Miro imatges de Jordi Pujol. Hi veig un home molt gran, un ancià. Fa temps que arrossega problemes per moure’s i una sordesa espessa que l’engavanya. Informen els metges, però també la gent que té més a prop seu, que la seva abans prodigiosa memòria fa aigües. Pateix, a més, altres problemes d’ordre cognitiu. Entenc, per tant, que la seva família, els amics i la gent que l’estima s’indignessin amb la decisió judicial de fer-lo comparèixer en persona a Madrid, desoint els múltiples informes mèdics —també els encarregats per la mateixa Audiència Nacional— que acreditaven sense vacil·lació el seu mal … Continuar llegint →

No és bo que un país no tingui pressupostos. Menys encara si això es produeix una segona vegada, com pot passar a Catalunya. Són la plasmació d’un projecte polític, i no disposar-ne condiciona i distorsiona l’acció de govern, per molts jocs de mans que es puguin dur a terme. A més, suposa una bufetada política per l’executiu que els proposa, donat que evidencia que el seu projecte no té prou suport parlamentari. Ara per ara, aquest és justament l’escenari a què la Generalitat s’aboca: un segon exercici sense pressupostos. Manquen els vots d’Esquerra Republicana, partit determinant a l’hora de convertir … Continuar llegint →

L’acte de Gabriel Rufián amb Emilio Delgado, de Más Madrid, per fer una crida a les esquerres perquè s’uneixin, s’ha de provar de comprendre, em sembla, com el colofó de l’evolució del de Santa Coloma al llarg dels deu anys que fa que és diputat al Congrés. En segon lloc, lligadíssim a això primer, cal considerar quins són els interessos, els interessos concrets, que van conduir Rufián dimecres fins a la sala Galileo Galilei, al barri madrileny de Chamberí, per avisar oficialment que ve el llop —un govern de PP i Vox— i que cal que l’esquerra de l’esquerra —un … Continuar llegint →