¿’Quo vadis’, Rufián?

Gabriel Rufián insistió la semana pasada en su desafío a Oriol Junqueras y Esquerra Republicana. Con el acto público junto a Irene Montero y Xavier Domènech volvía a tensar la cuerda con su partido mientras se consagraba como el gran profeta de la unidad de las izquierdas españolas. La campaña de Rufián para que las izquierdas a la izquierda del PSOE se agrupen en una candidatura -y ayuden a Pedro Sánchez a frenar la anunciada victoria de PP y Vox- ha merecido varias veces el rechazo republicano. Aun así, Rufián, sin hacerles caso, sigue insistiendo. Erre que erre. Ante tal … Continuar leyendo

Com ‘fabricarà’ Catalunya tants i tants catalans?

Dilluns passat es va produir a Barcelona un acte politicocultural d’allò més curiós. Es van aplegar, a l’Espai Línia, al carrer Girona, Josep Rull, president del Parlament, dirigent de Junts i exconvergent, i Oriol Junqueras, líder d’ERC. L’excusa va ser el llibre del diputat republicà i periodista Francesc-Marc Álvaro, El franquisme en temps de Trump, també present. L’acte el va conduir amb bon pols la directora de l’Ara, Esther Vera. El pessebre, dit amb tot el respecte, feia patxoca. I, com dèiem, era d’allò més curiós i completament inimaginable en altres contrades. Podem dir que les figures allí reunides eren … Continuar leyendo

El català se’ns escola entre els dits

Aquest meu amic, escriptor veterà que ha guanyat un grapat de premis, fa una parada i conclou: “El Procés independentista respon a l’angoixa d’un poble que sap que la seva identitat, començant per la llengua, se’n va en orris. Va ser el darrer afany, el darrer cop de cua”. De primer vaig trobar estranya, xocant, la seva afirmació, i la vaig desar en un calaixet de la memòria. La conversa de què parlo es va produir després de l’1 d’Octubre i quan els protagonistes de l’intent independentista eren a la presó o bé havien fugit. Temps després, però, he pensat … Continuar leyendo

Sánchez es nega a pagar el deute d’Illa amb ERC

No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar leyendo

Una pime anomenada Gabriel Rufián

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar leyendo

El PSC descarrila con Rodalies

Las manifestaciones del sábado tuvieron un fondo amargo muy marcado. No era solo el enfado acumulado, sino bastante más: se palpaba la desesperanza y la resignación. Los que marcharon tras las pancartas y los eslóganes, la inmensa mayoría de ellos, sabían, saben, que las expresiones de descontento y áspero cabreo no van a solucionar nada. Al contrario, son conscientes, como lo es cualquier ciudadano, de que la bancarrota ferroviaria va a durar mucho tiempo, años, décadas, antes de que realmente se note, si se acaba notando, la mejora. Igual que han sido años y décadas de retrasos y mal servicio … Continuar leyendo

Puigdemont i Junqueras: cal arremangar-se (més) pel finançament

Això que anomenem ‘actualitat’ es produeix de forma frenètica —un succés impressionant trepitja l’altre de forma incessant i anàrquica—, fins al punt que, si no es va molt alerta, pot causar irritacions sensorials i cognitives notables. Provoca, a més, una mena d’alteració en la percepció del temps, de tal manera que, si seguim de prop els mitjans i, sobretot, les xarxes socials, fàcilment sentirem que, com si viatgéssim per l’espai, el temps s’accelera. S’accelera tant que, en una mena de miratge memorialístic, tenim la sensació que coses succeïdes fa només uns dies són ja molt antigues, pràcticament remotes. Es troben increïblement … Continuar leyendo

Junts no vol ser Convergència

Ja fa vint anys d’allò. El dissabte 21 de gener del 2006, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas -aleshores a l’oposició a Catalunya, on governava el tripartit d’esquerres- es reuneixen a la Moncloa per desencallar les negociacions del nou Estatut. Després de set hores tancats, cap a la mitjanit s’arriba a un acord sobre els principals punts de discrepància. ERC, però, no accepta el que han pactat i farà campanya en contra del nou text. Dijous passat, 8 de gener del 2026, compareixien Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa per anunciar que s’han posat d’acord sobre el … Continuar leyendo

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar leyendo

Sánchez dice que va a cambiar

Lo que une a los matrimonios más que cualquier otra cosa son las hipotecas. Y precisamente las hipotecas han hecho que el divorcio no se haya sustanciado, no se haya producido del todo. El marido, una vez que la esposa, tras muchos avisos, dijo hasta aquí hemos llegado, ha prometido cambiar. Al principio, Pedro Sánchez se hizo el longuis y aparentó no entender los reproches. Mano tendida, repetía, como si fuera medio zombi. Luego, la semana pasada, corrió a que le entrevistaran –en RAC1, en TVE– para reconocer que, efectivamente, como denunciaba Junts per Catalunya, no había cumplido sus promesas … Continuar leyendo