Pedro Sánchez, els palestins, la impudícia

Les europees són aquelles eleccions de les quals el ciutadà se sent més allunyat. Malgrat que no és gens així, continua viva la percepció general que la UE i els assumptes de què s’encarrega són vagues i desvinculats de la quotidianitat. És per això que hi vota poca gent i la que ho fa utilitza criteris sobretot ideològics, per tant, menys acostats a qüestions o assumptes concrets i tangibles. Els que votaran, aquest cop sí, ho faran amb la samarreta del seu equip còmodament ajustada. El fet que les coses siguin així facilita que les europees esdevinguin un capítol més, … Continuar leyendo

ERC (i Oriol Junqueras) al laberint del Minotaure

Els resultats de diumenge són una autèntica desfeta —colofó de les patacades de les municipals i espanyoles de l’any passat— per a Esquerra Republicana. La ruïna és inapel·lable. Ben segur —o potser no— que Pere Aragonès s’ha adonat que convocar precipitadament els comicis després del rebuig dels comuns als pressupostos va ser un error. Aragonès va contradir el manual de la sensatesa política, que diu ben clarament que sempre s’hi és a temps per a la derrota. Hauria d’haver esperat i veure-les venir. Perquè pot ser que les coses canviïn i que, per exemple, es posi insospitadament a ploure, com … Continuar leyendo

El PSOE, segrestat per Pedro Sánchez

Trobo que, en la discussió que s’ha engegat arran de l’estranya giragonsa de Pedro Sánchez —des de la carta oberta a la ciutadania fins a l’anunci que continuava “amb més força que mai”—, s’està parlant molt poc del PSOE. Tanmateix, el partit fundat pel tipògraf Pablo Iglesias Posse el 1879 és un actor central, i diria que protagonista, d’aquesta pel·lícula. Una pel·lícula que alguns consideren, si no bona, raonablement útil i altres, completament nefasta, execrable. Estem parlant d’una formació que és una impressionant maquinària política, electoral i de poder a tots els nivells; d’una organització que ha estat fonamental des … Continuar leyendo

Graupera i Ponsatí descobreixen la sopa d’all

Han aconseguit, Jordi Graupera i Clara Ponsatí, amb la seva pensada sobre l’escola i el català, que es parli d’ells, i del partit nounat Alhora. Sobretot en el món digital, la proposta de doble xarxa educativa, una en català i l’altra només mitjo-mitjo, ha provocat un notable mullader. I, justament, aquesta és la principal virtut de la proposta: que ha fet que es parli de la immersió i, per extensió, de la salut present i futura del català. Aplaudiments. A partir d’aquí, però, temo, la proposta deixa de ser útil. Provo d’explicar-ne les pegues. 1.- La proposta soscava completament les … Continuar leyendo

Anna Navarro, Tomàs Molina i l’altra cara de la moneda

L’anticipació de les eleccions al Parlament de Catalunya està fent anar de corcoll els partits, més encara perquè se sumen a la ja prevista convocatòria europea, de manera que ara els catalans no sols votarem el mes de juny, com tocava, sinó també el maig. Una de les qüestions més comentades i debatudes aquests darrers dies són els fitxatges d’Anna Navarro, per part de Junts + Puigdemont per Catalunya, i Tomàs Molina, per ERC. La primera ocuparà el número dos de la llista de Barcelona al Parlament, mentre que el segon tindrà el número quatre en la candidatura de la … Continuar leyendo

Aragonès voldria fer un ‘Pedro Sánchez’

Pere Aragonès va anticipar les eleccions després que els comuns rebutgessin els seus pressupostos. Els republicans havien partit peres amb l’independentisme (Junts per Catalunya i la CUP), engegant al carall aquella tan i tan publicitada proclama que assegurava que érem a la legislatura “del 52 %”. Però la ruptura definitiva no es va produir amb l’independentisme, sinó per l’esquerra, amb els comuns de Jéssica Albiach i Ada Colau. ERC quedava totalment aïllada al Parlament, amb únicament amb els socialistes com a socis. És quan Albiach deixa clar que no donaran suport als pressupostos —esgrimint el Hard Rock, una excusa que sembla … Continuar leyendo

Clara Ponsatí i el que faltava pel duro

No és senzill de traduir l’expressió “el que faltava pel duro”. La dita ens recorda que sempre, sempre, podem anar a pitjor. Mai no pots estar segur d’haver tocat fons o que el futur no serà més desgraciat que el present. Tot això ve a tomb perquè està en marxa, en període de gestació, un grapadet de noves ofertes independentistes, un parell situades en el ‘nosurrendisme’ i el “tenim pressa”, i una tercera enclavada en l’identitarisme i en el discurs contra la immigració. No deixa de ser curiós que, en plena ressaca del procés, quan el mercat independentista s’encongeix, cada … Continuar leyendo

Algunes coses sobre Galícia (i Catalunya)

A les eleccions de diumenge a Galícia i als seus resultats se’ls ha prestat molta atenció. Han estat tractades, atesa la lluita a mort que mantenen el PP i el PSOE, com un episodi transcendental. Se n’han escrit, abans i després, milers i milers d’articles, i s’hi han destinat centenars i centenars d’hores de ràdio i televisió. Provem, a continuació, d’aclarir-ne alguns dels aspectes principals. Veurem també com Galícia i Catalunya, tot i estar allunyades, tenen alguns punts de connexió. 1) El primer aspecte pot semblar una obvietat: Galícia, com Catalunya, és un sistema polític. Cosa que vol dir que … Continuar leyendo

Carles Puigdemont i la ruleta russa

Ha anat fent camí i repetint-se aquí i allà la metàfora de la “ruleta russa” per provar de descriure, de radiografiar, la manera de negociar la llei d’amnistia de Carles Puigdemont, i per extensió, per derivació, de Junts per Catalunya. La metàfora de la ruleta russa neix fruit, en primer lloc, de la perplexitat. De la perplexitat que entre els periodistes, els analistes i els polítics causa el capteniment, i en concret la forma de negociar, de Puigdemont. Es fa molt complicat per a un observador extern —que en aquest punt vol dir pràcticament tothom, menys l’expresident— entendre la lògica … Continuar leyendo

‘¡Trata de arrancarlo, Pere!’

A ERC tenen algunes coses clares. Són conclusions a què han anat arribant mitjançant un procés intern de reflexió i decantament. Aquestes conclusions, convertides en premisses, els han portat a fer una sèrie de moviments i canvis que s’han concretat de manera molt seguida, a raig. Aquestes coses, un cop decidides, cal executar-les el més ràpidament i netament possible. Intentem, primer, repassar aquestes premisses de què parteix Esquerra i, a continuació, en veurem els moviments i canvis resultants. Les premisses de què parteix ERC són fonamentalment: a) L’any que queda abans de les eleccions no serà un passeig triomfal ni … Continuar leyendo