L’amnistia és una realitat. Després del vot en contra de Junts per Catalunya i de reobrir-se les negociacions, finalment es va assolir un text concertat entre els tres grans actors en aquest assumpte, PSOE, Junts i Esquerra Republicana. El partit de Carles Puigdemont ha pogut introduir aquells elements que creia necessaris per restringir al màxim el marge d’interpretació de l’elit judicial espanyola, revoltada contra la idea d’amnistiar els independentistes i, sobretot, obsessionada per tombar Pedro Sánchez. El PSOE i el govern central han aconseguit un articulat que estan convençuts que no serà impugnat pel Tribunal Constitucional. Al seu torn, ERC, … Continuar llegint →

L’independentisme torna a jugar la partida espanyola. ERC va començar a fer-ho poc després de l’octubre de 2017. Junts per Catalunya va executar el seu gir després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol passat, quan una carambola va convertir els seus set diputats en imprescindibles per a Pedro Sánchez. Els juntaires estaven obligats a triar. O Sánchez o repetició d’eleccions. Aleshores, Carles Puigdemont va portar Junts a acordar, primer, la presidència i la resta de la mesa del Congrés i, seguidament, la investidura de Sánchez. Després, també donaria els seus vots en l’agònica votació dels cèlebres decrets llei … Continuar llegint →

Molt abans de l’1-O, el setembre de 2012, el govern de Mariano Rajoy va mobilitzar la cúpula del ministeri de l’Interior, al capdavant de la qual hi havia Jorge Fernández Díaz, amb l’objectiu de fer naufragar com fos el procés independentista. L’anomenada policia patriòtica va actuar al marge de la llei amb l’afany d’arruïnar la reputació i destruir personalment polítics, empresaris i altres personalitats vinculades, realment o aparentment, a l’independentisme. Les revelacions sobre l’operació Catalunya s’han anat succeint en un degoteig que fa anys que dura. Aquests dies hem conegut noves informacions que apunten que Mariano Rajoy estava perfectament al … Continuar llegint →

L’octubre del 2017, Oriol Junqueras i ERC van resultar determinants perquè, el dia 27, Carles Puigdemont dugués a terme la declaració frustrada d’independència. Els republicans, però no únicament ells, esclar, van empènyer Puigdemont perquè es llancés, tot i els dubtes del president. A pesar d’això, poc després, Esquerra Republicana va fer un cop de timó i va passar de l’unilateralisme al pragmatisme i la negociació amb el PSOE. La història és prou coneguda. Junqueras va entendre molt aviat que el que s’havia viscut era, malgrat l’èpica d’alguns episodis, fonamentalment una derrota de l’independentisme a mans de l’Estat. Va entendre igualment … Continuar llegint →

Al llarg de la seva història, el catalanisme polític, el nacionalisme català, ha oscil·lat entre la via del pacte i l’intent de transformació de l’Estat i la via independentista, de la ruptura, des de la convicció, en aquest últim cas, que Espanya mai no acceptarà la diversitat com a consubstancial, sinó que continuaria provant d’arraconar i finalment fer desaparèixer la diferència catalana. La realitat és que continuem en una mena d’empat infinit marcat per la incomoditat, la insatisfacció i la irritació de moltíssims catalans per com Espanya es relaciona amb Catalunya. Aquests ciutadans no troben que Espanya els aculli ni … Continuar llegint →