Trens cap a la foscor

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels … Continuar llegint

Periodisme honest i en català

L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme. L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes … Continuar llegint

L’última generació criada per les mares

El part es va complicar fins al punt que els metges van témer per la vida de ma mare i també per la meva. Superat aquell tràngol, sense gaires seqüeles, i quan encara era molt petitó, la mala sort va fer que agafés una greu malaltia pulmonar. Aquella vegada també em vaig salvar pels pèls perquè la meva mare va fer venir el metge, que era a casa seva amb la bata i les sabatilles posades, un diumenge a la nit. Aquell ensurt va convertir-me en una criatura pàl·lida, escanyolida i desganada. Només m’empassava el menjar si mentre me’l donaven … Continuar llegint

M’he casat amb un robot

A l’Alicia Framis la van entrevistar fa uns dies a la ràdio. En concret, al programa El suplement de Catalunya Ràdio. Framis és una artista catalana que s’ha casat amb un holograma alimentat per intel·ligència artificial (IA) generativa. Explica que la idea se li va ocórrer fa tres anys quan travessava un moment de molta soledat. No acaba de quedar clar fins a quin punt això en què s’ha embarcat és un projecte artístic o bé una aposta emocional i personal –“Em sentia molt sola, i vaig pensar que m’agradaria tenir una IA que quan arribés a casa em preguntés … Continuar llegint

Papá, quiero ser funcionario

En tiempos de nuestras abuelas, los deseos de los progenitores para sus hijas se condensaban en una sola cosa: una buena boda. ¿Una buena boda? Lo que se entendía por una ‘buena boda’ tenía que ver más bien poco con el amor o la atracción, y mucho con asegurarse un futuro lo más seguro y próspero posible. Casarse con un obrero o un artista -al estilo del Ramonet de ‘L’Auca del senyor Esteve’-, era considerado funesto. Tanto, que el empeño de la jovencita en desviarse del destino trazado, de producirse, podía acabar fácilmente de forma dramática. Lo ideal era, por … Continuar llegint

Els dos bàndols del cas Dani Alves

He seguit amb interès i, ho confesso, en alguns moments també amb estupefacció la polèmica suscitada arran de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’exculpar Dani Alves, prèviament condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona. El TSJC ha estimat que no hi ha prou proves per afirmar de forma concloent que l’exjugador del Barça va violar una noia en un reservat de la discoteca Sutton, de Barcelona. Desconec si la decisió del TSJC pot ser o no qüestionada des d’un punt de vista jurídic —segurament sí, com totes—, però el que … Continuar llegint

El ‘Washington Post’, la pornografia i la foscor

Ann Telnaes era una de les dibuixants estrella del Washington Post. Un dia de primers d’aquest gener, la ninotaire, guanyadora d’un Pulitzer, va veure rebutjat un dels seus dibuixos. Hi apareixen un grapat de multimilionaris agenollats, reverenciant una enorme estàtua de Donald Trump, aleshores president electe. S’hi veuen el fundador de Meta, Mark Zuckerberg; Sam Altman, d’OpenAI; Patrick Soon-Shiong, propietari de Los Angeles Times, i el ratolí Mickey Mouse, emblema de la Walt Disney. I també Jeff Bezos, amo d’Amazon i –això és el més rellevant– del Washington Post mateix. Telnaes sabia que la seva vinyeta incomodaria els responsables del … Continuar llegint

Immigració: per les seves reaccions els coneixereu

“Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents.” (Mt 7,16-17) Semàfor verd. Junts per Catalunya i el PSOE han arribat aquesta setmana a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. A hores d’ara, i si les coses no s’acaben torçant, que pot passar, és un èxit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i companyia. Em penso que, més enllà d’ulteriors anàlisis, és de justícia reconèixer que som davant del pacte de major envergadura, de més transcendència, dels … Continuar llegint

Una justícia moderna a Espanya, impossible?

La justícia és la ultima ratio, el darrer argument, del sistema democràtic. És el lloc al qual els ciutadans, les empreses o altres agents recorren quan se senten maltractats o són víctimes d’un abús o una agressió. De la justícia n’esperem reparació i, també, càstig per als culpables. La justícia és fonamental per dotar el sistema de sentit. Si no hi ha justícia, no hi ha democràcia. I si funciona de manera pobra o defectuosa, és el conjunt el que es veu irremeiablement deslegitimat. És la democràcia qui es devalua a ulls de la gent. És justament per aquest motiu, … Continuar llegint

Musk, sus colegas y nuestra democracia

Las imágenes de la toma de posesión de Donald Trump en el Capitolio son pornográficas. Lo son en el sentido de obscenas. Y en el de impudorosas, descaradas e insolentes. Nunca antes el poder político se había atrevido, como el pasado 20 de enero, a mostrar de tal modo su alianza, su connivencia y su coleguismo con los más ricos. Hasta ahora, los políticos habían huido de imágenes como las del otro día, pues querían seguir apareciendo como representantes y servidores de todos los ciudadanos. Siempre ha habido relación entre los poderes, en este caso entre el político y el … Continuar llegint