L’ampliació de l’aeroport del Prat: tres pinzellades

Sens dubte, una de les grans notícies d’aquests dies és l’acord del govern de Catalunya amb Aena i el govern espanyol per a ampliar l’aeroport del Prat. L’assumpte presenta diverses i rellevants dimensions. Abordar-ho tot s’escapa tant a la llargada d’aquest text com a les capacitats d’aquest articulista. Tanmateix, hi ha alguns aspectes que no voldria deixar de comentar, encara que sigui de manera sintètica. N’he escollit tres que em semblen determinants, perquè connecten amb qüestions de fons, algunes de les quals formen part de discussions en marxa i que encara no han estat resoltes, i potser trigaran molt a … Continuar leyendo

La opa, un mal negocio para Catalunya

El dragón (el BBVA) ronda a la princesa (el Banc Sabadell) para intentar devorarla. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) dio hace días un visto bueno unánime, con condiciones consensuadas con el BBVA, a la opa hostil sobre el Sabadell. Ahora la pelota está en el tejado del Gobierno español, que puede imponer, si quiere, nuevas condiciones al BBVA. De momento, Pedro Sánchez se ha sacado de la chistera una insólita consulta a entidades y ciudadanos que recuerda mucho a la tinta que sueltan los calamares para causar confusión y escapar. Lógicamente, la maniobra de la … Continuar leyendo

La ocasión de corregir la financiación

La cuestión de la financiación ha estado, de una manera u otra, siempre en el núcleo de las tensiones entre Catalunya y el Estado. Y lo ha estado no solo porque estamos hablando de recursos, que también, y mucho, sino porque la financiación se halla íntimamente vinculada a las maneras como, desde las diferentes sensibilidades, se entiende que España debe organizarse. Esta cuestión conecta directamente, pues, con la concepción de España y su diversidad. Algunos de los que han escrito sobre el asunto han lamentado que Catalunya no tuviera, desde el principio, un sistema propio. A veces se ha atribuido … Continuar leyendo

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar leyendo

Les fusions bancàries les pagarem tots

Espanya, a velocitat supersònica, es convertirà —de molt llarg— en l’estat amb menys competència bancària d’entre les grans economies europees (Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia). Quan les dues grans fusions en marxa (CaixaBank-Bankia i BBVA-Sabadell) arribin a bon port, les entitats resultants més el Santander tindran a les seves mans el 70 per cent del mercat. El fet que, per salvar l’economia, el BCE hagi situat el preu del diner per terra ha causat una brutal reducció dels marges i està duent pel pedregar gran part de la banca europea. Davant d’això, la recepta que el mateix BCE o el … Continuar leyendo

Ser radicals o pensar en l’economia?

La discussió sobre les mesures a prendre acompanyant la declaració de l’estat d’alarma va allargar-se molt en el si del Consell de Ministres. Simplificant, i amb la informació de què disposem, es pot afirmar que en aquella reunió de fa uns dies es van enfrontar bàsicament dos pols o bàndols amb visions diferents sobre com actuar. En el primer, les ministres Nadia Calviño, responsable d’Economia, i María Jesús Montero, d’Hisenda, ambdues del PSOE. En l’altre, Pablo Iglesias i els seus companys de Podemos. El bàndol de Calviño i Montero provava de preservar tant com es pogués l’economia, per la via … Continuar leyendo

El virus, la gasela i nosaltres

Qualsevol gasela del Parc Nacional del Serengueti, fins i tot la menys desperta, engega a córrer amb totes les seves forces si li sembla que alguna cosa es mou entre els matolls 200 metres enllà. Exactament el mateix fa el més vell dels nyus si en l’aire hi nota una olor estranya. Potser entre els matolls només hi ha un rosegador inofensiu. Potser l’olor no prové d’una lleona. Però igualment tots dos guillen. I ho fan perquè ho porten gravat en la seva cadena d’ADN. És instintiu i irracional, però aquest mecanisme els ha preservat com a espècies fins avui. … Continuar leyendo

Greta contra Donald

L’agost passat, una adolescent sueca, Greta Thunberg, es va plantar davant del Parlament del seu país per protestar contra el canvi climàtic i exigir als polítics que actuessin ja. Quan va començar l’escola, hi anava cada divendres. Aviat allò es va conèixer com a ‘Fridays for future’. La Greta va ser seleccionada per protagonitzar una xerrada en les TED Talks d’Estocolm. Avui centenars de milers de joves de tot el món la segueixen. Ha sigut convidada a parlar davant del Parlament de Suècia, l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, el Parlament d’Estrasburg, i, al juliol, l’Assemblea Nacional Francesa. La seva forma … Continuar leyendo

La Cambra no es una anomalía

La conquista de la Cambra de Comerç de Barcelona por parte de la candidatura ‘Eines de País’, impulsada por l’Assemblea Nacional Catalana, pilló absolutamente por sorpresa a las grandes empresas acostumbradas a hacer y deshacer a su gusto. Daban por sentado y entendido que la Cambra era su casa, por lo que el resultado de las elecciones les dejó atónitas, desconcertadas. La primeras reacciones no fueron elegantes, sino fruto del enfado y el mal humor. Es comprensible. La operación fue un auténtico ‘blitzkrieg’, una guerra relámpago, un golpe sorpresivo y fulminante. Impresiona el alarde de precisión y eficacia demostrado por … Continuar leyendo

Les retallades i la caiguda del president Mas

Artur Mas ha quedat, després d’abandonar la presidència del PDECAT, pràcticament fora de la política. És la segona gran renúncia personal que fa. La primera, com tothom sap, la va forçar la CUP, envalentida pels deu diputats obtinguts el 2015 gràcies, en part, a la poca astúcia -per dir-ho diplomàticament- de la campanya de la coalició entre CDC i ERC, Junts pel Sí. La CUP li tenia molta mania a Artur Mas. Quasi tanta com el PP, tot i que per raons molt diferents. La CUP veia al president com un neoliberal, malgrat que el que és Mas, si de … Continuar leyendo