El PSC descarrila con Rodalies

Las manifestaciones del sábado tuvieron un fondo amargo muy marcado. No era solo el enfado acumulado, sino bastante más: se palpaba la desesperanza y la resignación. Los que marcharon tras las pancartas y los eslóganes, la inmensa mayoría de ellos, sabían, saben, que las expresiones de descontento y áspero cabreo no van a solucionar nada. Al contrario, son conscientes, como lo es cualquier ciudadano, de que la bancarrota ferroviaria va a durar mucho tiempo, años, décadas, antes de que realmente se note, si se acaba notando, la mejora. Igual que han sido años y décadas de retrasos y mal servicio … Continuar llegint

Irene Montero s’apunta a la Teoria del Reemplaçament

Vestida amb un jerseiet de llana, però de màniga curta, l’exministra va bramar l’altre dia dalt de la tarima: “Ahora vamos a por la nacionalidad o a cambiar la ley para que puedan votar, por supuesto. ¡Ojalá: teoría del reemplazo! ¡Ojalá podamos barrer de fachas y de racistas este país con gente migrante, con gente trabajadora! ¡Claro que yo quiero que haya reemplazo: reemplazo de fachas, reemplazo de racistas, reemplazo de vividores! ¡Y que lo podamos hacer con la gente trabajadora de este país, tenga el color de la piel que tenga, sea china, negra, marrona [sic]…”. Aquesta és la … Continuar llegint

Trens cap a la foscor

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels … Continuar llegint

Puigdemont i Junqueras: cal arremangar-se (més) pel finançament

Això que anomenem ‘actualitat’ es produeix de forma frenètica —un succés impressionant trepitja l’altre de forma incessant i anàrquica—, fins al punt que, si no es va molt alerta, pot causar irritacions sensorials i cognitives notables. Provoca, a més, una mena d’alteració en la percepció del temps, de tal manera que, si seguim de prop els mitjans i, sobretot, les xarxes socials, fàcilment sentirem que, com si viatgéssim per l’espai, el temps s’accelera. S’accelera tant que, en una mena de miratge memorialístic, tenim la sensació que coses succeïdes fa només uns dies són ja molt antigues, pràcticament remotes. Es troben increïblement … Continuar llegint

Els escàndols dels almogàvers del sanchisme

Ha continuat aquest 2025 l’assetjament agressiu i incessant contra Pedro Sánchez i el seu govern, conformat pel PSOE i aquest invent estantís que es diu Sumar. Si els anteriors embats els alimentaven decisions polítiques —verbigràcia, l’amnistia—, ara això ha canviat. El combustible és un seguit d’escàndols que han esclatat a l’interior del PSOE i el govern. Em refereixo al cas Koldo i al cas Leire, relacionats amb suposades pràctiques corruptes, però també a un munt de denúncies d’assetjament sexual i laboral, entre les quals destaquen les acusacions contra Paco Salazar, que tenia elevades responsabilitats al partit i l’executiu espanyol. Tot … Continuar llegint

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar llegint

Sánchez dice que va a cambiar

Lo que une a los matrimonios más que cualquier otra cosa son las hipotecas. Y precisamente las hipotecas han hecho que el divorcio no se haya sustanciado, no se haya producido del todo. El marido, una vez que la esposa, tras muchos avisos, dijo hasta aquí hemos llegado, ha prometido cambiar. Al principio, Pedro Sánchez se hizo el longuis y aparentó no entender los reproches. Mano tendida, repetía, como si fuera medio zombi. Luego, la semana pasada, corrió a que le entrevistaran –en RAC1, en TVE– para reconocer que, efectivamente, como denunciaba Junts per Catalunya, no había cumplido sus promesas … Continuar llegint

L’extrema dreta i la guerra que no estem guanyant

Una enorme i llòbrega onada recorre Occident i ha començat a devastar-ne parts molt importants. Ha entrat en les ments i a les cases, i ha envaït carrers i places. També s’ha apoderat de pobles, ciutats, regions i nacions. Controla alguns estats. Allà on no mana en solitari, ho fa de la mà de la dreta tradicional. I, si no, assetja el poder, s’hi abraona disposada a assaltar-lo així que l’avinentesa es presenti. Però la metàfora de l’onada —que s’ha aixecat poderosament, s’ha vinclat sobre nosaltres i ha iniciat la destrucció— no és exacta. No ho és per moltes raons, … Continuar llegint

El combat de Jordi Pujol per la posteritat

Jordi Pujol va ser un dels primers objectius de l’operació Catalunya, engegada des del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per conduir la guerra bruta contra l’independentisme aleshores emergent. Pujol i la seva família van ser prioritaris a desgrat que el president feia molt de temps que havia deixat el poder, no era protagonista del que després s’ha conegut com el Procés i no s’havia declarat independentista. En el braó per aconseguir els comptes dels Pujol a Andorra, l’operació Catalunya va incórrer suposadament en diferents delictes i va destruir dos bancs, la Banca Privada d’Andorra i la seva filial … Continuar llegint

Qui se’n beneficia, de les obsessions de Gabriel Rufián?

Realment no tenia gens de ganes de parlar avui, aquí, de Gabriel Rufián. Ni tampoc d’ERC o de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. De cap manera. Mira que en passen de coses interessants al món! I també a Espanya! I fins i tot a Catalunya! Tanmateix, després de contemplar dimecres Rufián a la tribuna del Congrés de Diputats, no he pogut ofegar la temptació de filar quatre ratlles sobre aquest home, un personatge magnètic situat a hores d’ara entre el lerrouxisme 3.0 i la caricatura grotesca. En sentir-lo dia rere dia, incansable, amb una tossuderia geològica, retreure, denunciar, reprovar, … Continuar llegint