Acabem de superar el setè aniversari del referèndum de l’1-O i davant d’això hem pogut observar reaccions de tota mena. Des dels que el reivindiquen com una fita històrica, com una cosa viva, fins i tot vigent, fins als que no n’han fet cap esment, segurament per afavorir-ne l’oblit. O perquè el consideren un esdeveniment tan desgraciat i malèfic que prefereixen menystenir-lo. En el record de persones com jo, l’1-O és sobretot un dia lluminós, un moment que vam viure amb una il·lusió i esperança immenses, malgrat els núvols, carregats i molt foscos, que vèiem en l’horitzó, a pesar que … Continuar leyendo →

Hem viscut aquests dies l’aparició d’informacions sobre el cas Eduard Pujol, el qual, a falta d’alguns serrells judicials, pràcticament es pot donar per tancat. D’aquesta desgraciada història, que ha causat a l’avui senador un dany personal que ningú no li traurà ni li podrà compensar, vull creure que en podem aprendre algunes coses. És el mínim que tots plegats hauríem de procurar quan es produeixen esguerros com el que ens ocupa avui. Recordem breument la història. Pujol, aleshores portaveu de Junts al Parlament, va ser acusat falsament per dues dones d’haver-les assetjat sexualment i d’altres comportaments reprovables. Davant d’això, el … Continuar leyendo →

Els desastrosos resultats que va registrar ERC a les darreres eleccions catalanes, el 12 de maig passat, sumats als també pèssims resultats de les convocatòries anteriors, van obrir la caixa dels trons al partit. Oriol Junqueras va acceptar abandonar-ne la presidència, però va deixar clar que es tornaria a presentar per continuar manant. Marta Rovira, contràriament, va dir que ella no tornaria a optar a la secretaria general, mentre que Pere Aragonès —que va anticipar les eleccions que desembocarien en el daltabaix— també abandonava l’escena. Els resultats de Junts per Catalunya tampoc no van ser gens bons. En aquest cas, … Continuar leyendo →

Aquest estiu serà molt calent, políticament parlant. Sobretot si Carles Puigdemont finalment compleix la seva promesa de tornar a Catalunya quan se celebri el ple d’investidura del nou president de la Generalitat. Tant Puigdemont com Junts per Catalunya no han deixat d’insistir que l’expresident vindrà, tant si és ell el candidat a la investidura com si no. I que serà així, encara que continuï vigent l’ordre de detenció contra ell dictada pel jutge Pablo Llarena. De moment, però, tot són hipòtesis, futuribles més o menys probables. Que esdevinguin una realitat depèn, en primer lloc, de si el president del Parlament, … Continuar leyendo →

Els resultats de diumenge són una autèntica desfeta —colofó de les patacades de les municipals i espanyoles de l’any passat— per a Esquerra Republicana. La ruïna és inapel·lable. Ben segur —o potser no— que Pere Aragonès s’ha adonat que convocar precipitadament els comicis després del rebuig dels comuns als pressupostos va ser un error. Aragonès va contradir el manual de la sensatesa política, que diu ben clarament que sempre s’hi és a temps per a la derrota. Hauria d’haver esperat i veure-les venir. Perquè pot ser que les coses canviïn i que, per exemple, es posi insospitadament a ploure, com … Continuar leyendo →