En política, com en els negocis, el que compta són les expectatives i, naturalment, si, en acabat, aquestes expectatives es compleixen. És des d’aquesta perspectiva, doncs, que estaria bé abordar el pacte, la transacció, que s’ha produït fa només uns dies entre Esquerra Republicana i Gabriel Rufián. Els republicans són una organització política amb una llarga història, mentre que Rufián ha esdevingut també una organització en si mateix. Ho vaig escriure així en aquest mateix diari, en un article titulat “Una pime anomenada Gabriel Rufián” (20 de febrer del 2026). Amb això volia dir, vull dir, que Rufián funciona al … Continuar llegint →

Com diria el meu pare, la majoria parlamentària entorn de Sánchez és una majoria de sets, vuits i cartes que no lliguen. Ho tornem a viure amb els dos ja famosos decrets sobre l’habitatge. És un govern plenament legítim —a desgrat del que bramin PP i Vox—, però pornogràficament disfuncional. L’espanyol és un govern en contínua agonia, en què cadascun dels socis necessaris, dins i fora de l’executiu, el primer i gairebé únic que tenen al cap són els seus interessos particulars. Al capdavant, Pedro Sánchez, un tipus que s’ha aviciat al risc, al plaer de ballar sobre la corda … Continuar llegint →

La passada Diada, els presidents d’Òmnium i de l’Assemblea Nacional Catalana, Xavier Antich i Josep Vila Boix, van coincidir a reclamar “unitat” al moviment independentista. A cercar-la i promoure-la de manera activa. A ningú no se li escapa que aquests missatges, als quals es va voler donar un cert to solemne, tenen dos destinataris destacadíssims: Junts per Catalunya i ERC. O, si es vol personalitzar, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. No és un secret que, tot i tractar-se d’una rivalitat històrica, els dos espais van entrar, ja anys abans de l’1-O, en una espiral d’atacs entre organitzacions que, inevitablement, va … Continuar llegint →

Isabel Díaz Ayuso és el personatge espanyol que més s’assembla, sobretot en els pitjors aspectes, a Donald Trump. Ideològicament i en la forma, en la manera de fer. És una persona amb un atreviment il·limitat i una ignorància igualment il·limitada. Seria, com Trump, una pura caricatura si no fos perquè és perfectament real, existeix. No sols això: acumula poder i influència. Aquesta influència s’ha anat engrandint. Fa temps que vaig escriure que ella, en realitat, és algú de Vox dins els rengles del PP. Des d’aleshores, però, ha estat el conjunt del PP el que no ha deixat de desplaçar-se, … Continuar llegint →

El president Salvador Illa és un home —així ho ha demostrat en força ocasions— de tarannà moderat, de vegades tirant a conservador. És un polític d’ordre a qui li agrada l’ordre. Endreçat per naturalesa. No se li coneixen vel·leïtats woke. Es tracta d’algú, com dèiem, aferrat al seny, lluny, per tant, de les mostres d’emotivitat que tan bé circulen i que tan bons resultats donen en la política d’avui en dia. Malgrat això, hi ha un punt molt important en què la posició d’Illa, tot i que legítima, és molt naïf, a banda de poc sensata. És en l’assumpte de … Continuar llegint →