El part es va complicar fins al punt que els metges van témer per la vida de ma mare i també per la meva. Superat aquell tràngol, sense gaires seqüeles, i quan encara era molt petitó, la mala sort va fer que agafés una greu malaltia pulmonar. Aquella vegada també em vaig salvar pels pèls perquè la meva mare va fer venir el metge, que era a casa seva amb la bata i les sabatilles posades, un diumenge a la nit. Aquell ensurt va convertir-me en una criatura pàl·lida, escanyolida i desganada. Només m’empassava el menjar si mentre me’l donaven … Continuar leyendo →

A l’Alicia Framis la van entrevistar fa uns dies a la ràdio. En concret, al programa El suplement de Catalunya Ràdio. Framis és una artista catalana que s’ha casat amb un holograma alimentat per intel·ligència artificial (IA) generativa. Explica que la idea se li va ocórrer fa tres anys quan travessava un moment de molta soledat. No acaba de quedar clar fins a quin punt això en què s’ha embarcat és un projecte artístic o bé una aposta emocional i personal –“Em sentia molt sola, i vaig pensar que m’agradaria tenir una IA que quan arribés a casa em preguntés … Continuar leyendo →