Ada Colau: de la desesperació al ridícul

Una de les frases més celebrades del president Tarradellas és aquella que dicta que en política es pot fer qualsevol cosa menys el ridícul. No sé —però no hi confio— si Ada Colau és gaire coneixedora de la biografia del president exiliat. Josep Tarradellas, com a figura política, presenta bastants clarobscurs i pot ser criticat per unes quantes coses, però va saber mantenir, en tot moment, la seva dignitat personal i també la dignitat de la presidència de la Generalitat, malgrat les dures circumstàncies. Tarradellas va aguantar estoicament molts anys a l’exili francès. Amb escassos recursos i, val a dir, … Continuar leyendo

Pedro Sánchez i els mals resultats d’ERC fan Xavier Trias (quasi) alcalde

A mesura que transcorren els dies sembla fer-se més evident que l’avançament electoral dictat per Pedro Sánchez serà decisiu per convertir Xavier Trias en el nou alcalde de Barcelona, responsabilitat a la qual tornarà després de ser-ne desallotjat el 2015. Sánchez i els pèssims resultats obtinguts diumenge per ERC a Barcelona —i en el conjunt de Catalunya, amb més de 300.000 vots perduts— són dos factors que avui semblen (quasi) incontestables. Com vam apuntar en una anàlisi d’urgència escrita la mateixa nit de l’escrutini, tota la pressió s’ha orientat a Esquerra per tal que impedeixi, de la mà de socialistes … Continuar leyendo

Pedro Sánchez pot (i ha de) pactar amb Bildu

Els fets. El PP va denunciar que quaranta-quatre etarres figuraven a les llistes electorals d’EH Bildu, set d’ells relacionats amb delictes de sang. El que no va dir el PP és que bona part d’aquestes persones van ser condemnades per pertànyer a partits polítics abertzales il·legalitzats. També calla el PP que no és pas la primera vegada que hi ha ex-presos a les llistes de l’esquerra abertzale. És una cosa antiquíssima. És més, n’hi ha que fa anys que ocupen càrrecs institucionals. Fins ara, el PP no havia convertit aquesta qüestió concreta en casus belli, malgrat la seva obsessió viciosa … Continuar leyendo

Renfe Rodalies: “¡Contigo empezó todo!”

“Gracias, Kevin Roldán: ¡contigo empezó todo!”, no sé per què m’ha vingut al cap aquesta cèlebre frase de Gerard Piqué mentre provo de matar el temps amb el mòbil dins d’un vagó de Rodalies de Renfe. Som a l’estació de Viladecans, i fa més de vint minuts que no ens movem. Kevin Roldán és el cantant colombià de hip hop i reggaeton que va actuar a la festa de celebració del trentè aniversari de Cristiano Ronaldo. El mateix dia, 7 de febrer de 2015, el Reial Madrid havia encaixat un colossal 4-0 davant de l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón. … Continuar leyendo

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar leyendo

Yolanda Díaz, Podemos y las izquierdas

El espacio político a la izquierda del PSOE, que Yolanda Díaz quiere unir bajo la marca Sumar, se pelea, se pelea salvajemente. Quien de momento rechaza la alianza es Podemos, el partido surgido del 15-M, del cual Pablo Iglesias fue el líder y en el que Iglesias sigue moviendo los hilos. A la hora de analizar qué está pasando, y ante el peligro de que Yolanda Díaz y Podemos finalmente no se pongan de acuerdo, son muchas las voces, prácticamente todas, que han apuntado que la división, el desacuerdo, el restar y no sumar son un vicio característico de las … Continuar leyendo

Guanyador: l’ego gegant del pobre Tamames

Acabada la moció de censura de Ramón Tamames, la sensació és semblant que abans de començar: d’aquí a un temps, bastant poc temps, no en quedarà res, d’aquest moment estrambòtic, d’aquesta performance surrealista. Esdevindrà una curiositat, una anècdota, una més, en la història política espanyola. Però, i a curt termini? Qui prodest?, a qui beneficia, si és que beneficia algú, l’espectacle extravagant i més aviat trist que acabem de contemplar? Anem a pams i repassem els principals protagonistes: Vox, PP i el govern del PSOE i Unidas Podemos. Pel que fa a Santiago Abascal i Vox, que són els que … Continuar leyendo

Ernest Maragall, fora de joc

La decisió d’ERC de mantenir Ernest Maragall com a cap de cartell per Barcelona es pot deure a un grapat de factors. Pot ser que ningú no veiés a venir, o no es cregués del tot, la candidatura de Trias, que ha estat com llançar un roc en un estany tranquil. O potser a ERC van arribar a la conclusió que no el podien rellevar, que hi havia una mena de deute moral amb ell, després que fa quatre anys el mercenari Manuel Valls donés l’alcaldia a Colau. O, senzillament, no disposaven de ningú clarament millor per convertir-se en alcaldable. … Continuar leyendo

Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar leyendo

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar leyendo