Salvador Illa, això no se li pot negar, és un professional afanyós de la política. Dimarts tocava anar a Brussel·les i obsequiar Carles Puigdemont amb una bossa de sugus, aquella llaminadura inventada per Suchard i que tan feliços ens va fer de petits. El sugus es troba a mig camí entre el caramel i el xiclet, i té la particularitat que se’t fon a la boca sense que pràcticament te’n puguis adonar. Puigdemont devia ser, com tants de la seva i la meva generació, un amant dels sugus —els meus preferits eren els de taronja i els de llimona—, perquè … Continuar llegint →

Segueixo amb atenció la intervenció de Pedro Sánchez davant del Congrés, dimecres al matí. Se m’ocorre, tot mirant la transmissió en directe, que molt poca gent aguantaria ser Pedro Sánchez. Vull dir: imaginem que un bon dia vostè apaga el despertador, entra al bany i en obrir el llum descobreix que vostè ja no és vostè sinó que és Sánchez. I que no es troba a casa seva sinó a la Moncloa. Quantes hores aguantaria sent el president del govern espanyol? No parlo d’un dia com el dimecres, sinó de qualsevol altre dia feiner normal, si es pot dir així. … Continuar llegint →

No, a mi no m’ofèn que l’advocat Benet Salellas hagi acceptat defensar l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán. Coneixent el passat polític de Salellas, més aviat m’ha sorprès positivament. Tenia una idea pitjor del cupaire o excupaire Salellas, la veritat. El sí a Cerdán parla bé de Salellas. El que m’ha escandalitzat, en canvi, és la reacció de la CUP, que ha llençat el seu exdiputat a l’infern on aquest partit llença tots els que no pensen exactament com ells. On llença tot allò que no li sembla prou pur, a tot aquell que es distancia mil·limètricament, que dubta —ni … Continuar llegint →