L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar llegint →

Realment no tenia gens de ganes de parlar avui, aquí, de Gabriel Rufián. Ni tampoc d’ERC o de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. De cap manera. Mira que en passen de coses interessants al món! I també a Espanya! I fins i tot a Catalunya! Tanmateix, després de contemplar dimecres Rufián a la tribuna del Congrés de Diputats, no he pogut ofegar la temptació de filar quatre ratlles sobre aquest home, un personatge magnètic situat a hores d’ara entre el lerrouxisme 3.0 i la caricatura grotesca. En sentir-lo dia rere dia, incansable, amb una tossuderia geològica, retreure, denunciar, reprovar, … Continuar llegint →

El trencament de Carles Puigdemont amb Pedro Sánchez, o de Junts per Catalunya amb el PSOE —que, en el moment d’escriure aquestes ratlles, els militants de Junts estan votant—, presenta tot un reguitzell d’elements de naturalesa ambigua i paradoxal. Fins i tot contradictòria, segons com es miri. Diríem que presenta una qualitat quàntica i regida pel principi d’indeterminació, el qual, extrapolat, significa que, com el gat d’Erwin Schrödinger, que podia estar mort o viu a la vegada, la ruptura és alhora realitat i irrealitat, és alhora vigent i no vigent, existent i no existent. Anem per parts i fixem-nos en … Continuar llegint →