Trens cap a la foscor

La Sònia és a l’estació de Tarragona i està desesperada. El tren que havia de passar no ha passat i ella s’ha de presentar a una entrevista de feina. Després de superar dues rondes de selecció, avui és el dia de la veritat. L’espera qui hauria de ser la seva cap. La Sònia no hi arribarà perquè el seu tren finalment serà cancel·lat. Històries com aquesta s’han reproduït una infinitat de vegades durant el desgavell ferroviari (i de l’AP-7). Persones que no han pogut arribar al metge, a la universitat —són dies d’exàmens—, a treballar, a l’aeroport, a casa dels … Continuar llegint

Puigdemont i Junqueras: cal arremangar-se (més) pel finançament

Això que anomenem ‘actualitat’ es produeix de forma frenètica —un succés impressionant trepitja l’altre de forma incessant i anàrquica—, fins al punt que, si no es va molt alerta, pot causar irritacions sensorials i cognitives notables. Provoca, a més, una mena d’alteració en la percepció del temps, de tal manera que, si seguim de prop els mitjans i, sobretot, les xarxes socials, fàcilment sentirem que, com si viatgéssim per l’espai, el temps s’accelera. S’accelera tant que, en una mena de miratge memorialístic, tenim la sensació que coses succeïdes fa només uns dies són ja molt antigues, pràcticament remotes. Es troben increïblement … Continuar llegint

Junts no vol ser Convergència

Ja fa vint anys d’allò. El dissabte 21 de gener del 2006, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas -aleshores a l’oposició a Catalunya, on governava el tripartit d’esquerres- es reuneixen a la Moncloa per desencallar les negociacions del nou Estatut. Després de set hores tancats, cap a la mitjanit s’arriba a un acord sobre els principals punts de discrepància. ERC, però, no accepta el que han pactat i farà campanya en contra del nou text. Dijous passat, 8 de gener del 2026, compareixien Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa per anunciar que s’han posat d’acord sobre el … Continuar llegint

Veneçuela: transició?, quina transició?

Els governants d’arreu del planeta es pregunten en aquests moments, lògicament inquiets, quina serà la pròxima animalada de Donald Trump, un cop les antigues regles de joc, construïdes laboriosament a partir de la Segona Guerra Mundial, han saltat pels aires. Què pots passar amb Groenlàndia —que, a través de Dinamarca, forma part de l’OTAN? I amb Colòmbia? I amb Mèxic i Cuba? Una de les coses que hem après, o hauríem d’haver après, és que els EUA d’avui són capaços de qualsevol cosa. Són capaços d’anar més enllà, molt més, del que abans —els últims vuitanta anys, com a mínim— … Continuar llegint

Els escàndols dels almogàvers del sanchisme

Ha continuat aquest 2025 l’assetjament agressiu i incessant contra Pedro Sánchez i el seu govern, conformat pel PSOE i aquest invent estantís que es diu Sumar. Si els anteriors embats els alimentaven decisions polítiques —verbigràcia, l’amnistia—, ara això ha canviat. El combustible és un seguit d’escàndols que han esclatat a l’interior del PSOE i el govern. Em refereixo al cas Koldo i al cas Leire, relacionats amb suposades pràctiques corruptes, però també a un munt de denúncies d’assetjament sexual i laboral, entre les quals destaquen les acusacions contra Paco Salazar, que tenia elevades responsabilitats al partit i l’executiu espanyol. Tot … Continuar llegint

Periodisme honest i en català

L’any que ve, aquest any 2026 en què estem a punt d’entrar, L’Eco de Sitges farà 140 anys. D’aquell Ilunyà 1886 ençà, aquesta publicaciô ha acompanyat i servit els sitgetans —i, ara, també els ribetans— amb un esperit i un afany que sôn justament el que han fet possible aquest llarguíssim recorregut. Aquests 140 anys són una prova precisa i concloent de la bona feina que L’Eco ha dut a terme. L’efemèride, un autèntic rècord, esdevé encara més rellevant si la situem en el context d’avui, finals del primer quart del segle XXI. Un moment en què Internet, les xarxes … Continuar llegint

L’independentisme no pot ignorar Espanya

Una part del catalanisme o nacionalisme català vol, aspira, a la independència de Catalunya. Tanmateix, i després de l’octubre del 2017, les possibilitats reals que aquest objectiu s’aconsegueixi a curt o mitjà termini apareixen com a molt escasses, per no dir inexistents, almenys a ulls de la immensa majoria. Només un somiatruites o un il·luminat repetiria ara allò de “ho tenim a tocar”. Com és sabut, la història somriu als forts, no als qui defensen, o estan convençuts de defensar, una causa justa. En l’actual context, en què Catalunya continua sent una part d’Espanya, i una part molt rellevant, i … Continuar llegint

La traïció a Europa de Donald Trump

L’any 1831, Alexis de Tocqueville va començar, acompanyat del seu amic Gustave de Beaumont, el seu conegut periple pels Estats Units. Un cop va tornar del llarg viatge, va publicar, en dos volums, el 1835 i el 1840, La democràcia a Amèrica. L’origen d’aquesta aventura va ser un encàrrec del govern francès, que volia que el pensador i politòleg estudiés el sistema penitenciari dels Estats Units, amb vista a reformar les presons pròpies. Els Estats Units havien declarat la seva independència el 1776 i les elits europees més avançades contemplaven aquell nou país amb gran curiositat, ja que s’havia fundat … Continuar llegint

Sánchez dice que va a cambiar

Lo que une a los matrimonios más que cualquier otra cosa son las hipotecas. Y precisamente las hipotecas han hecho que el divorcio no se haya sustanciado, no se haya producido del todo. El marido, una vez que la esposa, tras muchos avisos, dijo hasta aquí hemos llegado, ha prometido cambiar. Al principio, Pedro Sánchez se hizo el longuis y aparentó no entender los reproches. Mano tendida, repetía, como si fuera medio zombi. Luego, la semana pasada, corrió a que le entrevistaran –en RAC1, en TVE– para reconocer que, efectivamente, como denunciaba Junts per Catalunya, no había cumplido sus promesas … Continuar llegint

L’extrema dreta i la guerra que no estem guanyant

Una enorme i llòbrega onada recorre Occident i ha començat a devastar-ne parts molt importants. Ha entrat en les ments i a les cases, i ha envaït carrers i places. També s’ha apoderat de pobles, ciutats, regions i nacions. Controla alguns estats. Allà on no mana en solitari, ho fa de la mà de la dreta tradicional. I, si no, assetja el poder, s’hi abraona disposada a assaltar-lo així que l’avinentesa es presenti. Però la metàfora de l’onada —que s’ha aixecat poderosament, s’ha vinclat sobre nosaltres i ha iniciat la destrucció— no és exacta. No ho és per moltes raons, … Continuar llegint