Els escàndols dels almogàvers del sanchisme

Ha continuat aquest 2025 l’assetjament agressiu i incessant contra Pedro Sánchez i el seu govern, conformat pel PSOE i aquest invent estantís que es diu Sumar. Si els anteriors embats els alimentaven decisions polítiques —verbigràcia, l’amnistia—, ara això ha canviat. El combustible és un seguit d’escàndols que han esclatat a l’interior del PSOE i el govern. Em refereixo al cas Koldo i al cas Leire, relacionats amb suposades pràctiques corruptes, però també a un munt de denúncies d’assetjament sexual i laboral, entre les quals destaquen les acusacions contra Paco Salazar, que tenia elevades responsabilitats al partit i l’executiu espanyol. Tot … Continuar llegint

Periodisme honest i en català

L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme. L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes … Continuar llegint

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar llegint

La traïció a Europa de Donald Trump

L’any 1831, Alexis de Tocqueville va començar, acompanyat del seu amic Gustave de Beaumont, el seu conegut periple pels Estats Units. Un cop va tornar del llarg viatge, va publicar, en dos volums, el 1835 i el 1840, La democràcia a Amèrica. L’origen d’aquesta aventura va ser un encàrrec del govern francès, que volia que el pensador i politòleg estudiés el sistema penitenciari dels Estats Units, amb vista a reformar les presons pròpies. Els Estats Units havien declarat la seva independència el 1776 i les elits europees més avançades contemplaven aquell nou país amb gran curiositat, ja que s’havia fundat … Continuar llegint

Sánchez dice que va a cambiar

Lo que une a los matrimonios más que cualquier otra cosa son las hipotecas. Y precisamente las hipotecas han hecho que el divorcio no se haya sustanciado, no se haya producido del todo. El marido, una vez que la esposa, tras muchos avisos, dijo hasta aquí hemos llegado, ha prometido cambiar. Al principio, Pedro Sánchez se hizo el longuis y aparentó no entender los reproches. Mano tendida, repetía, como si fuera medio zombi. Luego, la semana pasada, corrió a que le entrevistaran –en RAC1, en TVE– para reconocer que, efectivamente, como denunciaba Junts per Catalunya, no había cumplido sus promesas … Continuar llegint

L’extrema dreta i la guerra que no estem guanyant

Una enorme i llòbrega onada recorre Occident i ha començat a devastar-ne parts molt importants. Ha entrat en les ments i a les cases, i ha envaït carrers i places. També s’ha apoderat de pobles, ciutats, regions i nacions. Controla alguns estats. Allà on no mana en solitari, ho fa de la mà de la dreta tradicional. I, si no, assetja el poder, s’hi abraona disposada a assaltar-lo així que l’avinentesa es presenti. Però la metàfora de l’onada —que s’ha aixecat poderosament, s’ha vinclat sobre nosaltres i ha iniciat la destrucció— no és exacta. No ho és per moltes raons, … Continuar llegint

El combat de Jordi Pujol per la posteritat

Jordi Pujol va ser un dels primers objectius de l’operació Catalunya, engegada des del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per conduir la guerra bruta contra l’independentisme aleshores emergent. Pujol i la seva família van ser prioritaris a desgrat que el president feia molt de temps que havia deixat el poder, no era protagonista del que després s’ha conegut com el Procés i no s’havia declarat independentista. En el braó per aconseguir els comptes dels Pujol a Andorra, l’operació Catalunya va incórrer suposadament en diferents delictes i va destruir dos bancs, la Banca Privada d’Andorra i la seva filial … Continuar llegint

Qui se’n beneficia, de les obsessions de Gabriel Rufián?

Realment no tenia gens de ganes de parlar avui, aquí, de Gabriel Rufián. Ni tampoc d’ERC o de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. De cap manera. Mira que en passen de coses interessants al món! I també a Espanya! I fins i tot a Catalunya! Tanmateix, després de contemplar dimecres Rufián a la tribuna del Congrés de Diputats, no he pogut ofegar la temptació de filar quatre ratlles sobre aquest home, un personatge magnètic situat a hores d’ara entre el lerrouxisme 3.0 i la caricatura grotesca. En sentir-lo dia rere dia, incansable, amb una tossuderia geològica, retreure, denunciar, reprovar, … Continuar llegint

La temeridad de Salvador Illa

Entre las cosas que más enojan a los ciudadanos se encuentra, sin duda, la burocracia. Su lentitud, su poca flexibilidad, su maquinal indiferencia. Uno, cualquiera de nosotros, llega fácilmente a la conclusión de que los servicios públicos, desde los juzgados hasta Hacienda, pasando por cualquier instancia municipal, se hallan al borde del colapso. Por no hablar de la escuela o, sobre todo, de la sanidad. Vivimos en una sociedad, la catalana, la española, en que aparentemente ninguna, o muy pocas cosas, funcionan como debieran. Nada parece fluir normalmente. No solo eso, sino que el absurdo kafkiano o valleinclanesco perdura indestructible, … Continuar llegint

L’última generació criada per les mares

El part es va complicar fins al punt que els metges van témer per la vida de ma mare i també per la meva. Superat aquell tràngol, sense gaires seqüeles, i quan encara era molt petitó, la mala sort va fer que agafés una greu malaltia pulmonar. Aquella vegada també em vaig salvar pels pèls perquè la meva mare va fer venir el metge, que era a casa seva amb la bata i les sabatilles posades, un diumenge a la nit. Aquell ensurt va convertir-me en una criatura pàl·lida, escanyolida i desganada. Només m’empassava el menjar si mentre me’l donaven … Continuar llegint