay uno que responde: “No lo sé, depende de las encuestas. Yo siempre me fijo en las encuestas antes de decidir. No soy de los que votan siempre igual”. Son muchos, cada vez más, los que no votan automáticamente, es decir, que no votan siempre al mismo partido convocatoria tras convocatoria. El llamado ‘voto ideológico’, … Continuar llegint

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar llegint

El País Vasco, tan lejos

Finalmente, el sorpaso de la pujante coalición EH Bildu al PNV, avizorado por las encuestas, no se consumó la noche del domingo. Los jetzales no han perdido nunca unas elecciones autonómicas en votos, y solo una vez lo hicieron en escaños. El domingo empataron a 37 con los abertzales. Las dos fuerzas soberanistas suman, pues, 54 diputados de un total de 75. El resto, todos juntos, solo 21. El PNV se dispone de nuevo a gobernar de la mano de los socialistas. Visto desde Catalunya, es como si allí vivieran en otra era. Tras sacar sus conclusiones del naufragio del … Continuar llegint

Graupera i Ponsatí descobreixen la sopa d’all

Han aconseguit, Jordi Graupera i Clara Ponsatí, amb la seva pensada sobre l’escola i el català, que es parli d’ells, i del partit nounat Alhora. Sobretot en el món digital, la proposta de doble xarxa educativa, una en català i l’altra només mitjo-mitjo, ha provocat un notable mullader. I, justament, aquesta és la principal virtut de la proposta: que ha fet que es parli de la immersió i, per extensió, de la salut present i futura del català. Aplaudiments. A partir d’aquí, però, temo, la proposta deixa de ser útil. Provo d’explicar-ne les pegues. 1.- La proposta soscava completament les … Continuar llegint

Josep Pla, escurridizo y fascinante

No es un libro, ni creo que la editorial o el autor lo pretendan, para que lo lea todo el mundo, ni siquiera destinado a un público más o menos amplio. Por su peso y tamaño, pero sobre todo por el número inacabable de datos, detalles y anécdotas de toda clase que se acumulan a lo largo de su enciclopédico número de páginas. Hablo de la biografía de uno de los grandes periodistas del siglo XX, Josep Pla. El autor es el profesor Xavier Pla, que titula su obra así: ‘Un cor furtiu. Vida de Josep Pla’ (‘Un corazón furtivo. … Continuar llegint

Passar o no passar pàgina del Procés, aquesta és la qüestió

Passar o no passar pàgina. Al voltant d’aquest dilema d’aire hamletià girarà la cursa –hi ha començat a girar– de les eleccions al Parlament. És la qüestió, deixar enrere el Procés o no, que el 12 de maig hauran de resoldre amb el seu vot els ciutadans. Naturalment, és una decisió que toca prendre sobretot a l’electorat independentista, que ha viscut amb desconcert, frustració i enuig els sis anys i mig transcorreguts des de l’octubre del 2017, però que no ha deixat de desitjar i somiar en l’estat propi. Qui interpel·la els ciutadans en aquests termes són Carles Puigdemont, al … Continuar llegint

Anna Navarro, Tomàs Molina i l’altra cara de la moneda

L’anticipació de les eleccions al Parlament de Catalunya està fent anar de corcoll els partits, més encara perquè se sumen a la ja prevista convocatòria europea, de manera que ara els catalans no sols votarem el mes de juny, com tocava, sinó també el maig. Una de les qüestions més comentades i debatudes aquests darrers dies són els fitxatges d’Anna Navarro, per part de Junts + Puigdemont per Catalunya, i Tomàs Molina, per ERC. La primera ocuparà el número dos de la llista de Barcelona al Parlament, mentre que el segon tindrà el número quatre en la candidatura de la … Continuar llegint

La funesta història de Cs

La recordo bé la colla del Foro Babel, el nucli intel•lectual del qual va sorgir l’engendre que va ser, encara és, Ciutadans. Gent amb un passat d’esquerres o molt d’esquerres amarada d’antipujolisme. Menyspreaven Jordi Pujol, a qui anomenaven “botiguer” o “banquer”. Havien interioritzat la idea, formalitzada per Solé Tura, segons la qual la Catalunya-nació és una arma de classe, una superestructura inventada per sotmetre els treballadors. L’internacionalisme marxista mal paït alimentava la verborrea dels del Foro Babel, molts immerescudament aviciats per la indústria cultural en espanyol, que presumien de cosmopolitisme i consideraven la catalanitat poc més que un atavisme rural. … Continuar llegint