La CUP, Santos Cerdán i el pecador Benet Salellas

No, a mi no m’ofèn que l’advocat Benet Salellas hagi acceptat defensar l’exsecretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán. Coneixent el passat polític de Salellas, més aviat m’ha sorprès positivament. Tenia una idea pitjor del cupaire o excupaire Salellas, la veritat. El sí a Cerdán parla bé de Salellas. El que m’ha escandalitzat, en canvi, és la reacció de la CUP, que ha llençat el seu exdiputat a l’infern on aquest partit llença tots els que no pensen exactament com ells. On llença tot allò que no li sembla prou pur, a tot aquell que es distancia mil·limètricament, que dubta —ni … Continuar leyendo

Qui és el pitjor corrupte de tots?

Quan un ésser viu es corromp, el que fa és experimentar una transformació. Continua sent allò que és, però en una forma deteriorada, degenerada. La corrupció, del llatí corruptio-ōnis, és una degradació del que es considera l’estat ordinari o “normal”, un estat inferior vers el qual qualsevol ésser viu està exposat a transitar. En el cas de les persones, l’accepció no té un significat només biològic, sinó també moral i, per extensió, molts cops també legal. En els darrers casos, ens referim a la transgressió d’un codi que aquell home o dona s’havia compromès a respectar. La corrupció política presenta … Continuar leyendo

L’ampliació de l’aeroport del Prat: tres pinzellades

Sens dubte, una de les grans notícies d’aquests dies és l’acord del govern de Catalunya amb Aena i el govern espanyol per a ampliar l’aeroport del Prat. L’assumpte presenta diverses i rellevants dimensions. Abordar-ho tot s’escapa tant a la llargada d’aquest text com a les capacitats d’aquest articulista. Tanmateix, hi ha alguns aspectes que no voldria deixar de comentar, encara que sigui de manera sintètica. N’he escollit tres que em semblen determinants, perquè connecten amb qüestions de fons, algunes de les quals formen part de discussions en marxa i que encara no han estat resoltes, i potser trigaran molt a … Continuar leyendo

Feijóo: acoso y frustración

El PP de Alberto Núñez Feijóo llenó el domingo la plaza de España de Madrid. La manifestación culminaba un nuevo periodo de agitación y de acoso a Pedro Sánchez. Probablemente, el peor de todos. El más intenso. El lema -inspirado por Santiago Abascal- es un reflejo de la extrema acritud: “Mafia o democracia”. Fue la del domingo la sexta manifestación convocada por Feijóo contra Sánchez, con el mismo resultado nulo de siempre. La frase que traía preparada el actual líder del PP para el presidente del Gobierno -“¡Ríndase a la democracia!”- evoca aquella con la que José María Aznar -también … Continuar leyendo

L’indigne sabotatge de Feijóo al català el deixa en mans de Vox

En el recent episodi del català a la UE el gran perdedor, a més de la nostra llengua, ha estat el PP. La seva actuació se situa en la intersecció entre la miopia política, l’ancestral catalanofòbia i la misèria moral. La mobilització del PP contra el català —i el basc i el gallec— té una explicació clara: el PP envesteix tot allò que Pedro Sánchez fa. Més encara si troben que d’alguna manera el poden debilitar. En aquest cas, l’objectiu era doble: fer quedar malament Sánchez davant d’Europa i Espanya, d’una banda, i, més important, erosionar la base parlamentària que … Continuar leyendo

La opa, un mal negocio para Catalunya

El dragón (el BBVA) ronda a la princesa (el Banc Sabadell) para intentar devorarla. La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) dio hace días un visto bueno unánime, con condiciones consensuadas con el BBVA, a la opa hostil sobre el Sabadell. Ahora la pelota está en el tejado del Gobierno español, que puede imponer, si quiere, nuevas condiciones al BBVA. De momento, Pedro Sánchez se ha sacado de la chistera una insólita consulta a entidades y ciudadanos que recuerda mucho a la tinta que sueltan los calamares para causar confusión y escapar. Lógicamente, la maniobra de la … Continuar leyendo

Junts diu ‘no’ al pacte pel català: com carai s’explica?

M’ho haurien d’explicar ben a poc a poc, de manera molt clara i entenedora, i sobretot afegint-hi algun argument més. Potser soc jo, que em costa. O són ells, els de Junts per Catalunya, o Carles Puigdemont, que no s’expliquen prou bé. O tal vegada el que succeeix és que, efectivament, les raons per autoexcloure’s del Pacte Nacional per la Llengua, firmat dimarts, no són prou sòlides, ni tenen gaire força. El cas és que resto perplex, estupefacte, davant del rebuig de Junts per Catalunya al Pacte, que suposa, d’entrada, 255 milions per a enguany per provar de revertir la … Continuar leyendo

Javier Cercas no és de “tothom”

Des que va assumir la presidència de la Generalitat fa uns mesos, Salvador Illa ha evitat disciplinadament fer manifestacions de confrontació amb el sobiranisme i l’independentisme. Fins i tot ha dut a terme alguns gestos —alguns nomenaments, per exemple— que podríem trobar conciliadors, cosa que poc o molt deu tenir a veure amb el fet que la seva presidència no sols l’hi va donar ERC, sinó que depèn d’aquest partit per a poder tirar endavant. Això no impedeix que Illa hagi fet també altres moviments que són missatges al seu votant actual i potencial —com acudir al 12 d’Octubre, col·locar … Continuar leyendo

Immigració: per les seves reaccions els coneixereu

“Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents.” (Mt 7,16-17) Semàfor verd. Junts per Catalunya i el PSOE han arribat aquesta setmana a un acord sobre la delegació de competències en immigració a la Generalitat. A hores d’ara, i si les coses no s’acaben torçant, que pot passar, és un èxit de Carles Puigdemont, Jordi Turull i companyia. Em penso que, més enllà d’ulteriors anàlisis, és de justícia reconèixer que som davant del pacte de major envergadura, de més transcendència, dels … Continuar leyendo

Carles Puigdemont s’ho repensa (tard) i rescata Sílvia Orriols

És pitjor el remei que la malaltia. Aquesta, tal vegada literalment, va ser la conclusió a què va arribar Carles Puigdemont després de donar uns quants tombs a l’assumpte de Ripoll, de rumiar si Junts per Catalunya feia caure o no Sílvia Orriols mitjançant una moció de censura. Com és sabut, l’alcaldessa va desafiar l’oposició —formada per Junts, ERC, PSC, CUP i Som-hi Ripoll— a associar-se i tombar-la. Ella havia intentat aprovar els pressupostos de la ciutat —15,3 milions d’euros— a través d’una qüestió de confiança que sabia que perdria i que atorgava un termini de trenta dies a l’oposició … Continuar leyendo