Pedro Sánchez pot (i ha de) pactar amb Bildu

Els fets. El PP va denunciar que quaranta-quatre etarres figuraven a les llistes electorals d’EH Bildu, set d’ells relacionats amb delictes de sang. El que no va dir el PP és que bona part d’aquestes persones van ser condemnades per pertànyer a partits polítics abertzales il·legalitzats. També calla el PP que no és pas la primera vegada que hi ha ex-presos a les llistes de l’esquerra abertzale. És una cosa antiquíssima. És més, n’hi ha que fa anys que ocupen càrrecs institucionals. Fins ara, el PP no havia convertit aquesta qüestió concreta en casus belli, malgrat la seva obsessió viciosa … Continuar leyendo

Habitatge: no dispareu contra el petit propietari

La nova llei espanyola i el xàfec de promeses innegablement electoralistes dels nostres polítics han situat –de fet, ressituat– la qüestió de l’habitatge al bell mig del debat públic. I això és sens dubte una bona notícia, ja que connecta la discussió política amb la realitat del carrer, de les persones. L’accés a l’habitatge és, des de fa molts anys, un dels problemes que més condicionen les vides d’homes i dones de totes les edats, començant pels joves urbans, que veuen amb desesperació com, tot i treballar, llogar o comprar un pis continua estant fora del seu abast econòmic. Avui, … Continuar leyendo

Renfe Rodalies: “¡Contigo empezó todo!”

“Gracias, Kevin Roldán: ¡contigo empezó todo!”, no sé per què m’ha vingut al cap aquesta cèlebre frase de Gerard Piqué mentre provo de matar el temps amb el mòbil dins d’un vagó de Rodalies de Renfe. Som a l’estació de Viladecans, i fa més de vint minuts que no ens movem. Kevin Roldán és el cantant colombià de hip hop i reggaeton que va actuar a la festa de celebració del trentè aniversari de Cristiano Ronaldo. El mateix dia, 7 de febrer de 2015, el Reial Madrid havia encaixat un colossal 4-0 davant de l’Atlético de Madrid al Vicente Calderón. … Continuar leyendo

El Barça no se merece esto

El Barça está por encima de sus presidentes presentes y pasados, se llamen como se llamen. Esta afirmación parece, y es, una obviedad. Todo el mundo puede estar de acuerdo con ella. Sin embargo, en ocasiones, cuando las cosas se complican y se ponen realmente difíciles, hasta las verdades más obvias y compartidas se desdibujan, llegan a olvidarse. Para muchos, además, el Barcelona no es un club como cualquier otro. Es más que eso. Ser más que un club no supone que sea el mejor ni el más grande. Quiere decir que es portador de atributos y significados únicos. El … Continuar leyendo

Parlar amb l’holograma del marit mort

Vertigen. Aquesta és la paraula que potser recull millor el sentiment que amara el debat sobre la dita intel·ligència artificial. El vertigen és present en la immensa majoria de reflexions, ja sigui d’experts, pensadors, polítics, periodistes o la resta de ciutadans. La raó és ben senzilla. Les funcions de la IA evolucionen a una velocitat molt superior a altres innovacions anteriors. A més, ningú no és capaç de preveure o imaginar, tampoc els enginyers especialitzats, fins on ens conduirà aquesta tecnologia. El vertigen és tan gran que més de mil experts de tot el món han reclamat, en una carta … Continuar leyendo

L’acord de claredat: Aragonès contradiu el relat d’ERC

Quan Pere Aragonès va posar sobre la taula la iniciativa de l’acord de claredat el cert és que em vaig quedar parat. Perplex. El que més em va estranyar aleshores és que s’utilitzés com a referent directe la llei de Claredat aprovada pel Parlament canadenc el 2000. Aquella llei, dita de claredat, justament de clara no en té res. Conté un cúmul d’ambigüitats i excepcions destinades no a facilitar un referèndum, sinó a tot al contrari: a dotar l’Estat canadenc d’una eina per dificultar i, en darrera instància, impedir la independència del Quebec. Recordem un parell més de dades significatives: … Continuar leyendo

Yolanda Díaz, Podemos y las izquierdas

El espacio político a la izquierda del PSOE, que Yolanda Díaz quiere unir bajo la marca Sumar, se pelea, se pelea salvajemente. Quien de momento rechaza la alianza es Podemos, el partido surgido del 15-M, del cual Pablo Iglesias fue el líder y en el que Iglesias sigue moviendo los hilos. A la hora de analizar qué está pasando, y ante el peligro de que Yolanda Díaz y Podemos finalmente no se pongan de acuerdo, son muchas las voces, prácticamente todas, que han apuntado que la división, el desacuerdo, el restar y no sumar son un vicio característico de las … Continuar leyendo

Yolanda Díaz, Podemos i les esquerres

L’espai polític a l’esquerra del PSOE, que Yolanda Díaz vol unir sota la marca Sumar, es baralla, es baralla salvatgement. Qui de moment rebutja l’aliança és Podemos, el partit sorgit del 15-M, del qual Pablo Iglesias en va ser el líder i en què Iglesias continua movent els fils. A l’hora d’analitzar què està passant, i davant el perill que Yolanda Díaz i Podemos finalment no es posin d’acord, són moltes les veus, pràcticament totes, que han apuntat que la divisió, el desacord, el restar i no sumar son un vici característic de les esquerres. Un vici que històricament ha … Continuar leyendo

Congelar el caso Borràs

En Junts per Catalunya hace tiempo que se preparaban para el golpe, es decir, para la sentencia condenatoria de Laura Borràs. Y habían activado todos los ‘airbags’ para salir lo menos mal parados posible del encontronazo. Aun así, las cosas no van a ser sencillas para Jordi Turull, su secretario general, pese a contar con el apoyo de una amplia mayoría de los miembros de la dirección de la formación independentista. Junts es un partido en el cual conviven dos grandes sensibilidades. Simplificando mucho: mientras unos apuestan por una estrategia pragmática y consideran que priorizar la confrontación con el Estado … Continuar leyendo

Trias, amenaza y oportunidad

El anuncio de Xavier Trias de que tratará de volver a ser alcalde trastocó, sigue trastocando, la batalla de Barcelona. Quien mejor supo responder a la irrupción de Trias, que no tiene problemas en reconocerse como “convergente”, fue Ada Colau, la alcaldesa. No así el socialista Jaume Collboni ni el republicano Ernest Maragall. Collboni y los socialistas quedaron aturdidos. Acto seguido, reaccionaron tomando una decisión bien extraña. El alcaldable abandonó precipitadamente el puesto que ocupaba a lado de Colau y dejó de ser concejal. Pero lo raro no es eso, sino que, a la vez, el PSC se mantuvo dentro … Continuar leyendo