No he pogut reprimir la meva sorpresa davant la polseguera –audiències milionàries, xarxes socials incandescents, polítics fent grans escarafalls– que ha aixecat un programa en què la filla de Rocío Jurado, cantant ja traspassada, acusava el seu exmarit de maltractaments psicològics i físics. Les declaracions arribaven fa uns dies, més de vint anys després del divorci (van estar casats del 1996 al 2000). Va escriure John Locke que hi ha tres tipus de llei. La llei de Déu, la llei dels homes i “la llei de l’opinió o la reputació”. Deixem Déu tranquil i anem a la llei dels homes. … Continuar leyendo →

Són poc més de les nou del vespre i la família sopa. Inadvertidament, la nena, la petita de dos germans, exclama: “Jo no m’hi vull asseure més, amb el Mario!” El Mario és un nen que ha arribat a mig curs i a qui li està costant agafar el ritme. La Paula no té res en contra del Mario, però està farta que, des del curs passat, la posin sempre amb els nens o nenes amb més dificultats. “Per què no puc seure amb les meves amigues?” Els pares proven de fer-li entendre la importància d’ajudar companys com el Mario, … Continuar leyendo →

D’una forma no gaire diferent del que passava a l’Edat Mitjana quan la pesta negra assolava Europa, el xoc a què ens està sotmetent el covid-19 dona lloc al floriment de tota mena de profetes i il·luminats. Hi ha -potser són els més abundants- els que asseguren que el virus és l’instrument que la naturalesa ha escollit per castigar l’arrogància humana i l’abús continuat del planeta, dels seus recursos i de les seves distintes formes de vida. La naturalesa es venja, emprant el virus, de la humanitat. Aquesta mena de rondalla no és sinó un transsumpte del vell discurs religiós … Continuar leyendo →