La condemna de Twitter contra Trump

Tres dies després de l’assalt al Capitoli, Twitter va suprimir per sempre el compte de Donald Trump després d’un judici que podríem qualificar de sumaríssim. La raó donada per la xarxa social és que pot interpretar-se que dos missatges de Trump del dia 8 de gener —dos dies després de l’assalt al Capitoli— podien incitar a la violència. Altres grans xarxes socials van emprendre accions semblants, tot i que no tan contundents. Intel·lectuals, periodistes i dirigents polítics de tot el món han mostrat la seva inquietud davant aquests fets. Twitter ja havia pres altres mesures contra els missatges de Trump, … Continuar llegint

Sobreviure després de Messi

Un bon amic sosté la teoria, que defensa amb convicció, que les situacions que es produeixen a can Barça, concretament en el seu primer equip de futbol, anticipen el futur més o menys immediat del país. Així, si el Barça va malament i perd, Catalunya, especialment la seva política, tendeix a empitjorar, a deteriorar-se. Si, en canvi, el Barça juga bé i guanya títols, les coses rutllen amb fluïdesa i Catalunya tira endavant. El Barça vindria a ser, doncs, com l’estatueta d’un monjo que es pengen als balcons d’algunes cases. El religiós, amb les muntanyes de Montserrat al fons, informa, … Continuar llegint

La mascarilla como penitencia

Andrea se ajusta la mascarilla en el ascensor, antes de salir a la calle. Le agobia. Ha probado varios modelos, pero no ha conseguido encontrar uno que le resulte cómodo. Empieza a caminar hacia la oficina, que está el centro de Barcelona. Observa que más o menos dos de cada diez personas con las que se cruza no llevan mascarilla, o la llevan con la nariz por fuera o bajo la barbilla. Bastantes turistas que no se enteran o hacen como que no se enteran. Su primera reacción es indignarse con los que pasan de la mascarilla. Pero enseguida, ya … Continuar llegint

El pop i la guerra del virus contra Sánchez

Provarem de contar aquesta història de la forma més clara possible i descrivint el quadre complet, fet que implica no poder endinsar-nos en el detall. Existeixen a Espanya grups de poder convençuts que han de dirigir i controlar el país, almenys en darrera instància. Els seus orígens familiars i de classe es remunten en no pocs casos al franquisme. Els ideològics, culturals i de mentalitat, més enrere fins i tot. La Transició, fonamentada en una sèrie de pactes tan operatius com injustos, no sols no els va escombrar del poder, sinó que els va garantir, a més de la impunitat, … Continuar llegint

La huella en nuestras mentes

Vamos a salir de esto con demasiado peso en nuestros cuerpos y también demasiado peso en nuestras mentes. Miles y miles de personas han perdido a sus seres queridos. A sus hijos, a sus hermanos o, más probablemente, a sus padres ancianos. No les han podido acompañar ni han podido despedirles. Otros han estado enfermos o lo han estado personas cercanas. Muchos, muchísimos, han perdido su trabajo, han tenido que cerrar sus negocios o no saben si van a conseguir salvarlos. Otros han continuado trabajando ‘on line’, más horas que antes y con los hijos reclamando su atención. Los niños … Continuar llegint

Ens canviarà tot plegat?

D’una forma no gaire diferent del que passava a l’Edat Mitjana quan la pesta negra assolava Europa, el xoc a què ens està sotmetent el covid-19 dona lloc al floriment de tota mena de profetes i il·luminats. Hi ha -potser són els més abundants- els que asseguren que el virus és l’instrument que la naturalesa ha escollit per castigar l’arrogància humana i l’abús continuat del planeta, dels seus recursos i de les seves distintes formes de vida. La naturalesa es venja, emprant el virus, de la humanitat. Aquesta mena de rondalla no és sinó un transsumpte del vell discurs religiós … Continuar llegint

Sánchez i tots plegats, en mans de la gent

S’ha subratllat poc, diria, l’estil manifestament populista que ha adoptat Pedro Sánchez en les seves compareixences públiques al llarg d’aquesta horrible crisi de la Covid-19. El to impostat, les frases extremadament simples, les repeticions dels subratllats, la sintaxi de rondalla, etcètera. O algunes decisions concretes, com ara la sortida de la canalla (després dels precs sobreactuats d’Ada Colau). Cal sumar a tot plegat la informació incompleta, les contradiccions, la confusió, les precipitacions i les rectificacions. Tant és així, que resulta complicat atendre a les llargues explicacions de Sánchez sense sentir-se ofès. Resulta complicat no arribar a la conclusió que el … Continuar llegint

La Covid-19 posa (de nou) Espanya davant del mirall

La crisi del coronavirus, que continua assolant el planeta, ens ha recordat, entre tantes altres coses, que els estats, tots els estats, tenen instints. Ho hem vist a Europa, on s’han replegat sobre si mateixos, espantats. Com el cargol que contreu les banyes i s’amaga dins la closca. La seva primera reacció va ser mirar de salvar-se ells primer, i posar molt en segon pla els somnis humanistes d’una Europa unida. En l’extrem, Hongria, on Viktor Orbán ha aprofitat la Covid-19 per transmutar-se en un cabdill amb poders gairebé absoluts. En moments dramàtics, quan l’amenaça es fa esgarrifosament real, els … Continuar llegint

Vida i mort a la zona zero

Infermera de molta experiència, casada i amb fills ja adults, d’un hospital públic català, un hospital d’entre els primers i més colpejats pel brot de la malaltia. A la nostra infermera l’anomenarem Carme, tot i que no és el seu nom de veritat. El que narra la Carme és real, viscut en primeríssima persona, i pot donar una idea —a desgrat que cada centre és diferent— del que està passant avui als nostres hospitals, la zona zero de la pandèmia. Els primers dies, rememora la Carme, van ser un caos, una bogeria. Un infern. Era el mes de març. Anava … Continuar llegint

Ser viejo no es poco

Ferran vive no muy lejos de sus padres, aunque en otra ciudad. Ya antes del confinamiento, les llamaba a diario para advertirles que no se les ocurriera salir a la calle. Primero hablaba con el padre y a continuación con la madre. Nunca resultaba fácil. Ambos superan los ochenta y les cuesta horrores comprender la gravedad de la situación. El chorro de información que proporcionan los medios de comunicación parece no tener efecto alguno en ellos. O, posiblemente, les desconcierta más aún. Pese a las catilinarias de su hijo y a la vigilancia de su hija, Laura, que vive con … Continuar llegint