Viatge al paradís i el renaixement d’Oriol Junqueras

Oriol Junqueras no és Leonardo DiCaprio, però, no sé ben bé per quins set sous, per quina mena d’estranya associació d’idees o de capriciós guspirejar neuronal, dimarts vaig emparellar-los l’un amb l’altre. En concret, em va venir al cap la pel·lícula The Revenant (és a dir, el ressuscitat, el renascut), on DiCaprio, com Junqueras, llueix una senyora barba. La pel·lícula és llargota, com extensa va resultar la conferència del líder d’ERC després d’una eternitat de no dictar-ne cap ni una. El cas és que l’ocasió pagava la pena. Junqueras va omplir de gom a gom l’Auditori de Barcelona, fins on … Continuar llegint

Netanyahu, els israelians i el ‘cost moral’ de la mort i la destrucció

Confesso que em sento aclaparat des de fa temps, profundament trasbalsat, pel que està succeint a la Franja de Gaza. Crec que ho ha d’estar tota persona decent. Parlo de la resposta d’Israel a l’atac sorpresa, el 7 d’octubre del 2023, dels terroristes de Hamàs, que van matar al voltant de 1.200 persones i en van segrestar 250. Em sento aclaparat i trasbalsat justament per la brutalitat, per la crueltat i per la desproporció de la resposta del govern israelià, liderat per Benjamin Netanyahu. Tant és així, que escriure aquest article m’està resultant incòmode, molt més difícil del que és … Continuar llegint

El final de l’independentisme amb corbata

Quan Artur Mas va aconseguir la majoria necessària al Parlament per convertir-se en president, es va posar de moda un leitmotiv, difós des del món convergent, segons el qual aquell nou govern –després dels dos tripartits, rivetejats de facècies i escàndols– seria el “govern dels millors”. Amb això, Mas i els seus pretenien subratllar, em sembla, que, a diferència dels últims anys, el que prevaldria a l’hora de compondre l’executiu serien les capacitats i els mèrits d’aquells que en formessin part. Des del primer a l’últim. No hi hauria lloc per a mediocres elegits només per ser del partit. No … Continuar llegint

La nueva Guerra Fría ha comenzado

No suele ocurrirme prácticamente nunca, pero esta vez me quedé hipnotizado, entre la fascinación y el terror, frente a la pantalla de televisión. Transmitían desde Pekín imágenes del desfile conmemorativo del 80 aniversario de la victoria sobre Japón y el final de la Segunda Guerra Mundial. Ante mis ojos, los misiles nucleares chinos capaces de alcanzar cualquier punto del planeta, los enormes Dongfeng-5C. La China de Xi Jinping había prometido la exhibición militar más grande de la historia, y allí estaba. Además, y por primera vez, el mundo podía ver a Xi Jimping junto a Vladímir Putin y Kim Jong-un. … Continuar llegint

Uns sugus per a Carles Puigdemont

Salvador Illa, això no se li pot negar, és un professional afanyós de la política. Dimarts tocava anar a Brussel·les i obsequiar Carles Puigdemont amb una bossa de sugus, aquella llaminadura inventada per Suchard i que tan feliços ens va fer de petits. El sugus es troba a mig camí entre el caramel i el xiclet, i té la particularitat que se’t fon a la boca sense que pràcticament te’n puguis adonar. Puigdemont devia ser, com tants de la seva i la meva generació, un amant dels sugus —els meus preferits eren els de taronja i els de llimona—, perquè … Continuar llegint

Trump, Von der Leyen y Putin

Ni el peor de sus enemigos puede negar que Donald Trump es un tipo disruptivo, incluso revolucionario, en la manera de hacer política. Lo fue ya en su primer mandato, pero lo está siendo mucho más ahora. Algunos observadores han apuntado a la ‘teoría del loco’, un concepto inspirado por la figura de Richard Nixon, para intentar dar sentido al comportamiento trumpiano. La teoría del loco nos advierte del poder que gana aquel que consigue que su interlocutor crea que es capaz de cualquier cosa. Que no está sujeto al cálculo racional de ganancias y pérdidas. Que todo le importa un pepino. Tener a … Continuar llegint

Els jutges Rus i Ruiz, motiu d’esperança

El present és tèrbol i l’horitzó negreja. Corren mals temps per a la democràcia. Al món i al que tradicionalment s’anomenava Occident. Els sistemes basats en la democràcia liberal, l’economia de mercat i l’estat de benestar —amb diferents ponderacions— es troben amenaçats per un gran descrèdit, que ha portat al sorgiment d’alternatives extremes, sobretot d’extrema dreta populista, i a la polarització de la societat. Aquesta polarització, propiciada per les xarxes socials, els xats i les plataformes digitals, ho amara tot, ho contamina tot. Els tradicionals dos poders “polítics”, és a dir, el legislatiu i l’executiu, però també una part de la justícia —l’alta … Continuar llegint

Per què embarranca el finançament singular

En política, tenir la raó no garanteix guanyar una determinada batalla. En el seu moment l’independentisme ho va poder constatar amargament. Es va pecar d’ingenuïtat. En el cas del nou finançament es confirma, com s’ha confirmat una vegada i una altra, que tenir la raó, defensar una causa justa, amb prou feines té incidència en el resultat final, ja que els adversaris no estan disposats a tenir-ho en consideració. Més aviat al contrari: moltes vegades els impel·leix a combatre amb més ímpetu la reclamació. El compromís sobre un nou finançament, arrencat per ERC a Pedro Sánchez a canvi de la … Continuar llegint

Resistir com sigui o la droga de la política

Segueixo amb atenció la intervenció de Pedro Sánchez davant del Congrés, dimecres al matí. Se m’ocorre, tot mirant la transmissió en directe, que molt poca gent aguantaria ser Pedro Sánchez. Vull dir: imaginem que un bon dia vostè apaga el despertador, entra al bany i en obrir el llum descobreix que vostè ja no és vostè sinó que és Sánchez. I que no es troba a casa seva sinó a la Moncloa. Quantes hores aguantaria sent el president del govern espanyol? No parlo d’un dia com el dimecres, sinó de qualsevol altre dia feiner normal, si es pot dir així. … Continuar llegint

¿Va a rectificar Feijóo?

El PP cerró el domingo su 21 congreso acional en Madrid. Pese a que se supone que se halla en ciernes de conquistar el poder, no hubo apenas debate sobre el proyecto para España. Se endurecieron un poco más, eso sí, las posiciones sobre inmigración y sobre Catalunya y el catalán. Poca cosa más, porque, en realidad, a lo que se consagró el encuentro fue a reforzar a Alberto Núñez Feijóo, quien se puso como meta los diez millones de votos, y presentó su compromiso contra la corrupción, lo que han llamado ‘Manual de decencia’. Entre los populares hay una … Continuar llegint