El malson de Junts es diu Sílvia Orriols

Sílvia Orriols s’ha convertit en un malson angoixant per a Junts per Catalunya. A les municipals d’encara no fa dos anys, a Ripoll, el seu feu originari i més potent, Aliança Catalana va aconseguir superar el 30% dels vots i va guanyar sis dels disset regidors del consistori. Junts va desplomar-se dels vuit del 2019 a tres. Ningú no sospitava que l’any següent Pere Aragonès convocaria eleccions anticipades. Les catalanes es van celebrar el 12 de maig del 2024. Poc menys d’un any després de les municipals. Aliança va presentar-s’hi amb el seu agressiu discurs antiimmigració i va aconseguir dos … Continuar llegint

Javier Cercas no és de “tothom”

Des que va assumir la presidència de la Generalitat fa uns mesos, Salvador Illa ha evitat disciplinadament fer manifestacions de confrontació amb el sobiranisme i l’independentisme. Fins i tot ha dut a terme alguns gestos —alguns nomenaments, per exemple— que podríem trobar conciliadors, cosa que poc o molt deu tenir a veure amb el fet que la seva presidència no sols l’hi va donar ERC, sinó que depèn d’aquest partit per a poder tirar endavant. Això no impedeix que Illa hagi fet també altres moviments que són missatges al seu votant actual i potencial —com acudir al 12 d’Octubre, col·locar … Continuar llegint

Papá, quiero ser funcionario

En tiempos de nuestras abuelas, los deseos de los progenitores para sus hijas se condensaban en una sola cosa: una buena boda. ¿Una buena boda? Lo que se entendía por una ‘buena boda’ tenía que ver más bien poco con el amor o la atracción, y mucho con asegurarse un futuro lo más seguro y próspero posible. Casarse con un obrero o un artista -al estilo del Ramonet de ‘L’Auca del senyor Esteve’-, era considerado funesto. Tanto, que el empeño de la jovencita en desviarse del destino trazado, de producirse, podía acabar fácilmente de forma dramática. Lo ideal era, por … Continuar llegint

Els dos bàndols del cas Dani Alves

He seguit amb interès i, ho confesso, en alguns moments també amb estupefacció la polèmica suscitada arran de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’exculpar Dani Alves, prèviament condemnat a quatre anys i mig de presó per l’Audiència de Barcelona. El TSJC ha estimat que no hi ha prou proves per afirmar de forma concloent que l’exjugador del Barça va violar una noia en un reservat de la discoteca Sutton, de Barcelona. Desconec si la decisió del TSJC pot ser o no qüestionada des d’un punt de vista jurídic —segurament sí, com totes—, però el que … Continuar llegint

La hora grave de Europa

La partida que tan dramáticamente se está dilucidando en Ucrania no es una guerra más. Lo que en la frontera este de aquel gran país se decide es también el futuro de Europa. De todos nosotros. Es así desde el preciso instante en que los tanques rusos cruzaron la frontera y lo invadieron. La innegable trascendencia del conflicto se exacerbó al evidenciarse el vuelco en la política exterior de los EEUU, que se han desentendido de Europa y de lo que pueda ocurrirle, y le han dejado claro su menosprecio. Donald Trump considera al Viejo Continente un actor consentido y … Continuar llegint

La indecència de Mazón la pagarà Feijóo

De la Transició ençà els valencians han mostrat una rigorosa mala sort pel que fa als seus governants. Això és especialment així en el cas del PP. La llista de desastres en forma de presidents de la Generalitat, de presidents de diputacions, d’alcaldes… que han protagonitzat successos molt desagradables és llarguíssima. Al costat de la malaptesa i l’escandalosa manca de preparació hi figura l’amor als diners i l’avarícia, que han derivat en tota mena d’escàndols. Finalment, hi ha també, és clar, la gent amb uns valors prims com un tallet de pernil dolç, gairebé transparents. Ara ens trobem davant d’un … Continuar llegint

El ‘Washington Post’, la pornografia i la foscor

Ann Telnaes era una de les dibuixants estrella del Washington Post. Un dia de primers d’aquest gener, la ninotaire, guanyadora d’un Pulitzer, va veure rebutjat un dels seus dibuixos. Hi apareixen un grapat de multimilionaris agenollats, reverenciant una enorme estàtua de Donald Trump, aleshores president electe. S’hi veuen el fundador de Meta, Mark Zuckerberg; Sam Altman, d’OpenAI; Patrick Soon-Shiong, propietari de Los Angeles Times, i el ratolí Mickey Mouse, emblema de la Walt Disney. I també Jeff Bezos, amo d’Amazon i –això és el més rellevant– del Washington Post mateix. Telnaes sabia que la seva vinyeta incomodaria els responsables del … Continuar llegint

Immigració: per les seves reaccions els coneixereu

“Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents.” (Mt 7,16-17) Semàfor verd. Junts per Catalunya i el PSOE han arribat aquesta setmana a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. A hores d’ara, i si les coses no s’acaben torçant, que pot passar, és un èxit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i companyia. Em penso que, més enllà d’ulteriors anàlisis, és de justícia reconèixer que som davant del pacte de major envergadura, de més transcendència, dels … Continuar llegint

Multiplicar el gasto militar

El vuelco geoestratégico ejecutado por Donald Trump compromete seriamente a Europa, especialmente en tres frentes: económico, político y militar. Centrémonos hoy en los dos últimos. Trump ha insultado y maltratado a Volodímir Zelenski. Estados Unidos ha pasado de combatir a Rusia a convertirse en la gran baza para que Putin pueda proclamar que ha vencido a Ucrania. Trump olvida que Rusia es la agresora y ha llegado a culpar a Zelenski de la tragedia. No solo eso, sino que exige contraprestaciones millonarias por la ayuda que Washington le ha venido prestando. Ofende a la vez a la UE, a quien … Continuar llegint

Carles Puigdemont s’ho repensa (tard) i rescata Sílvia Orriols

És pitjor el remei que la malaltia. Aquesta, tal vegada literalment, va ser la conclusió a què va arribar Carles Puigdemont després de donar uns quants tombs a l’assumpte de Ripoll, de rumiar si Junts per Catalunya feia caure o no Sílvia Orriols mitjançant una moció de censura. Com és sabut, l’alcaldessa va desafiar l’oposició —formada per Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— a associar-se i tombar-la. Ella havia intentat aprovar els pressupostos de la ciutat —15,3 milions d’euros— a través d’una qüestió de confiança que sabia que perdria i que atorgava un termini de trenta dies a l’oposició … Continuar llegint