La decisió d’ERC de mantenir Ernest Maragall com a cap de cartell per Barcelona es pot deure a un grapat de factors. Pot ser que ningú no veiés a venir, o no es cregués del tot, la candidatura de Trias, que ha estat com llançar un roc en un estany tranquil. O potser a ERC van arribar a la conclusió que no el podien rellevar, que hi havia una mena de deute moral amb ell, després que fa quatre anys el mercenari Manuel Valls donés l’alcaldia a Colau. O, senzillament, no disposaven de ningú clarament millor per convertir-se en alcaldable. … Continuar llegint →

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar llegint →

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint →

Convergència Democràtica mai no hauria hagut de canviar de nom. Va ser un error. No ho dic jo. Ho va dir l’altre dia, ben clarament, Xavier Trias, després de confirmar que provarà de tornar a ser alcalde de Barcelona. Com vaig escriure en una altra banda, Rocky Trias torna al ring. L’exconseller va recordar que el PP i el PSOE també han tingut problemes de corrupció i que a cap d’ells li va passar per la barretina rebatejar-se. De Convèrgència Democràtica de Catalunya, el que n’ha quedat és Junts per Catalunya, on conviuen distintes famílies i, bàsicament, dues ànimes: la … Continuar llegint →

Soc, em compto, entre els ingenus que van creure que els diferents actors de l’independentisme podrien, atesa la transcendència del que tots ens hi juguem, fer un reset, tornar a començar, i escombrar el rancor i els comptes pendents del passat. Tan gran és la meva ingenuïtat que ho vaig tornar a pensar quan va començar l’actual legislatura. No cal dir que em vaig equivocar de mig a mig. La fractura no s’ha reparat, tot al contrari, de manera que la dinàmica de la confrontació ha anat cada vegada a més. En aquesta espiral suïcida hi perd —no cal dir-ho— … Continuar llegint →