Renfe Rodalies: “¡Contigo empezó todo!”

“Gracias, Kevin Roldán: ¡contigo empezó todo!”, no sé per què m’ha vingut al cap aquesta cèlebre frase de Gerard Piqué mentre provo de matar el temps amb el mòbil dins d’un vagó de Rodalies de Renfe. Som a l’estació de Viladecans, i fa més de vint minuts que no ens movem. Kevin Roldán és el cantant colombià de hip hop i reggaeton que va actuar a la festa de celebració del trentè aniversari de Cristiano Ronaldo. El mateix dia, 7 de febrer de 2015, el Reial Madrid havia encaixat un colossal 4-0 davant de l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón. … Continuar llegint

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar llegint

Yolanda Díaz, Podemos y las izquierdas

El espacio político a la izquierda del PSOE, que Yolanda Díaz quiere unir bajo la marca Sumar, se pelea, se pelea salvajemente. Quien de momento rechaza la alianza es Podemos, el partido surgido del 15-M, del cual Pablo Iglesias fue el líder y en el que Iglesias sigue moviendo los hilos. A la hora de analizar qué está pasando, y ante el peligro de que Yolanda Díaz y Podemos finalmente no se pongan de acuerdo, son muchas las voces, prácticamente todas, que han apuntado que la división, el desacuerdo, el restar y no sumar son un vicio característico de las … Continuar llegint

Guanyador: l’ego gegant del pobre Tamames

Acabada la moció de censura de Ramón Tamames, la sensació és semblant que abans de començar: d’aquí a un temps, bastant poc temps, no en quedarà res, d’aquest moment estrambòtic, d’aquesta performance surrealista. Esdevindrà una curiositat, una anècdota, una més, en la història política espanyola. Però, i a curt termini? Qui prodest?, a qui beneficia, si és que beneficia algú, l’espectacle extravagant i més aviat trist que acabem de contemplar? Anem a pams i repassem els principals protagonistes: Vox, PP i el govern del PSOE i Unidas Podemos. Pel que fa a Santiago Abascal i Vox, que són els que … Continuar llegint

Ernest Maragall, fora de joc

La decisió d’ERC de mantenir Ernest Maragall com a cap de cartell per Barcelona es pot deure a un grapat de factors. Pot ser que ningú no veiés a venir, o no es cregués del tot, la candidatura de Trias, que ha estat com llançar un roc en un estany tranquil. O potser a ERC van arribar a la conclusió que no el podien rellevar, que hi havia una mena de deute moral amb ell, després que fa quatre anys el mercenari Manuel Valls donés l’alcaldia a Colau. O, senzillament, no disposaven de ningú clarament millor per convertir-se en alcaldable. … Continuar llegint

Carta a Feijóo, un any després

Apreciado señor Núñez Feijóo, Me he decidido a escribirle por cumplirse el primer año de su ascenso a la presidencia del PP y porque en su día creí que ésa era una buena noticia, tanto para Catalunya como para España. Su fama de moderado hacía intuir, no solo a mí, sino a tantos otros aquí en Catalunya, que las cosas iban a cambiar, que iban a ser diferentes que con su antecesor, Pablo Casado, alguien manifiestamente poco preparado —tener una carrera no hace milagros; tampoco un máster, en especial si te lo han regalado. Sus victorias electorales en Galicia parecían … Continuar llegint

El judici a Borràs i el futur de Junts

Com que escric aquest article des del passat, no sé, ni puc saber, què succeirà avui davant del tribunal que ha de jutjar Laura Borràs. Desconec si s’hi aplegarà molta o poca gent per protestar. Estic segur, però, que moltes persones del que s’ha anomenat el ‘sector pragmàtic’ de Junts per Catalunya, els més vinculats —per trajectòria o idees— a Convergència Democràtica, no hi seran o, si hi són, hi seran perquè no els queda altre remei, perquè no poden escapolir-se’n. Laura Borràs s’asseu avui al banc dels acusats per la seva gestió al capdavant de la Institució de les … Continuar llegint

Ara Collboni voldria ser Trias

En les eleccions municipals havíem vist al llarg dels anys tota classe de trucs, estratagemes i enganyifes. Una de clàssica, molt freqüentada pels socialistes, consisteix a fer que l’alcalde plegui a mig mandat perquè el seu relleu gaudeixi d’un temps al capdavant del consistori i arribi a les eleccions des d’una posició avantatjosa. Una altra, no menys clàssica, és aquella que consisteix a omplir o completar llistes amb gent que no és del municipi o, fins i tot, ni tan sols l’ha trepitjat mai. Aquest recurs l’hem vist fer servir recurrentment per partits amb poca implantació més enllà de les … Continuar llegint

Sí: Aragonès a la cimera i ERC a la ‘mani’

El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar llegint

Aragonès i Sánchez: un dels dos s’equivoca

Un cop trencat el govern independentista a Catalunya, la taula de diàleg —entesa en el sentit ampli de negociació entre Barcelona i Madrid— ha donat dos fruits. D’una banda, l’eliminació del delicte de sedició —amb la contrapartida de la posada en peu d’un tipus delictiu de desordres públics agreujats— i la modificació de la malversació. Aquestes dues mesures permetran la revisió a la baixa de les inhabilitacions dels líders de l’1-O i beneficiaran un bon nombre de persones que encara no han estat jutjades. A aquestes dues qüestions cal sumar-hi els indults parcials aprovats pel govern de Pedro Sánchez l’any … Continuar llegint