Musk, sus colegas y nuestra democracia

Las imágenes de la toma de posesión de Donald Trump en el Capitolio son pornográficas. Lo son en el sentido de obscenas. Y en el de impudorosas, descaradas e insolentes. Nunca antes el poder político se había atrevido, como el pasado 20 de enero, a mostrar de tal modo su alianza, su connivencia y su coleguismo con los más ricos. Hasta ahora, los políticos habían huido de imágenes como las del otro día, pues querían seguir apareciendo como representantes y servidores de todos los ciudadanos. Siempre ha habido relación entre los poderes, en este caso entre el político y el … Continuar llegint

Donald Trump i l’autenticitat en política

Hi ha un bon nombre d’elements que ens poden ajudar a comprendre per què Donald Trump va arribar a la Casa Blanca el 2016 i ara hi ha tornat a arribar. Es tracta de factors diversos i de diferent naturalesa. Factors polítics, econòmics, socials, etcètera. Però també hi ha aquells elements directament connectats amb la mena de lideratge desplegat per l’home de la pell taronja. Tan intens s’ha revelat aquest lideratge que, per exemple, ha acabat fent que el Partit Republicà orbiti entorn de Trump, fins al punt que l’ideari i la tradició republicana s’han diluït i metamorfosejat en això … Continuar llegint

La catàstrofe i la revolució dels bàrbars

El que hem vist i estem veient al País Valencià arran de la catàstrofe té un nom, que s’escriu amb unes majúscules rotundes: incompetència. A més, hem assistit estupefactes també tota a classe d’ocultacions, mentides, desmentiments, contradiccions, rectificacions, falses excuses, etcètera. En conjunt, un espectacle grotesc, pornogràfic, atès que estem parlant d’una gran tragèdia, amb moltes vides perdudes i malmeses, que segur que hauria estat menor si els responsables haguessin actuat una mica millor abans, durant i després. Quan s’esdevenen successos com aquest sempre hi ha conseqüències polítiques. Conseqüències polítiques importants. De fet, l’estira-i-arronsa per provar d’esquivar les responsabilitats es … Continuar llegint

Pedro Sánchez, els palestins, la impudícia

Les europees són aquelles eleccions de les quals el ciutadà se sent més allunyat. Malgrat que no és gens així, continua viva la percepció general que la UE i els assumptes de què s’encarrega són vagues i desvinculats de la quotidianitat. És per això que hi vota poca gent i la que ho fa utilitza criteris sobretot ideològics, per tant, menys acostats a qüestions o assumptes concrets i tangibles. Els que votaran, aquest cop sí, ho faran amb la samarreta del seu equip còmodament ajustada. El fet que les coses siguin així facilita que les europees esdevinguin un capítol més, … Continuar llegint

Aragonès, ERC y la complejidad

Que la cumbre hispano-francesa se celebrara en Barcelona tiene su lógica, dada la agenda que debía abordarse, y en la que destacaba el conducto que debe unir Barcelona con Marsella con el fin de transportar hidrógeno. Además, no era una reunión ordinaria o de trámite, sino al más alto nivel y muy relevante desde la perspectiva de las relaciones bilaterales entre España y Francia, es decir, del rediseño de la geometría del poder en Europa. Visto así, nada que alegar. El problema está en otra parte. El problema es el ambiente creado por Pedro Sánchez al insistir en la voluntariosa … Continuar llegint

Ucraïna: una guerra entre el passat i el futur

No sé si la guerra a Ucraïna s’acabarà aquest 2023. Naturalment, desconec també com s’acabarà. El que és segur és que no serà, ja no ho pot ser, el triomf fàcil que havia imaginat Vladímir Putin; al contrari: serà per a ell, en més o menys grau, una derrota. El dictador va cometre alguns errors de càlcul gruixuts i va preveure, a més, que la divisió, l’egoisme i la por paralitzarien, com ha passat tants altres cops, una resposta occidental severa. Però l’acció dels Estats Units i Europa ha estat més determinada del que Putin i molts altres, jo mateix … Continuar llegint

Sanna Marin y el escándalo digital

La primera ministra de Finlandia, la muy joven -36 años- Sanna Marin, se ha convertido a su pesar en una celebridad internacional. Ha sucedido tras hacerse públicos un par de vídeos en los que se la ve bailando desinhibidamente y una foto pretendidamente erótica de dos amigas suyas besándose en la boca en Kesäranta, la residencia oficial de los jefes de gobierno. Todo aquel que quiera ver los detalles puede acceder al material con un par de clics. El asunto ha desatado una durísima campaña contra ella, que la ha obligado a pedir disculpas públicamente, así como -sí- a hacerse … Continuar llegint

Sánchez se rinde al poder americano

‘Cómo hemos cambiado’ (1991). Me cuesta horrores sacarme de la mollera el título de la canción de Presuntos Implicados cuando pienso en el PSOE y en Pedro Sánchez. Me asaltan al mismo tiempo imágenes no tan lejanas: veo, por ejemplo, a Rodríguez Zapatero sentado mientras la bandera norteamericana, con sus barras y estrellas, pasa ante él. 12 de octubre del 2003. Centrémonos, sin embargo, en los hechos recientes, para lo que necesariamente hay que remontarse a la entrada en España de Brahim Gali, líder del Frente Polisario, para ser atendido en el Hospital de Logroño. Abril del 2021. Mohamed VI … Continuar llegint

Rússia i Occident: quan el futur era un altre

Quan el 25 de juliol de 1992, aviat farà quaranta anys, s’inauguraven els Jocs Olímpics de Barcelona, un tou de canvis radicals, transcendentals, havien sacsejat el món, i molt particularment Europa. La Unió Soviètica havia esclatat com una aglà i tots aquells pobles –també els rus– sotmesos al cruel totalitarisme del règim iniciat el 1917 podien respirar una mica més tranquils i somiar en la llibertat. I en una vida diferent i millor, una vida que els havia sigut negada durant generacions. El 1989 havia caigut el Mur de Berlín i amb ell el Teló d’Acer. S’havia obert insospitadament la … Continuar llegint

El factor humà: Putin i Zelensky

Se sol menystenir des de les ciències socials la importància del que es coneix com el factor humà. Així, els moviments, passats, presents o futurs, s’intenten explicar atenent un ventall de grans forces, de grans causes, que són les que, en conjunció o en lluita entre elles, acaben modelant la realitat. Diferents corrents de pensament atorguen més importància o menys a algunes d’aquestes grans causes. L’exemple més clamorós, en aquest sentit, és el marxisme, que va voler predir el futur a partir de les condicions econòmiques. No endebades, del marxisme, amb les seves lleis sobre el funcionament de la història, … Continuar llegint