Des que va assumir la presidència de la Generalitat fa uns mesos, Salvador Illa ha evitat disciplinadament fer manifestacions de confrontació amb el sobiranisme i l’independentisme. Fins i tot ha dut a terme alguns gestos —alguns nomenaments, per exemple— que podríem trobar conciliadors, cosa que poc o molt deu tenir a veure amb el fet que la seva presidència no sols l’hi va donar ERC, sinó que depèn d’aquest partit per a poder tirar endavant. Això no impedeix que Illa hagi fet també altres moviments que són missatges al seu votant actual i potencial —com acudir al 12 d’Octubre, col·locar … Continuar llegint →

Gabriel Rufián va néixer el 1982, l’any de la gran victòria de Felipe González i del Mundial de Futbol del Naranjito. Diplomat en Relacions Laborals a la Pompeu, va donar-se a conèixer en els inicis del procés com a membre de Súmate, aquella plataforma que buscava el suport dels catalans castellanoparlants a la independència. Oriol Junqueras el va fitxar com a candidat al Congrés en les eleccions del desembre de 2015. Eren anys de puixança per a ERC i per a Junqueras. La perspectiva era créixer i, l’estratègia, eixamplar la base. Calia sobrepassar el perímetre de sempre i conquerir nous … Continuar llegint →

El 29 d’abril de 2018 el diari madrileny El Mundo publicava les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau, de Sant Andreu de la Barca. “Los 9 maestros catalanes de la infamia”, insultava el titular. La publicació facilitava dades personals dels mestres i els acusava d’assenyalar i humiliar els alumnes fills de guàrdies civils. La crònica, firmada per l’agitador d’extrema dreta Javier Negre, donava per cert tot allò de què s’acusava els docents, sense deixar-hi de sucar pa, en el pitjor sentit del terme. Ana Rosa Quintana, Susanna Griso i Carlos Herrera, entre molts altres, van escampar que els mestres, … Continuar llegint →

Carles Puigdemont exigia dilluns a Pedro Sánchez que se sotmetés a una qüestió de confiança. Amb aquest objectiu, el grup de Junts al Congrés presentava el mateix dia una proposició no de llei al Congrés. La intenció de Puigdemont, sembla, és donar un toc d’atenció —això sí, amb dramatisme— davant el que ell i Junts consideren incompliments de Sánchez o —si volem ser més benevolents— ajornaments i falta de determinació, que són evidents. Les competències en immigració i la qüestió del català a la UE són dos dels exemples que va posar l’expresident. El motiu pel qual l’eina triada per … Continuar llegint →