Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar llegint

La revolució dels robots

No acaba d’estar del tot clar si va ser un personatge real o es tracta només d’una llegenda. En tot cas, es diu que Ned Ludd va ser un teixidor nascut en un poble vora Leicester, al Regne Unit, que el 1779 va trencar, en un arravatament d’ira, dues màquines de teixir. D’ell en prendrien el nom els antimaquinistes de principis del segle següent. Els luddistes, molts d’ells artesans, personifiquen la reacció contra la Revolució Industrial. Les màquines, raonaven, ocupen les fàbriques i ens prenen la feina. Calia parar-ho. Amb violència, si era necessari. L’avui anomenada quarta revolució industrial desperta … Continuar llegint

La vil campaña contra Álvarez

Josep Maria Álvarez se proclamó nuevo secretario general de la UGT pese a que sus adversarios desencadenaron una vil campaña contra él por estar a favor de la autodeterminación. Ya antes del congreso, un afiliado canario le denunció ante la comisión de garantías del sindicato argumentando que defender la autodeterminación debería invalidarle como candidato. En su discurso de despedida, Cándido Méndez incluyó un elogio de la Constitución, algo que, en un congreso sindical, sonaría extemporáneo si no fuera porque de lo que se trataba era de derribar a Álvarez. El apadrinado de Méndez era Miguel Ángel Cilleros, quien se presentó … Continuar llegint

El bingo és moolt de dretes

Comparat amb els altres, aquest és un país ben estrany, per expressar-ho diplomàticament. Ho demostra un cop més el pseudo-debat sobre BCN World. Resulta que a alguns sectors de l’esquerra no els agrada el projecte. No discuteixen que crearà riquesa i llocs de treball, ni argumenten, almenys no en veu alta, que tindrà conseqüències desastroses. El problema gruixut és que hi haurà algun casino. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, exactament el 6% de l’espai es dedicarà al joc. Altres puntualitzen que és una miqueta més. En fi, sigui com sigui, els casinos, probablement tres, seran testimonials en … Continuar llegint

El escándalo del FLA

El Fondo de Liquidez Autonómica (FLA), el dinero que el gobierno español presta a las autonomías, ha sido y seguirá siendo actualidad. Hace unos cuantos días, el ejecutivo de Rajoy fijaba unas nuevas y extremadamente duras condiciones a la Generalitat de Catalunya, y solamente a ella, para continuar accediendo al FLA. Vale la pena recordar cómo funciona el FLA. La Generalitat, responsable de pagar la sanidad y la enseñanza, entre otras cosas, arrastra, pese a los recortes, una importante deuda que financiar. Prácticamente la única fuente a la que puede acudir es el Estado. Al mismo tiempo, Catalunya –junto con … Continuar llegint

La fugida dels joves

El 21 de maig aquest diari donava a conèixer les xifres de joves catalans que van marxar a l’estranger durant el 2014. Van ser més de 5.000. Des del 2009 han fet les maletes per emigrar a altres països al voltant de 25.000 joves d’entre els 15 i els 34 anys. Alguns, els de menys edat, ho van fer acompanyant la seva família; els altres, per buscar feina i un futur professional millor. D’aquests, molts han decidit anar-se’n una vegada completats els estudis universitaris. O força després, al topar amb desesperants dificultats per trobar feina, o fastiguejats al no aconseguir … Continuar llegint

Y además es imposible

Volvió a repetir Mariano Rajoy que sobre la consulta catalana no hay nada que hablar. Su explicación sigue siendo un chascarrillo: lo que no puede ser no puede ser y además es imposible. La consulta es contraria a la Constitución (?), recalcó y, por tanto, no puede celebrarse ni negociarse. No satisfecho con ello, remató deplorando que la iniciativa soberanista haya generado «incertidumbres, inestabilidad y fractura social». Veinticuatro horas antes, el jueves, el ministro Montoro se había referido también a Catalunya. Aseguró, en leve contradicción con su jefe, que no le pasa por la cabeza que la consulta pueda llevarse … Continuar llegint

Las élites, atrapadas

El soberanismo es una fuerza que actúa de abajo a arriba. El verdadero motor son los ciudadanos. No los partidos, ni sus líderes, aunque por supuesto juegan un papel importante. Algunos se revelan todavía hoy incapaces de comprender una realidad tan evidente. Así, siguen demonizando y acosando al president Artur Mas y a Oriol Junqueras, como si fueran ellos la causa y el origen de lo que ha sucedido y va a suceder. Mucho más informados están los ricos y poderosos, los happy few catalanes, cuyas biografías y dineros dependen en gran medida de sus relaciones con el Estado. Cuando … Continuar llegint

Rics, pobres i política

La crisi dramàtica que patim en alguns països, singularment del sud d’Europa, ha fet que l’assumpte de la desigualtat econòmica estigui radicalment d’actualitat. Oimés en llocs com Catalunya i l’Estat espanyol en general, amb una enorme quantitat de gent que voldria treballar però, desgraciadament, no troba feina. La qüestió de la desigualtat -que Bobbio va assenyalar com a clau en la distinció entre dreta i esquerra- es presta certament als malentesos, els llocs comuns i el broc gros, però alhora és un assumpte de summa importància, a banda d’intel·lectualment apassionant. Comencem per les matisacions necessàries. Per exemple, que augmenti la desigualtat en … Continuar llegint

La quimera y el obstáculo

Mientras el Govern y ERC deciden qué hacer con los presupuestos del 2013 y 2014 tras los límites de déficit fijados por el ejecutivo de Rajoy, tal vez sea adecuado abrir el foco y alejarnos de la estricta coyuntura para observar los hechos en perspectiva. Por poco que nos esforcemos, enseguida nos daremos cuenta de que Madrid –entendido como el conjunto de actores, intereses y creencias del conglomerado político, económico, mediático y funcionarial que controla los resortes del poder del Estado– no está jugando limpio al repartir el esfuerzo, el enorme esfuerzo, derivado de la austeridad impuesta por Europa. Una … Continuar llegint