No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar llegint →

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar llegint →

Realment no tenia gens de ganes de parlar avui, aquí, de Gabriel Rufián. Ni tampoc d’ERC o de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. De cap manera. Mira que en passen de coses interessants al món! I també a Espanya! I fins i tot a Catalunya! Tanmateix, després de contemplar dimecres Rufián a la tribuna del Congrés de Diputats, no he pogut ofegar la temptació de filar quatre ratlles sobre aquest home, un personatge magnètic situat a hores d’ara entre el lerrouxisme 3.0 i la caricatura grotesca. En sentir-lo dia rere dia, incansable, amb una tossuderia geològica, retreure, denunciar, reprovar, … Continuar llegint →