ERC es deixa seduir per la mantis Pedro Sánchez

Pedro Sánchez va ser dimecres a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, després de molts mesos de no fer-ho. El mateix dia, la vicepresidenta Vilagrà s’entrevistava amb Bolaños, i el conseller Campuzano, amb la seva homòloga Elma Saiz. Grans somriures i afectuosos copets a l’esquena. L’endemà, dijous, continuaven les reunions sobre la investidura. El PSOE i el PSC estan desplegant tots els seus recursos per escenificar, per evidenciar, l’entesa amb Esquerra Republicana. En els últims dies, el govern espanyol s’ha afanyat a complir els acords amb els republicans que dormien al calaix. Així, per exemple, més de 1.500 milions per … Continuar leyendo

El amargo adiós de Ernest Maragall

Ernest Maragall ha roto el carné de ERC, como antes había hecho con el del PSC. Esta vez, sin embargo, no ha sido por discrepancias con el proyecto político. El hermano pequeño de Pasqual Maragall se ha hartado de una manera de hacer, de una forma determinada de actuar. Le pidieron paciencia, le prometieron respuestas. Pero todo el mundo tiene un límite, y él también. Y eso pese a que el cuarto de los ocho hermanos Maragall -Pasqual es lo tercero- ha visto de todo desde que el 1970 entró en el Ayuntamiento de Barcelona como informático. Han pasado cincuenta … Continuar leyendo

Turismo: urge rectificar

La BBC emite las imágenes de una manifestación que transcurre por el centro de Barcelona. ‘Tourists go home!’, rezan los carteles. Algunos de los reunidos han comprado pistolas de agua y rocían con ellas a los turistas que se encuentran bebiendo y comiendo en las terrazas de la zona. Una familia con dos niños pequeños mira sin entender nada. Unos chavales se levantan apresuradamente de las sillas y se alejan. Los camareros asisten atónitos al desconcertante espectáculo. ‘¡Tourists go home!’, gritan los manifestantes, que siguen avanzando y disparando agua. Algunos otros medios británicos recogen también la noticia de la acción … Continuar leyendo

El retorn de Carles Puigdemont i un estiu molt calent

Aquest estiu serà molt calent, políticament parlant. Sobretot si Carles Puigdemont finalment compleix la seva promesa de tornar a Catalunya quan se celebri el ple d’investidura del nou president de la Generalitat. Tant Puigdemont com Junts per Catalunya no han deixat d’insistir que l’expresident vindrà, tant si és ell el candidat a la investidura com si no. I que serà així, encara que continuï vigent l’ordre de detenció contra ell dictada pel jutge Pablo Llarena. De moment, però, tot són hipòtesis, futuribles més o menys probables. Que esdevinguin una realitat depèn, en primer lloc, de si el president del Parlament, … Continuar leyendo

Oriol Junqueras, de profeta a heretge

Malgrat que els professors de Ciències Polítiques generalment el passin per alt, el factor humà resulta en política, com en totes les dimensions de la nostra existència, transcendental, clau. Les mateixes situacions, els mateixos problemes o conflictes, protagonitzats per persones diferents, produeixen indefectiblement resultats també diferents, mai iguals. Si de la Catalunya agitada, imprevisible, ciclotímica, dels darrers anys n’hem d’assenyalar dos protagonistes, aquests són Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Tant és així que podríem arribar a escriure la història recent de Catalunya a partir de la competència, la desconfiança i la rivalitat entre els que han estat els líders de … Continuar leyendo

Esquerra, paralizada

Seguro que a muchos de ustedes también les ha sucedido. A veces, conduciendo de noche por alguna carretera secundaria, entrevemos ante nosotros una liebre o bien un zorro. El animal, sorprendido por los focos de nuestro coche, se queda ahí en medio, paralizado, sin acertar a echar a correr en una dirección o en otra. Pese a que cada fracción de segundo cuenta, pese a saber que cuanto más tiempo siga quieta más probable es su muerte, la liebre (o el zorro) es incapaz de hacer llegar instrucciones claras a sus patas para que estas se muevan y la saquen … Continuar leyendo

PSOE i PP es reparteixen el CGPJ com a bons germans

Han trigat més de 2.000 dies, però, finalment, PSOE i PP han arribat a un acord per desbloquejar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La solució és més evident del que en principi es podia pensar: dels vint vocals, deu seran persones prosocialistes i deu més propopulars. El mandat dels actuals membres del Poder Judicial feia cinc anys i mig que havia caducat. Resolt. A la resta de grups parlamentaris (Sumar, catalans, bascos, etcètera, que els bombin, que diria Xavier Trias). La renovació del CGPJ necessita el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats i de tres cinquenes … Continuar leyendo

Lectures i selectivitat: l’epíleg d’un naufragi

Dedicar-se a ensenyar és una de les millors coses que es poden fer a la vida, a desgrat de les dificultats, les amargors i els entrebancs. Ensenyar és obrir finestres, és mostrar a algú altre les meravelles que existeixen més enllà. És acompanyar, i empènyer quan cal, perquè arribi més lluny d’on hauria arribat tot sol. És ajudar a impugnar els límits i a vèncer la desgana i la mandra. Ensenyar és també una labor incerta, perquè és com escampar llavors sobre la terra. Algunes brotaran esplèndides, altres creixeran diferents de com ens pensàvem, altres ho faran molt més tard … Continuar leyendo

Rull, un político sin “instinto asesino”

Nadie habla mal de Josep Rull, ni en Junts per Catalunya ni entre sus adversarios. Todos consideran al nuevo presidente del Parlament un buen tipo. Nacido en 1968, se puede afirmar que el de Terrassa lleva toda la vida en política. A mitades de los ochenta se afilió a las juventudes de Convergència Democràtica, donde alcanzó la secretaría general. Tan patriota catalán -o más- que independentista (no es exactamente lo mismo), durante años fue visto como el joven que con más garantías y coherencia podía recoger y proyectar el legado de Jordi Pujol, por quien Rull siempre sintió fascinación. Pese … Continuar leyendo

PSC, Puigdemont i ERC: el gran embolic

Transcorregut més d’un mes des de les eleccions al Parlament, i superades entremig unes altres eleccions, les europees, el panorama polític a Catalunya ha esdevingut un embolic fenomenal, un galimaties indesxifrable. Aquelles eleccions les va guanyar el PSC, però de forma insuficient. La clau perquè els socialistes puguin formar govern va anar a parar a mans d’ERC, força que al mateix temps implosionava per culpa dels seus mals resultats. Qui va quedar en segon lloc, Junts per Catalunya, malda per impedir que Salvador Illa es converteixi en president. La situació es veu travessada, a més a més, per la llei … Continuar leyendo