Salvador Illa: operació d’estat

Sorprèn i no sorprèn la campanya per terra, mar i aire que s’ha engegat per fer veure que Salvador Illa és una mena de gegant polític i, en segon lloc i més important, per projectar la impressió que el PSC es troba com qui diu a les portes de guanyar les eleccions i obtenir el Govern de la Generalitat. El PSC s’ha convertit aquesta vegada —com un dia ho va ser Ciutadans— en l’ariet dels poders empresarials, financers i mediàtics que pretenen acabar amb l’independentisme. Quant a aquests últims, els mediàtics, hem començat a veure aquests dies alguns articles, presumptament … Continuar llegint

Important i urgent: la salut del català

Hi ha un assumpte alhora important i urgent que no està present, almenys no d’una manera prou visible, en el debat públic català. Ni, entre, sembla, les prioritats del govern de la Generalitat de Catalunya. O dels partits catalanistes. No tinc gaires esperances, per tant, que sigui objecte d’atenció, d’atenció seriosa, en la pròxima cursa electoral, la que ens ha de dur fins al 14-F. No és una qüestió nova. Més aviat es podria afirmar que és la mare de totes les qüestions. Parlo de la salut actual i futura del català. Sí, és veritat que sovintegen, més o menys, … Continuar llegint

Del xat de la Tamara al xat dels militars

“Un chat independentista llama a asesinar a 26 millones de españoles ‘fachas y unionistas’. El juez ordena prisión por posibles delitos de terrorismo. Se espera que la Casa del Rey emita en breve un comunicado llamando a la calma”. Naturalment, aquesta de sobre és una notícia inventada, falsa, una fake new. És falsa perquè el que diu no ha passat. En canvi, sí que ha passat una cosa molt semblant. En concret, hem sabut que en un xat se sentenciava que cal matar tots els espanyols d’esquerres i independentistes, els quals, es calculava, sumen un total de 26 milions, “niños … Continuar llegint

Les fusions bancàries les pagarem tots

Espanya, a velocitat supersònica, es convertirà —de molt llarg— en l’estat amb menys competència bancària d’entre les grans economies europees (Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia). Quan les dues grans fusions en marxa (CaixaBank-Bankia i BBVA-Sabadell) arribin a bon port, les entitats resultants més el Santander tindran a les seves mans el 70 per cent del mercat. El fet que, per salvar l’economia, el BCE hagi situat el preu del diner per terra ha causat una brutal reducció dels marges i està duent pel pedregar gran part de la banca europea. Davant d’això, la recepta que el mateix BCE o el … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

Pablo Casado al laberint

Després de bandejar Cayetana, Pablo Casado va carregar sense contemplacions contra Abascal i el seu trumpisme castís durant la moció de censura a Pedro Sánchez. Abascal va quedar atordit, desconcertat, cabrejat i malenconiós. No s’esperava aquest cop baix del seu soci en tres governs autonòmics. Casado va ser aclamat per “trencar” amb Vox i el seu viratge al centre. La rebolcada al Congrés a Abascal es va convertir en un gran èxit. Va ser un discurs brillant, cosa que no es recordava en Casado des del congrés del 2018, que el va elevar al liderat del PP. El brusc moviment … Continuar llegint

A la CUP, millor Riera que David Fernàndez

A la CUP estan pendents de si David Fernàndez es decideix a encapçalar la seva llista per a les pròximes eleccions al Parlament, el pròxim mes de febrer. Per la seva banda, dissabte, a Catalunya Ràdio, Carles Riera confessava que ell aspira a repetir com a presidenciable de la formació anticapitalista. En el moment d’escriure aquestes línies, desconeixem el desenllaç. Tothom està d’acord que Fernàndez —independent i periodista— seria un molt millor candidat que Riera —psicòleg Gestalt i a qui podríem classificar de bobo (bourgeois-bohemian, en francès; aproximadament, pijoprogre, en castellà)—. Fernàndez “arrasaria”, comenta tothom, partidaris i contraris, quan es … Continuar llegint

S’acaba Trump, el problema continua

Quan es tracta de persones i grups, sempre és molt complicat trobar causes úniques i efectes purs. Normalment, hi ha moltes causes que produeixen un determinat resultat, causes entrelligades de tal manera que no es poden separar unes d’altres. Per exemple, no se’n pot eliminar una sense que les altres es modifiquin en naturalesa o intensitat. Els resultats sovint són resultat i causa al mateix temps. Penso en tot això veient l’eufòria europea —i molt especialment catalana— per la victòria de Joe Biden davant Trump. Realment el magnat fatxenda i trastornat ha aconseguit que molts, als Estats Units i al … Continuar llegint

Aguantarà ERC el ‘pressing’ de Puigdemont?

El compte enrere ha començat i Catalunya es dirigeix de dret a unes noves eleccions, el pròxim 14 de febrer. Aquesta vegada la legislatura tampoc no ha durat quatre anys, cosa que ja comença a convertir-se en tradició. Com serà aquesta campanya que, de facto, ja ha començat? Fa dues setmanes jo mateix escrivia que, malgrat la pandèmia i la duríssima crisi econòmica associada, i malgrat també que els ciutadans quan són enquestats reclamen “bon govern”, és molt possible que la discussió electoral se centri, es continuï centrant, en la qüestió nacional. En primer lloc, perquè els dos grans protagonistes … Continuar llegint

Vols dir que torna l’eix esquerra-dreta?

Catalunya s’encamina cap a unes noves eleccions. Davant aquesta perspectiva, hi ha qui ha començat a imaginar l’escenari en què tindrà lloc la confrontació. Ho fan, esclar, totes les sales de màquines dels partits, però també assessors, analistes, experts i periodistes. La qüestió primera, i absolutament clau és la següent: seran unes eleccions dominades per la qüestió nacional o el centre de gravetat es desplaçarà a les polítiques econòmiques i socials? O el que vindria a ser el mateix: continuarà imposant-se l’eix catalanisme-espanyolisme o aquest cop prevaldrà en la precampanya i la campanya l’eix ideològic esquerra-dreta? Si un s’aproxima a … Continuar llegint