Aragonès, ERC y la complejidad

Que la cumbre hispano-francesa se celebrara en Barcelona tiene su lógica, dada la agenda que debía abordarse, y en la que destacaba el conducto que debe unir Barcelona con Marsella con el fin de transportar hidrógeno. Además, no era una reunión ordinaria o de trámite, sino al más alto nivel y muy relevante desde la perspectiva de las relaciones bilaterales entre España y Francia, es decir, del rediseño de la geometría del poder en Europa. Visto así, nada que alegar. El problema está en otra parte. El problema es el ambiente creado por Pedro Sánchez al insistir en la voluntariosa … Continuar llegint

Sí: Aragonès a la cimera i ERC a la ‘mani’

El president Aragonès i ERC en general fan algunes coses bé, altres regular i algunes malament. Per exemple: resulta força incomprensible la manera diguem-ne tan pròpia que tenen els republicans de negociar els pressupostos. Una de les discussions que aquests dies remouen les aigües de la política catalana i espanyola és la presència anunciada d’Aragonès a la cimera hispanofrancesa del pròxim dia 19 a Barcelona, sumat al fet que ERC, juntament amb altres partits, entitats i associacions, es manifestarà aquell mateix dia en contra de la mateixa reunió. “No es pot ser a missa i repicant”, denuncien els amants de … Continuar llegint

ERC, o cómo negociar con los pies

Negociar no es fácil, pero es sin duda una habilidad fundamental para cualquier persona que se dedique a la política, al nivel que sea. Saber negociar es absolutamente necesario también para infinidad de otras tareas y profesiones. No obstante, en el caso de la política es cuestión de vida o muerte, como quien dice. En los tiempos que corren, en que las mayorías absolutas son escasas y hay que buscar votos aquí y allá, saber negociar se ha convertido en verdaderamente imprescindible. De hacerlo mejor o peor depende en ocasiones alcanzar el Gobierno o no conseguirlo, o que un Ejecutivo … Continuar llegint

Ucraïna: una guerra entre el passat i el futur

No sé si la guerra a Ucraïna s’acabarà aquest 2023. Naturalment, desconec també com s’acabarà. El que és segur és que no serà, ja no ho pot ser, el triomf fàcil que havia imaginat Vladímir Putin; al contrari: serà per a ell, en més o menys grau, una derrota. El dictador va cometre alguns errors de càlcul gruixuts i va preveure, a més, que la divisió, l’egoisme i la por paralitzarien, com ha passat tants altres cops, una resposta occidental severa. Però l’acció dels Estats Units i Europa ha estat més determinada del que Putin i molts altres, jo mateix … Continuar llegint

Any d’eleccions

Aquest any que co­mencem, el 2023, és un any d’eleccions municipals. Per a un periòdic, sigui un diari o un setmanari, com L’Eco de Sitges, les eleccions són sempre un moment important. El maig vinent es decideix, exactament, qui administrarà els afers de la nostra vila durant els quatre anys següents . Es decideix qui gestionarà els afers comuns dels sitgetans, al servei dels quals està el nostre setmanari. Com és natural, quan augmen­ta la temperatura política, augmenta també la tensió entre els qui hi competeixen i el setmanari. Entre aquells que volen conservar el seu lloc al capdavant de … Continuar llegint

Aragonès i Sánchez: un dels dos s’equivoca

Un cop trencat el govern independentista a Catalunya, la taula de diàleg —entesa en el sentit ampli de negociació entre Barcelona i Madrid— ha donat dos fruits. D’una banda, l’eliminació del delicte de sedició —amb la contrapartida de la posada en peu d’un tipus delictiu de desordres públics agreujats— i la modificació de la malversació. Aquestes dues mesures permetran la revisió a la baixa de les inhabilitacions dels líders de l’1-O i beneficiaran un bon nombre de persones que encara no han estat jutjades. A aquestes dues qüestions cal sumar-hi els indults parcials aprovats pel govern de Pedro Sánchez l’any … Continuar llegint

La gran bronca: forma y fondo

Hemos asistido en las últimas jornadas, y asistimos todavía, a una atronante colisión entre la alta magistratura de derechas, atrincherada en el Tribunal Constitucional y el Consejo General del Poder Judicial, y el gobierno y las fuerzas políticas que le apoyan. La bronca se desarrolla ante las narices de los sorprendidos y casi incrédulos ciudadanos, pues es retransmitida en directo y con todo detalle. La situación se ha enconado hasta perderse cualquier pudor y disimulo, y parece que a unos y a otros -magistrados y políticos- les ha dejado de importar que sus bajezas las bañe la luz del día … Continuar llegint

Torna Trias i no demana perdó per ser convergent

Convergència Democràtica mai no hauria hagut de canviar de nom. Va ser un error. No ho dic jo. Ho va dir l’altre dia, ben clarament, Xavier Trias, després de confirmar que provarà de tornar a ser alcalde de Barcelona. Com vaig escriure en una altra banda, Rocky Trias torna al ring. L’exconseller va recordar que el PP i el PSOE també han tingut problemes de corrupció i que a cap d’ells li va passar per la barretina rebatejar-se. De Convèrgència Democràtica de Catalunya, el que n’ha quedat és Junts per Catalunya, on conviuen distintes famílies i, bàsicament, dues ànimes: la … Continuar llegint

El cráter político español

Baten nuestras sociedades democráticas tenaces vientos de división, y surgen aquí y allí líderes populistas, muchos de extrema derecha, pero también de extrema izquierda. El ambiente se endurece y las gentes se dividen. El diálogo, el debate democrático entre opuestos, deviene entonces no solamente estéril sino también imposible, pues los unos se niegan a escuchar a los otros. Es una batalla en que todo vale: ofender, insultar y mentir a sabiendas. Se desdibujan los límites, y lo que cuenta es apiñar a los tuyos, encorajinarlos, entonar juntos ásperos cantos belicosos. La guerra es, decía el viejo Clausewitz, la continuación de … Continuar llegint

Sánchez y los riesgos de la malversación

Pedro Sánchez, Unidas Podemos y el independentismo reprocharon que, ante el ‘procés’ independentista, Mariano Rajoy, abundando en su habitual desidia, trasladara el problema a los jueces y a las fuerzas policiales. Tal subcontratación incluyó dotar al Tribunal Constitucional de poderes para perseguir a los independentistas. Rajoy optó por esa vía y renunció a la política. Ni siquiera en las dramáticas horas anteriores a la declaración del 27 de octubre de 2017 quiso abrir una senda de diálogo. Eso desencadenó la declaración del ‘president’ Puigdemont y a continuación la aplicación del artículo 155. Una vez en el poder, el independentismo, y … Continuar llegint